(Vic, Osona, 3 abril 1838 – Barcelona, 10 febrer 1892)
Ginecòleg. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid (1862).
Fou catedràtic d’obstetrícia (1872) i degà (1882) de la facultat de Medicina de la Universitat de València. El 1889 es traslladà a la de Barcelona.
Col·laborà a “El Compilador Médico” (1865) i fundà i dirigí “La Crónica Médica”. Publicà diversos tractats i manuals sobre obstetrícia.
(València, 1841 – Barcelona, 1924)
Escenògraf i dibuixant. L’any 1879 s’establí a Barcelona i fou ajudant de F. Soler i Rovirosa.
Fou catedràtic de perspectiva a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Publicà uns Apuntes sobre perspectiva para uso de los alumnos de Bellas Artes y Oficios (1912).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 gener 1903 – Barcelona, 16 juny 1988)
Bioquímic. Estudià a Barcelona, Oxford i Munic. Ocupà la càtedra de química orgànica de la Universitat de Santiago de Compostel·la (1930-38). Després d’un període d’investigació a Estocolm i Nova York.
Introduí la bioquímica a la Universitat de Barcelona i ocupà la càtedra d’aquesta especialitat el 1962.
(Alella, Maresme, segle XVII – 1705)
Jurista i eclesiàstic. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i membre del consell reial. Regent de l’audiència, s’oposà (1695) a la inquisició per raons de jurisdicció; els inquisidors l’excomunicaren, però el Consell d’Aragó els castigà.
Quan tingueren lloc les corts del 1701 s’oposà als contrafurs de Felip V de Borbó i fou obligat a presentar-se a Madrid; però en tornà triomfant. Més tard, partidari del rei-arxiduc Carles III, fou nomenat primer inquisidor i regent honorari del Consell d’Aragó.
Finida la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns.
Publicà Sacri regii criminalis concilii Cathaloniae decisiones, en tres volums (1686, 1687 i 1701).
(Barcelona, 1521 – 3 gener 1603)
Historiador i escriptor. Fou deixeble de l’humanista Martí Ivarra. A partir del 1545, que fou nomenat catedràtic d’arts i filosofia, restà sempre estretament vinculat a la vida de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué rector.
Col·laborà en la confecció de Lexicon latino-catalanum (1561) i escriví Cathalonia liber primis (en 4 volums, el primer publicat el 1588; els altres tres restaren inèdits).
Estimulador del conreu de la llengua catalana, fou jutge en el certamen poètic celebrat a Barcelona el 1580, i encara, el 1601, féu la Sentència dels versos catalans en el certamen celebrat en honor de sant Ramon de Penyafort. El Parnàs Català, de Marcillo, conté algunes de les seves poesies.
Sembla que compongué algun nobiliari.
(Barcelona, 26 juny 1933 – Madrid, 25 gener 1981)
Metge dermatòleg. Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània.
Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1975). El 1976 passà a la universitat de Madrid.
Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses.
(l’Argentera, Baix Camp, 10 febrer 1947 – )
Lingüista. Professora i catedràtica universitària, participà en la creació del Centre Català de Terminologia (TERMCAT).
Col·laboradora del procés de normalització lingüística de Catalunya, hi ha contribuït amb estudis sobre casos comparables de bilingüisme. Directora de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Ha publicat diversos llibres i articles sobre lingüística, lexicografia i neologia i des de 1990 a 1995 coordinà els treballs del nou Diccionari de la Llengua Catalana (1995) de l’IEC.
(Mataró, Maresme, 1782 – Barcelona, 1845)
Teòleg. Doctor en teologia i catedràtic del seminari de Barcelona.
Publicà tres opuscles polèmics sobre les pastorals del bisbe Fèlix Torres i Amat, entre els quals Algunas serias reflexiones sobre Jesucristo y sobre la carta pastoral del Ilmo. Sr. Don Félix Torres Amat, obispo de Astorga (1842).
(Barcelona, 20 maig 1918 – 21 abril 2004)
Biòleg. Catedràtic de fisiologia vegetal a la Universitat de Barcelona (1949), de la qual fou també rector (1971-73).
Ha estudiat els ritmes de creixement de diverses plantes en conreus experimentals.
És autor d’Estudios fisiológicos relacionados con las fitohormonas en “Sternbergia lutea Gawl. Et Kerr.” (1947), Ritmos de período largo en el crecimiento de las plantas (1969) i Estudi comparatiu del creixement de gramínies cultivades a Barcelona i en latituds més elevades (1969).
(Barcelona, 1838 – 25 gener 1907)
Pintor. Deixeble de l’escola de Llotja, de la qual fou catedràtic (1874) de colorit i composició, i director (1887-1901), i de Federico de Madrazo a Madrid.
Pintor eclèctic, excel·lí en les decoracions murals (Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona) i en els retrats, amb una producció abundosa (medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888).
Dades dels Països Catalans 