(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Cavaller. Fou Oïdor Militar de la Generalitat.
Ocupant aquest càrrec, seguí el parer del famós Onofre d’Alentorn en el sentit d’impedir la constància escrita de les Constitucions de les Corts de 1599, ja que estimava que les concessions fetes llavors a la Corona resultaven excessives.
Tractant de decidir aquella situació amb un cop de força, el virrei del Principat duc de Fèria, féu empresonar Josep de Castellvell el 2 març 1602.
(Catalunya, segle X – vers 1042)
Magnat. Fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell I i Ermessenda de Carcassona.
Fou nomenat també Guillem Amat de Montserrat, per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit (1027).
Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir. Fou el pare de Ramon (I) de Castellvell.
(Catalunya, segle XII – 1205)
Senyor de Castellvell (1177-1205). Era fill de Guillem (V) de Castellvell i de Belasqueta de Vilademuls.
Fruí d’un gran prestigi durant el regnat d’Alfons I i de Pere I de Catalunya. Combatiu, el rei en persona hagué d’intervenir vers el 1188-89 perquè deixés en llibertat el vescomte d’Urgell Ponç III de Cabrera, que ell tenia presoner.
Amant de les festes i de la poesia, Ramon Vidal de Besalú el celebrà en una de les seves famoses composicions.
Estengué considerablement les seves possessions, principalment per Siurana de Prades.
En morir, de retorn de Terra Santa, l’heretà en la senyoria de Castellvell la seva germana Guillema, i en la senyoria de Siurana, l’altra germana, Alamanda de Castellvell.
(Catalunya, segle XI)
Potser fill de Ramon (I) de Castellvell i germà de Pere i de Guillem (III).
El 1111 prestà homenatge a Ramon Berenguer III de Barcelona pels castells que tenia amb el seu germà Guillem. Fou conseller del comte esmentat.
Fou anomenat sovint Dorca i alguna vegada Amat Dorca.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou un dels qui, juntament amb el vescomte Ramon Folc V de Cardona, es negaren a obeir l’ordre de Jaume I de Catalunya d’anar a lluitar a Granada a favor de Castella (1273). El rei els sancionà exigint-los que li retornessin els castells que tenien per ell.
Fou procurador de Ramon Folc V de Cardona a les corts de Lleida (1275). Col·laborà amb el vescomte en la defensa de Girona durant el setge del 1285.
(Castelló de Farfanya, Noguera, 1259 – 1260)
Unió de nobles i cavallers catalans, que tingué lloc al voltant del comte Àlvar I d’Urgell i del vescomte Ramon Folc V de Cardona per tal de deseixir-se del vassallatge de Jaume I el Conqueridor.
(Barcelona, segle XII)
Magnat del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, castlà i governador de Siurana. Signà documents comtals del 1139 al 1162, que fou testimoni del testament del comte.
Intervingué activament en la reconquesta del Priorat juntament amb els germans Ponç de Bas i Ramon de Cervera i amb Arbert (II) de Castellvell. El 1149 signà la carta de poblament de Tarragona.
El 1153 emprengué la reconquesta de Siurana, féu el repartiment del seu territori i en fou nomenat castlà i governador, successivament. Delimità aquest territori (1154) a base de les informacions dels musulmans emigrats a Tortosa i a València.
El mateix 1154 l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort li cedí en feu dos terços de la vila de Reus amb l’encàrrec de repoblar-la.
Fou el pare de Bertran de Castellet (Catalunya, segle XII) Magnat. Actuà entre el 1173 i el 1190 al costat d’Alfons I de Catalunya. El 1187 Berenguer de la Guàrdia li cedí el castell de Pierola, cessió que li fou confirmada el 1190 pel rei en vida seva i de la seva filla Saurina de Castellet.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Lluità amb Jaume I de Catalunya a la conquesta de Mallorca (1229), on sembla que actuà amb gran mèrit, ja que obtingué un dels lots més importants del Repartiment: 41 jovades de terra de conreu al terme de Petra, 8 al d’Inca, i encara un molí prop de Palma, al rierol d’Esporles.
(Osona, segle XVII – les Masies de Voltregà, Osona, 1714)
Cavaller. Fou un dels autors de la rebel·lió de la plana de Vic a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria (1705).
El 1714, atacat per la tropa del marquès de Montemar, es refugià amb 120 homes al santuari de la Gleva, on degué morir en la defensa.
(País Valencià, vers 1430 – Ondara, Marina Alta, 6 febrer 1502)
Magnat. Únic fill d’Hug de Cardona i de Gandia, i de Blanca de Navarra. Majordom de Carles de Viana, en morir aquest (1461), passà al servei d’Enric IV de Castella i lluità contra Joan II de Catalunya. Prengué part en les converses de Baiona (1463) i l’any següent oferí els seus serveis al conestable de Portugal.
Casat amb Maria Fajardo, filla de l’adelantado castellà de Múrcia, s’establí a València.
Reconciliat amb Joan II el 1467, participà en la incorporació del marquesat de Villena (1474) i, el 1477, en les lluites nobiliàries de València, al costat dels Corella i contra el comte d’Oliva.
Dades dels Països Catalans 