Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Ferrant i Llausàs, Lluís

3 Respostes

(Barcelona, 6 novembre 1806 – Madrid, 28 juliol 1868)

Pintor i acadèmic. Germà de Ferran. Es formà a Madrid. Protegit per l’infant Sebastià Gabriel, el qual el pensionà dos anys a Roma i fou membre de l’Acadèmia de Nàpols.

Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l’escola de San Fernando (1861). Va destacar en la pintura dins la línia romàntica amb influències natzarenistes.

És autor de quadres d’història: Santa Isabel (1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla) i de retrats (Museo Romántico de Madrid).

Un altre germà seu fou el músic Alexandre Ferrant i Llausàs  (Barcelona, segle XIX).

Ferran i Degrie, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 agost 1877 – 3 abril 1947)

Enginyer i químic. Catedràtic de química a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, d’on el 1913 fou secretari, i hi creà uns laboratoris d’anàlisi química. Professor a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola del Treball de Barcelona.

Autor de llibres de text i d’estudis com Manipulaciones de análisis químicos (1906), Los aprovechamientos hidráulicos de Cataluña (1914), L’ensenyança de la química a l’Escola Industrial de Barcelona (1916), El agua oxigenada ¿es un oxidante o un reductor? (1921) i Principios fundamentales de los procedimientos de análisis químico (1922).

Ferran, Ignasi Manuel de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1839 – desembre 1880)

Jurisconsult, sociòleg i filòsof. Fou catedràtic d’economia política i d’estadística a la Universitat d’Oviedo i, més tard, de dret polític i administratiu a la Universitat de Barcelona.

Fou secretari del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut de Foment, i president (1877) de l’Ateneu Barcelonès.

Col·laborà a “La Defensa de la Sociedad”, “Eco de la Producción”, “Revista Agrícola”, etc.

Va escriure, entre altres obres, Extracto metódico de un curso completo de derecho político y administrativo (1873) i La cuestión social (1878).

Fernández i de Villasante, Juli Moisès

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, 9 gener 1888 – Torrelavega, Cantàbria, 22 juliol 1968)

Pintor i acadèmic. Estudià a Cadis, on a més de dedicar-se a la pintura féu treballs de decoració.

Establert a Madrid i consagrat en diverses exposicions, excel·lí com a retratista.

Participà regularment en els Salons de Tardor de Barcelona, dels quals fou soci d’honor.

Farré i Magre, Lluís

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 14 gener 1902 – Buenos Aires, Argentina, 1997)

Filòsof. Es traslladà a l’Argentina el 1931, on es doctorà el 1944.

Ha estat professor de la Universitat de Tucumán, i després fou catedràtic a la Universidad Nacional de la Plata.

S’ha dedicat a l’antropologia filosòfica, el pensament antic i medieval, a la filosofia existencial i també a l’anglosaxona; les seves aportacions més importants han estat en el camp de l’estètica.

Entre les seves obres destaquen Estética (1950), El espíritu de la filosofía inglesa (1952), Vida y pensamiento de Jorge Santayana (1952) i Lucrecio, filósofo y poeta (1958).

Farré i Albagés, Miquel

1 Resposta

(Barcelona, 10 febrer 1901 – 21 maig 1978)

Pintor i acadèmic de Sant Jordi (1945). Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona -d’on fou catedràtic des del 1943-, a Florència i a Granada (1925-26). Es donà a conèixer fent un tipus d’aquarel·la sòlid i estructurat.

Com a pintor de frescs fundà una Escola Internacional de Pintura Mural a Sant Cugat del Vallès, i té obres a diversos edificis civils i religiosos de Barcelona, Solsona, Mataró, Segòvia, etc. El 1974 decorà la cúpula de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona.

Té obres als museus d’art modern de Barcelona, Bilbao i Madrid.

Fargas i Roca, Miquel Àngel

4 Respostes

(Castellterçol, Moianès, 4 desembre 1858 – Barcelona, 22 febrer 1916)

Metge i polític. Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i Sunyer i s’especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual el 1893 guanyà la càtedra de la Facultat de Medicina de Barcelona, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica.

Publicà un important Tratado de ginecología (1903-06). Presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1914) i la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans (1911-16), i el I Congrés de Metges de Llengua Catalana (1913).

En política, fou un dels fundadors de la Unió Regionalista (1900) i en promogué la fusió amb el Centre Nacional Català, de la qual sorgí la Lliga Regionalista, partit del qual fou vicepresident. Fou senador per Barcelona (1914-16).

Fou el pare de Miquel Fargas i Raymat.

Faraudo i Condemines, Jeroni

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 juny 1823 – 2 maig 1886)

Metge i col·leccionista. Fou catedràtic d’anatomia aplicada a les arts a l’Escola de Llotja de Barcelona.

Publicà diversos treballs de la seva especialitat, fou membre de la Acadèmia de Medicina i Cirurgia i un dels fundadors de l’Associació Artística Arqueològica.

Reuní una important col·lecció d’estampes i gravats, actualment als museus municipals d’Art de Barcelona.

Falguera i de Puiguriguer, Fèlix Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 28 gener 1811 – Barcelona, 30 agost 1897)

Jurista i notari. Catedràtic de la Facultat de Dret i degà del Col·legi de Notaris de Barcelona.

L’any 1858 fundà la revista “La Notaría”. Membre de diverses acadèmies doctes de Barcelona.

És autor de Formulario completo de notarías (1862), Apuntes de notarías (1871) i Tratado de la prescripción catalana (1880).

Féu unes quantes conferències sobre dret català a l’Ateneu Barcelonès (1870-80), publicades el 1889. El Col·legi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el Premi Falguera, al millor treball sobre redacció de documents notarials.

Dedicat també a les ciències naturals, a la literatura i a la música, va escriure La combustión espontánea del cuerpo humano, La visión y los efectos del estereoscopio, Discurso sobre el arte musical español, etc.

Fages i Virgili, Joan

Deixa un comentari

(Tarragona, 31 juliol 1862 – Madrid, 4 agost 1911)

Químic. Llicenciat en ciències i farmàcia a Barcelona i doctorat a Madrid (1882), on fou ajudant i auxiliar de càtedra.

El 1903 guanyà la càtedra d’anàlisi química a la Facultat de Farmàcia d’aquella ciutat. El 1909 ingressà a l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de Madrid.

Entre les seves moltes publicacions destaquen Examen de la acción de los sulfitos sobre los nitropusiatos (1905) i Los métodos indirectos de la química analítica (1910).