(Barcelona, segle XIV – Catalunya, 1410)
Fill de Joan Llull i d’Agnès de Gualbes, i germà de Joan.
Fou l’iniciador de la línia de Romeu o del Born, que tenia la important possessió de la Verneda d’En Llull (que s’estenia entre els termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar). Posseïa una important biblioteca.
Fou pare de Joan Llull i Marquet.
(Barcelona, segle XIII – segle XVII)
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniats des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El primer del qual es té notícia és d’un Ramon Llull (1248). Llur fortuna era considerable: rendes, cases i terres, la torra d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc. Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull (ara, el Born), i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa Caterina.
Es pot establir la seva genealogia des de Romeu Llull (mort 1362/63). Hom troba també aquest llinatge vinculat a l’Escola de Mestres Ramon Llull, de Barcelona, de la qual eren administradors el 1447, juntament amb Felip de Farrera.
Això fa pensar que els Llull de Mallorca van pertànyer també a una línia d’aquest llinatge. Aquesta línia sembla que fou iniciada per Ramon Llull, pare del beat Ramon Llull.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Ciutadà de Barcelona. Germà de Joan. En 1713, com a membre del Braç Popular, assistí a la Junta de Braços que decidí continuar la resistència contra Felip V de Borbó.
Fou capità de la Coronela de la capital durant el gran setge franco-espanyol. Fou ferit el 12 d’agost de 1714 defensant el baluard de Santa Clara.
Reincorporat al servei, prengué part a la batalla de l’11 de setembre. Formà aleshores els contraatacs de Sant Pere i del Portal Nou que conduí el Conseller en Cap Rafael Casanova amb la bandera de Santa Eulàlia.
En aquests combats resultà ferit novament.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Ciutadà honrat. Era notari reial i oficial major de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Destacà com a partidari de Carles d’Àustria. En 1704-05 estigué empresonat per les autoritats borbòniques, fins que la capital fou alliberada per Carles d’Àustria.
En 1713 assistí a la famosa Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència singular catalana contra Felip V de Borbó. Fou designat pel seu Braç Reial o popular per a formar part de les juntes agregades al govern provisional durant el gran setge de Barcelona.
Els seus béns, que produïren una renda anual de 22 lliures i 8 sous, li foren confiscats pels borbònics després de la capitulació.
(Barcelona, 1818 – 1887)
Fill de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.
Heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’una gran propietat a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el 1886, cosa que permeté, tanmateix, uns quants anys més tard, en obrir els carrers de Larrard, de Milans, de Marianao i d’altres.
Fou el germà de:
Maria de la Concepció de Larrard i Juez-Sarmiento (Barcelona, segle XIX) Es casà amb Ramon Maria de Milans i de Gregorio, de la família comerciant dels Milans.
Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento (Barcelona, segle XIX) Casada amb Ramon Maria de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra. Continuà el negoci familiar, el qual fallí.
(Barcelona, segle XV)
Ciutadà. L’1 de novembre de 1463, amb Francesc Ramis, sortí de Barcelona com a ambaixador extraordinari, amb dues galeres de la ciutat.
La seva missió fou oferir la corona al conestable Pere de Portugal, que l’acceptaria i continuaria la guerra contra Joan II.
(Girona, segle X – Barcelona, 985)
Ciutadà. L’any 985, amenaçada Barcelona per la terrible expedició d’al-Mansur, Borrell II demanà socors a Girona, on es formà una host de la qual devia formar part Guilmon, i que manava el vescomte gironí Guandalgaud.
En l’atac sarraí contra Barcelona Guilmon caigué presoner, i fou mort després, d’un cop d’espasa. N’ha restat el testament sacramental.
(Barcelona, 1733 – 1789)
Comerciant il·lustrat i ciutadà honrat. Adquirí la noblesa el 1774. Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera, ciutadà honrat de Barcelona (1754) i tresorer de l’Audiència (1733).
Administrà la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí. Fundà la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental (1764). Com a president de la secció d’agricultura (1776-77) investigà els procediments de preparació del cànem. Comprà els municipis de Marmellar i Almacelles.
Com a membre de la Junta Particular de Comerç organitzà l’Escola de Nobles Arts i proposà a Antoni de Capmany la redacció de les Memorias Históricas sobre la Marina….
Fou el pare de Melcior de Guàrdia i d’Ardèvol (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Noble. Fou magistrat de l’Audiència i maire de Barcelona (1812-13). Autor de la traducció al castellà d’Elementos de química, de Moneau (1788).
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Ciutadà. Fou conseller segon de Barcelona el 1512 i 1519. El 1520, ocupant encara el càrrec, s’havia retirat per un temps a la seva torre de Sarrià per fugir de la glànola que feia estralls a Barcelona.
El 13 d’agost de 1520 entrà a la torre el cavaller Gaspar Burguès i de Santcliment, amb gent armada, i s’endugué per la violència una filla de Joan, de setze anys d’edat. El consell barceloní oferí 100 florins per la captura del raptor. Aquest fou detingut, condemnat a mort i escapçat el 28 de juliol de 1523.
(Barcelona, segle XV – 1452)
Ciutadà de Barcelona. Tenia un casal al carrer Ample, on solia allotjar-se el príncep Joan, el futur Joan II el Sense Fe, quan residia a la capital essent lloctinent d’Alfons IV el Magnànim.
Fou elegit Conseller en Cap de la ciutat el 1445. Renuncià al càrrec per fer-se religiós. Entrà a l’orde dels agustins.
Dades dels Països Catalans 