(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Pels anys 1325-30 era un dels principals col·laboradors de Guillem Estruç a la milícia mallorquina que prestava servei al rei de Tremisèn.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Pels anys 1325-30 era un dels principals col·laboradors de Guillem Estruç a la milícia mallorquina que prestava servei al rei de Tremisèn.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Pertanyia a la branca bastarda del casal emporità establerta a Sardenya.
Hi havia heretat les senyories de Nucis, Perralonga i Margualo.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I de Catalunya l’afavorí als repartiments.
Rebé 6 jovades i algunes cases de conreu.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Destacà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat.
Encara es trobà present al darrer encontre, el setge de Siurana, el 1153.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví a Sardenya. El 1392 era batlle general de l’illa.
Per aquest temps, el cavaller Asbert Satrilla passà a Còrsega per estrènyer contacte amb el partit catalanista cors.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell.
(Aragó, segle XIV)
Cavaller i poeta. Fou conseller de Pere III de Catalunya, que el 1339 el nomenà administrador de la Vall d’Aran i castellà de Castell-lleó.
Escriví dues composicions poètiques en un provençal força correcte: una demanant clemència al rei envers Jaume III de Mallorca -amb qui l’unien lligams familiars-, i una altra de temàtica amorosa i conceptes cortesans on és tractat el tema del carpe diem.
Francesc de Perellós (País Valencià ?, segle XIV – segle XV) Noble. El 1412 era a Casp, on comunicà als compromissaris que havien d’elegir el successor de Martí I l’Humà, la impossibilitat de figurar entre aquests el seu sogre Giner Rabassa, jurista valencià, el qual patia de trastorns mentals.
Francesc de Perellós (Catalunya, segle XVI) Noble. Fou camarlenc de l’emperador Carles I de Catalunya.
Francesc Rabassa de Perellós (Catalunya, segle XIV – segle XV) Fill de Francesc de Perellós i de Joana Rabassa. Sembla que fou l’iniciador de la branca de Tàrrega, la qual s’extingí, pel que sembla, a la segona meitat del segle XVIII.
Guillem de Perellós (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Potser era germà de Francesc i de Ramon. Aquest Guillem rebé el 1345, i per a un període de tres anys, l’escrivania del patrimoni reial, atorgada per Pere III el Cerimoniós.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada en projecte contra Granada (1331).
(Rosselló, segle XV)
Cavaller. Seguí la causa reial en la guerra contra Joan II. El 1462 fou un dels assetjats a la Força de Girona, amb la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran.
Pel setembre de 1462 fou declarat enemic de la terra per la Generalitat.