(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta dirigida per l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Rajadell, Dalmau de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: cavallers
Rabassa, Giner
(País Valencià, vers 1342 – després 1412)
Jurista i cavaller. El 1378 era jurat de la ciutat de València. Fou tresorer del rei Joan I el Caçador. Gaudí de gran prestigi.
Seria un dels tres representants de València al compromís de Casp (1412), com a figura que ningú no discutí, tot i haver estat manegada la designació de compromissaris pels partidaris de Ferran d’Antequera i ser Rabassa un dels pocs independents.
Tenia llavors més de vuitanta anys. Sofria trastorns mentals que foren certificats per una comissió de metges. Aquesta deficiència el féu dimitir com a compromissari. Fou substituït per Pere Bertran, que votaria en blanc per manca de temps a estudiar les candidatures.
És autor de notes sobre el dret foral de València.
Pujalt, Berenguer de
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Participà a la lluita contra la invasió francesa de 1285. Fou reunit en consell de guerra, a Peralada, per Pere II el Gran.
Puigverd -varis/es bio-
Arnau de Puigverd (Catalunya, segle XII) Noble. Figura al seguici i consell d’Alfons I el Cast. El 1180 fou un dels signants de la carta de poblament de Mont-roig.
Berenguer de Puigverd (Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta que dirigia l’infant Alfons. Aquest o un homònim intervingueren a favor de Bernat de Solcina a les bandositats de Vila-seca (1340).
Berenguer de Puigverd (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1357 era amb les forces agrupades al regne de València a les ordres de l’infant Pere I d’Empúries, oncle del monarca.
Catalana de Puigverd (Catalunya, segle XV) Dama. A la mort de Catalana de Llança, es féu càrrec de la majordomia dels petits infants Joan i Martí, futurs reis i fills de Pere III el Cerimoniós.
Galceran de Puigverd (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a l’expedició que dirigí l’infant Alfons per sotmetre Sardenya el 1323-24.
Guerau de Puigverd (Catalunya, segle XIII) Noble. Serví a Sicília contra els angevins. S’hi destacà molt. El 1291, regnant Jaume II el Just i governant Sicília l’infant Frederic II de Sicília, era un dels quatre capitans principals del front de Calàbria.
Miró Guillem de Puigverd (Catalunya, segle XII) Magnat. Fou un dels defensors de Pere de Puigverd al procés de Lleida de 1157.
Pere Puigverd (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví a Sardenya. El 1362 era un dels caps principals de les forces catalanes que tenien per base el castell de Càller.
Ramon de Puigverd (Urgell, segle XIII – Catalunya, segle XIV) Noble. El 1314, a Lleida, assistí al casament de l’infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d’Entença. Per aquesta unió passava als contraents el comtat d’Urgell.
Puigsec, Pere de
Puig, Guillem de
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Era un dels cent cavallers que havien d’assistir, el 1283, al desafiament de Bordeus entre Pere II el Gran i Carles d’Anjou.
Col·laborà amb l’infant Alfons, el futur Alfons II el Franc, als preparatius per a aquell esdeveniment.
Pròixida i de Centelles, Gilabert de
(València, segle XIV – Gènova, Itàlia, 1405)
Poeta. Fill petit de Nicolau de Pròixida i Carròs, i germà d’Olf. Prengué part a la campanya de Sicília del 1392 i a la de Sardenya i Sicília del 1395. Es casà amb Bernadona de Valleriola.
Membre destacat del bàndol dels Centelles, al qual pertanyia per llinatge matern, fou desterrat de la ciutat de València el 1396, per disposició dels jurats, i el 1398 intervingué en una sorollosa brega ciutadana en la qual els de la seva facció lluitaren contra els Vilaragut, a conseqüència de la qual fou empresonat. A la darreria del 1405 es trobava a Gènova al servei del papa Benet XIII.
Hom conserva vint-i-una poesies líriques seves, desconegudes fins el 1954; copiades en uns folis esborrats del cançoner Vega-Aguiló, foren llegides en aquesta data amb l’ajut de raigs ultraviolats.
Exclusivament amoroses, les seves poesies són dedicades a l’anàlisi subjectiva de la passió i mancades de notes objectives i anecdòtiques. Insisteix en els vells temes trobadorescs, com ara la crueltat de la dama, el llanguiment, etc. Fidel a la seva condició, es vanta d’ésser cavaller i ofereix curioses notes d’orgull.
Poeta essencialment cortesà, si bé es manté fidel als principis de la lírica dels trobadors i la seva llengua poètica és fortament aprovençalada, ofereix algun lleu ressò d’italianisme que podria fer pensar que coneixia la lírica de Dant.
Al seu breu cançoner, sens dubte resta d’una obra més considerable, hi ha versos colpidors i lapidaris, alguns d’ells amb una certa semblança amb moments del seu contemporani Jordi de Sant Jordi.
És possible que concorregués als certàmens poètics del consistori de Barcelona.
Portella, Berenguer de -varis-
Berenguer de Portella (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou representant de Dalmau de Timor, component destacat del bàndol dels Cardona, a la concòrdia feta el 1226 amb el bàndol dels Montcada.
Berenguer de Portella (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. El 1309 participà a la campanya d’Almeria que dirigí el rei Jaume II el Just.
Ponts, Guillem de -varis-
Guillem de Ponts (Urgell, segle XII) Noble. Era un dels consellers més influents del comte Ermengol VI d’Urgell.
Guillem de Ponts (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions reials.
Ponts, Galceran de
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a les campanyes valencianes.
El monarca li féu, en premi, donacions a Morvedre.
Dades dels Països Catalans 