(Catalunya, segle XV – )
(o del Bullidor) Jurisdicció feudal, comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà.
El 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot, i el 1859 passà als Dalmases.
(Catalunya, segle XV – )
(o del Bullidor) Jurisdicció feudal, comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà.
El 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot, i el 1859 passà als Dalmases.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol senyorial, atorgat pel Consell de la Regència (1810), i aprovat per les Corts de Cadis, al general Enrique José O’Donnell y Mareschal per la seva actuació durant la guerra del Francès.
Ha passat a la família Balderrábano.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1875 al tinent general Rafael Gasset i Mercader.
(Catalunya, segle IX – segle XII)
Antic pagus del comtat de Pallars, esmentat ja el segle IX, format per la vall de Bellera.
El seu centre era el monestir de Sant Genís de Bellera. Esdevingué el nucli de la baronia de Bellera.
(Catalunya, 1150/60 – 1796)
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, la qual tingué com a centre la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona (establerta el 1205), però amb els seus béns principals al Vallès.
(Catalunya, segle VIII – segle IX)
Antic comtat de la Marca Hispànica. Creat per Ludovic Pius amb els territoris conquerits de Vic, Cardona i Casserres.
Guifré I el Pelós (segle IX) el repoblà i integrà als comtats de Barcelona.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial, atorgat el 1763 a Francisco González y de Bassecourt, capità general de Catalunya, marquès de Grigny i de González.
(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial, concedit el 1856 al tinent general Antonio Ros de Olano, vescomte de Ros.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial creat el 1705 per l’arxiduc Carles d’Àustria al seu partidari Miquel-Antoni d’Alentorn Pinós i de Rocabertí, únic titular.
(Catalunya, octubre 1934 – 19 abril 1937)
(APC) Partit polític. Adherit a la CEDA.
Tingué certa audiència entre els propietaris agrícoles.