(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XIV)
Ciutadà. El seu pensament fou considerat herètic pel tribunal del Sant Ofici.
Després d’haver-se retractat, tornà a sostenir les seves afirmacions primeres.
El bisbe d’Urgell procedí contra ell i el féu condemnar a reclusió perpètua.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Notari i ciutadà honrat de Barcelona. Germà d’Antoni. Fou arxiver de la Generalitat durant la guerra de Successió.
S’encarregà de la millora del camí de Mataró a Barcelona amb motiu de l’arribada d’Elisabet de Brunsvic, promesa de Carles d’Àustria que desembarcà a Mataró.
El 1713 assistí a la Junta de Braços, pel Braç Reial, on es decidí de continuar la resistència contra Felip V de Borbó. Va romandre a Barcelona durant el setge. El 1713 ingressà al Consell de Cent.
El 1714, en caure Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – segle XVIII)
Ciutadà. El 1708 era coronel de la Coronela o milícia popular local, que tant heroicament lluità contra el setge borbònic dirigit pel duc d’Orleans, fins que la plaça fou obligada a capitular, si bé en condicions molt honroses.
(Peralada, Alt Empordà, segle XIII – després 1325)
Personatge. Ha esdevingut famós per l’esment que en fa Ramon Muntaner a la seva Crònica.
Era una dona que tenia una botiga de merceria a Peralada. Durant el setge de la vila per les forces franceses de Felip III l’Ardit, el 1285, ferí i féu presoner un cavaller francès, en una lluita singular que el cronista explica amb detall al capítol 124 de la seva obra.
Na Mercadera vivia encara el 1325.
(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)
Ciutadà de Barcelona. Germà d’Eudald. Actuà com a capità de la Coronela el 1706, durant el setge frustrat de Felip V de Borbó contra Barcelona.
El 1709 era capità de granaders del regiment que defensà el front de Vic davant l’ofensiva francesa. Pel juliol de 1711 fou nomenat coadjutor del mestre racional de Catalunya.
Durant el setge de la capital del 1713-14 fou capità de la Coronela i encarregat d’un pla per a dur falses notícies als borbònics per propiciar un assalt general que pogués ésser rebutjat desastrosament, pla que finalment fou suspès.
El 26 de juliol de 1714 fou ferit de metralla quan era de servei a primera línia. Morí l’11 de setembre durant els ferotges combats per la possessió del convent de Sant Pere.
(Catalunya, 1181 ? – Benissa, Marina Alta, 1244 ?)
Ciutadà de Barcelona i antic còmit de galeres.
Segons el Llibre dels Feits, fou un dels qui proposaren a Jaume I de Catalunya la conquesta de Mallorca, a causa de la coneixença que en tenia. Oferí un banquet a Tarragona (1228), on s’havien aplegat el monarca i els seus nobles arran de l’acabament de la guerra de l’Urgell.
Com a beneficiari del repartiment de Mallorca, rebé cases i terres a Palma de Mallorca, Algamets i Sineu.
Fou possiblement el pare de Pere (II) Martell.
Bernat Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XIV) Ciutadà honrat de Barcelona. És identificable amb el que fou conseller quart en 1393-94. Fill de Berenguer Marquet (Barcelona, segle XIV – abans 1357) que fou l’iniciador de la línia dels Marquet-Satrilla, o Satria i que potser fou un dels consellers designats el 1348 per a cobrir les vacants deixades amb motiu de la Pesta Negra.
Bernat fou l’avi de:
Bernat Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XV) Noble. Fou neutral en les lluites entre la Busca i la Biga. Formà part (1451) de la comissió encarregada de revisar l’administració pública a Barcelona.
El seu germà Joan Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XV) fou doctor en lleis i ardiaca major de la catedral de Barcelona.
(Barcelona, segle XV)
Ciutadà de Barcelona. Abraça la causa de la generalitat a la guerra contra Joan II i serví a la marina. El 1463, amb una galera i altres naus de Barcelona, obtingué diversos èxits contra embarcacions reials.
Aquest pot ésser l’homònim que el 1484, com a delegat de Barcelona, protestava davant els Reis Catòlics per l’establiment de la inquisició a Catalunya.
(Barcelona, segle XVI – vers 1595)
Donzell. Nét de Joan Llull i Llull.
Es casà (1580) amb Elisabet de Cabrera i Satorres, hereva dels Cabrera, senyors de la Torre de Marats.
Només tingueren dues filles, que moriren sense fills, i la successió passà a la descendència de llur bes-tia Jerònima Llull i de Sentmenat.
(Catalunya, segle XV – després 1557)
Cavaller. Fill de Romeu Llull i Tàrrega i de Joana Llull i Llull i germà de Joan, junt amb el qual fou un dels recipiendaris del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona del 1510. Fou conseller en cap (1533 i 1552).
Fou el germà de:
Llull i Llull, Joan (Barcelona, segle XV – segle XVI) Fou el pare de Galceran Pau i d’Elisabet Joana Llull i Sestrada.
Dades dels Països Catalans 