(Barcelona, juliol 1980 – març 1991)
Revista mensual en català. Agafà el testimoni de la revista homònima (1926-33) per un equip encapçalat per Joan Senent i Josa. Foren publicats 73 números.
Fou una plataforma que permetia als científics catalans informar en el seu idioma de les seves recerques i difondre els avenços científics.
(Xàtiva, Costera, 1759 – Madrid, 1813)
Poeta i científic. Germà de Josep. Era membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València.
És autor, entre altres poesies en castellà, d’una Oda al arte de escribir (1799), una Oda a la paz (1802), una Silva en elogio a las nobles artes i una memòria a l’esmentada societat sobre els estanys i aiguamolls del País Valencià.
(València, 1957 – )
(CIAS) Entitat esportiva i científica. Fundada com a secció del CIAS espanyol.
Té seccions d’escafandrisme, pesca submarina, investigació i arqueologia.
Ha portat a terme estudis biològics; la secció d’arqueologia ha recuperat, entre d’altres peces, un Efebus grec.
(Cotlliure, Rosselló, 1955 – )
Entitat esportiva i científica. El 1967 es convertí en Club Internacional d’Immersions de Cotlliure.
Les seves principals activitats són l’exploració i la pesca submarines i el paracaigudisme combinat amb la immersió.
(Maó, Menorca, 27 desembre 1748 – Manila, Filipines, 25 desembre 1813)
Marí i hidrògraf. Participà en els treballs hidrogràfics de Vicente Tofiño a Mallorca (1786-87) i en 1807-08 en féu les rectificacions relatives a les badies d’Alcúdia i de Pollença.
Fou capità de fragata de la Compañía de Comercio de Filipinas.
(la Tor de França, Fenolleda, 8 novembre 1764 – Meaux, França, 1850)
Alquimista. Havia estat fabricant de draps a Limós (Llenguadoc).
Traslladat a París, publicà un Cours de philosophie hermétique ou d’alchimie… (1843), compost, segons ell, per inspiració divina. L’obre suscità una sèrie d’articles al “Journal des Savants” (1851).
(València, segle XVII – 1737)
Metge. Estudià teologia a la universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar. Arribà a ésser una figura destacada en la renovació científica del seu ambient. Introduí als Països Catalans les doctrines de l’escola iatromecànica.
A més d’una obra d’interès secundari Certament pharmaceutico-galenicum (València, 1727) en publicà una altra en dos volums titulada: Opus neotericum medicum, editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort.
(Estagell, Rosselló, 26 febrer 1786 – París, França, 2 octubre 1853)
Científic. Germà d’Esteve. D’idees polítiques liberals, participà en les revolucions de 1830 i 1848, i fou ministre de l’Interior i de la Marina a la Segona República. Professor de l’Escola Politècnica, director de l’Observatori de París i secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències.
Passà uns anys als Països Catalans (1806-09) realitzant treballs geodèssics. Féu notables investigacions d’astronomia, física, mecànica, òptica, electricitat, magnetisme, meteorologia i geografia i descobrí els fenòmens de la polarització cromàtica, de la imantació del ferro per un corrent elèctric i detectà el punt d’Aragó.
Publicà unes memòries i llibres de divulgació científica (Astronomie Populaire, 1846).
Fou el pare del pintor Alfred Aragó.
(Ènguera, Canal de Navarrés, 1636 – València, 1696)
Teòleg i científic. Professà a l’orde mercenari el 1652. Ocupa diversos càrrecs tant al seu orde com a l’arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys. Fou també catedràtic d’arts i matemàtiques a la universitat valenciana.
A més d’obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi.
Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de València.
(València, 1738 – segle XVIII)
Acadèmia científica. Fou iniciativa de l’impressor i matemàtic Antoni Bordazar, amb l’ajuda de Felip Linus de Castellví, comte de Carlet. Hi intervingueren Gregori Maians i Joan Baptista Corachán.
Antoni Bordazar publicà el 1740 una Idea de una Academia Matemática.
Dades dels Països Catalans 