Arxiu d'etiquetes: cavallers

Cararac i de Solà, Josep

Deixa un comentari

(plana de Vic, Osona, segle XVII – santuari de la Gleva, Osona, 4 febrer 1714)

Cavaller. Ardent partidari austriacista, fou un dels caps de la revolta comarcal del juliol 1705, ja abans que les forces aliades desembarquessin a Catalunya per sostenir el moviment.

El 1709, en ocasió de l’ofensiva del duc de Noailles que amenaçà Vic, es posà al front d’un cos de miquelets voluntaris reclutats per a la defensa de la contrada.

Pel gener de 1714 participà a l’enèrgic alçament contra els ocupants borbònics, manant als 300 homes que ocuparen Sant Hipòlit de Voltregà. Atacat per sorpresa per 2.500 enemics de la columna repressiva del marquès de Montemar, pogué fer-se fort al santuari de la Gleva amb 120 dels seus, esperant rebre al cap de 3 dies socors d’Antoni Desvalls, marquès de Poal, que li havia tramès un enllaç.

Cararac morí en tot cas l’endemà, durant la defensa del santuari. Els seus voluntaris es reteren aviat, sota la paraula, després incomplerta, de ser respectats.

Caramany, Jordi de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller, uixer d’armes i conseller del rei Martí I l’Humà.

Participà en l’expedició a Sicília del 1392 de l’infant Martí, i a Sardenya com a capità de tropes de reforç (1409), on es destacà en la lluita contra els sards rebels. El 1399 assistí a la coronació de Martí I l’Humà.

El 1409 fou enviat a Sardenya, d’on tornà el 1412 per informar al Parlament de la situació a l’illa i demanar ajut. Prengué part activa, el 1413, en la campanya de Ferran I d’Antequera contra Jaume II d’Urgell.

Caramany, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Era senyor de Sant Pere Pescador i de Ventalló, a l’Alt Empordà.

Acudí amb homes propis al setge de la Força de Girona, en 1462, posant-se així al costat de la Generalitat i contra Joan II el Sense Fe.

L’any següent es comprometé per escrit a tenir per amics i per enemics els que ho fossin de Catalunya.

Canelles, Bertran de -s. XIII/XIV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Participà en la mort del justícia d’Aragó (1274) i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona, amb el qual intervingué posteriorment en diverses lluites nobiliàries.

Retornat a la gràcia reial, participà en l’expedició de Pere II el Gran a Barbària i Sicília (1282) i en la defensa de Catalunya contra la invasió francesa (1285).

Serví d’enllaç entre Alfons II el Franc i Jaume I de Sicília (1286-91), i fou conseller d’aquest darrer, tutor dels seus fills, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València (1303-04).

Canelles, Bertran de -s. XIII-

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Potser germà de Berenguer de Canelles.

Col·laborà amb eficàcia a la presa de València (1238). Jaume I el Conqueridor el recompensà amb una donació de deu jovades de conreu, i algunes cases i uns horts a la ciutat.

El seu llinatge havia de tenir diversos membres de fama.

Caldes, Guillem Peris de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Cavaller. Fou figura destacada de la Companyia Catalana a Orient.

A la darreria de maig de 1305, quan els catalans eren assetjats a Gal·lípoli i Berenguer d’Entença féu la seva terrible incursió per mar contra Heraclea, ell fou un dels sis cavallers que restaren a la primera de les ciutats esmentades, fent costat a Bernat de Rocafort i a Ramon Muntaner a la direcció de la defensa.

Després de la captura d’Entença, participà al consell de guerra de Gal·lípoli on fou decidit de restar a Orient i de venjar els companys caiguts.

Li fou confiada la senyera catalana a la decisiva batalla de l’istme d’Hexamílion, el 5 de juny de 1305.

Caçador -llinatge-

Deixa un comentari

(Basilea, Suïssa, segle XV – Catalunya, segle XVI)

Família establerta a Catalunya a partir del final del segle XV. Probablement de cognom Jäger, foren coneguts amb el cognom catalanitzat de Caçador.

El primer conegut és Guillem Caçador, els descendents del qual assoliren el privilegi de cavaller (1548) i posteriorment de noble i, dels que seguiren la carrera eclesiàstica, quatre foren bisbes.

Actuaren sempre com a clan familiar tancat, participaren en la vida pública rectora del país (a la conselleria de Barcelona i a la generalitat) i foren els artífexs, lligats estretament a la Companyia de Jesús, de la implantació de la Contrareforma a Catalunya.

Burguès i de Santcliment, Gaspar

1 Resposta

(Barcelona, segle XV – 28 juliol 1523)

Cavaller. El 1520 penetrà amb gent armada a la torre que posseïa a Sarrià el conseller Joan de Gualbes i en segrestà una filla d’aquest, de setze anys. El Consell de Barcelona oferí cent florins per la captura de Burguès.

Aquest fou detingut finalment i condemnat a mort. El botxí l’escapçà, a la plaça del Rei de la ciutat.

Buçot, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller i militar. El 1392 fou convocat a Barcelona per Joan I el Caçador, per al consell en què fou àmpliament debatut el projecte de fer una expedició reial a Sardenya.

El 1396 fou un dels capitans principals dels preparatius per contenir la invasió del comte de Foix. Fou adscrit després a les forces principals de contenció, comandades pel comte d’Urgell.

El 26 de novembre, havent-se destacat amb algunes companyies del quarter general de Cervera, baté completament algunes forces enemigues que es dedicaven a cremar i saquejar la comarca.

Bordet, Robert

8 Respostes

(Normandia, França, segle XII – Catalunya, 1154/57)

Cavaller (dit també Robert d’Aculley (o Culley) i Robert d’Aguiló). Anà a Aragó amb l’exèrcit de normands comandat pel comte Rotró de Perché, cosí d’Alfons I d’Aragó.

El 1129 l’arquebisbe de Tarragona Oleguer li cedí la ciutat i el Camp de Tarragona, llevat les esglésies amb els béns i les persones que en depenien, perquè els repoblés i reorganitzés, i li donà el títol de príncep de Tarragona.

El 1133 anà a Fraga a ajudar Alfons I d’Aragó i, potser, féu un viatge a Roma i un altre a Normandia per reclutar gent per a repoblar Tarragona.

Tingué quatre fills de la seva muller, Agnès (o Sibil·la), morta el 1170: Guillem, Robert, Ricard i Berenguer. El 1149, sota l’episcopat de Bernat Tort, atorgà població als habitants de Tarragona, quan ja n’havia confiat el govern al seu fill Guillem de Tarragona, fet que inicià les desavinences amb el nou arquebisbe.

El 1151, aquest cedí els seus drets sobre Tarragona al comte de Barcelona. Robert, que no hi havia renunciat, i després d’alguns conflictes, signà un acord (1153) efímer amb l’arquebisbe i el comte. La seva acció a Tarragona consta fins al 1154.

Aquest antagonisme acabà amb l’assassinat de Guillem (1168) a Tortosa i el de l’arquebisbe Hug de Cervelló, comès el 1171 pel seu germà Berenguer com a venjança.