Arxiu d'etiquetes: científics/ques

Folch i Pi, Jordi

3 Respostes

(Barcelona, 25 març 1911 – Boston, EUA, 3 octubre 1979)

Metge i bioquímic. Fill de Rafael Folch i Capdevila.

Després de formar part, junt amb el seu germà Albert, de l’equip d’investigadors de l’Institut de Fisiologia de Barcelona, s’exilià el 1939.

Professor de neuroquímica a la Universitat de Harvard i cap d’investigacions al McLean Hospital (Belmont, Massachusetts).

Especialista en lipoides cerebrals (demostrà la presència d’aminoàcids a la molècula de lipoides), sobre tècniques microquímiques i sobre l’àcid làctic.

Estradé i Rodoreda, Sebastià

Deixa un comentari

(Sallent, Bages, 14 març 1923 – Avinyó, Bages, 13 abril 2016)

Escriptor i científic. Fou president de la secció de dret aeronàutic i de l’espai del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1992-96).

Ha publicat: Una guerra civil (1961, narracions), les novel·les per a joves Més enllà no hi ha fronteres (1966), Astronàutica (1970) i Quan tornis, pinta una mica de pluja (1996), i ha col·laborat a “Cavall Fort”.

Escudé i Bartolí, Manuel

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1 octubre 1856 – Barcelona, 29 novembre 1930)

Estadístic i demògraf. De jove exercí el periodisme.

Ingressà per oposició a l’Instituto Geográfico y Estadístico i fou el responsable dels treballs d’estadística a la comarca de Girona i a Barcelona. El 1898 fou nomenat vice-president d’una secció del Congrés Internacional d’Higiene, i el 1902 cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona.

Fundà l'”Anuario Estadístico” de la ciutat de Barcelona i el “Boletín Municipal”.

Entre altres obres, publicà Las maravillas del mar (1880), Historia física de la Tierra (1879) i Diccionario estadístico español (1881).

Desvalls i d’Ardena, Joan Antoni

3 Respostes

(Barcelona, 26 octubre 1740 – 10 març 1820)

Hisendat i científic. Marquès d’Alfarràs i de Llupià. Estudià matemàtiques amb Tomàs Cerdà.

Fou un dels fundadors (1764), i secretari permanent, de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental, que l’any 1765 es digué Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou vicepresident d’ençà del 1799.

Publicà diverses obres de caràcter científic, entre les quals sobresurten: Disertación sobre los terremotos (1783), Disertación sobre los medios de perfeccionar el estudio de la meteorología, El aerómetro o pesalcores (1791).

Posseïdor d’una extensa propietat a Horta (Barcelona), hi projectà, amb el concurs de l’arquitecte D. Bagutti, els jardins del Laberint.

Exiliat durant l’ocupació francesa (1808-14), en tornar al país, fou un dels dos consellers nomenats pel capità general per a la construcció del canal d’Urgell.

Fou representant de Barcelona a les Corts de Cadis (1812), però, delicat de salut, no pogué ésser-hi present.

Dalmau i Matas, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1890 – 1918)

Metge. Investigà sobre temes de quimioteràpia i bioquímica a Alemanya i als Estats Units.

Treballà amb Ramon Turró (1916-18) al laboratori municipal de Barcelona, on aïllà el bacteri productor de l’espiroquetosi icterohemorràgica. Féu també estudis sobre la febre tifoide i l’epidemiologia de la grip.

Treballà al Servei d’Estudis Sanitaris de la Mancomunitat i traduí el llibre Fermentos defensivos del organismo animal (1914).

Crónica Científica

2 Respostes

(Barcelona, 1878 – 1892)

Revista quinzenal de divulgació científica, en castellà. Fundada per Rafael Roig i Torres.

Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents -fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya-, bibliografia, estudis originals, etc.

Entre d’altres, hi col·laboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol.

Constançó, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, agost 1741 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 setembre 1814)

Cosmògraf i cartògraf. Serví a Amèrica.

El 1769 fou una figura destacada de l’expedició a Califòrnia dirigida per Gaspar de Portolà i fra Juniper Serra. Era l’encarregat de marcar els nous ports i de traçar els límits de la nova província de Monterrey.

És autor d’un diari personal d’interès, on exposa les observacions realitzades.

Conferència Físico-Matemàtica Experimental

12 Respostes

(Barcelona, 18 gener 1764 – 1892)

Institució científica. Pel desembre de 1765 s’aprovaren els estatuts, instal·là la seva seu al Col·legi de Cordelles, en fou designat president el capità general de Catalunya i obtingué el títol de reial (Reial Conferència Física).

El 1770 s’anomenà Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i el 1887, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació

4 Respostes

(Catalunya, 5 novembre 1980 – )

(CIRI)  Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya, per a la coordinació de les diverses activitats i projectes dels departaments de la Generalitat en els camps de la recerca científica, en tots els seus vessants, i de la innovació tecnològica a Catalunya, per tal d’aconseguir una actuació conjunta emmarcada dins unes directrius generals de política científica, amb l’objectiu d’assolir la màxima eficàcia.

Ha desenvolupat un sistema d’ajuts per a treballs de recerca.

Ciència -revista, 1926/33-

1 Resposta

(Barcelona, 1926 – 1933)

Revista mensual en català. Dirigida per Ramon Peypoch i Pich.

Iniciada com a butlletí de la Societat de Química de Catalunya, passà després a ésser-ho de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de l’Associació de Directors d’Indústries Elèctriques i Mecàniques del IEMA.