(Catalunya, segle XVII – )
Títol, concedit el 1643 a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que adquirí la senyoria de Granera el 1639 als Despalau.
Passà als Planella, senyors de Castellcir.
(Catalunya, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial constituïda el 1313, que va pertànyer als Moliner i passà per successius enllaços matrimonials als Queralt (segle XVII), als Àger i als Kessel de Blamont (1756).
(Catalunya, segle XIX)
Títol, concedit el 1845 al capità general de Catalunya, Ramon de Meer, baró de Meer, per la seva victòria al lloc de Gra (Segarra).
(Catalunya, segle XIX)
Nom donat al departament del Ter, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente, en ésser acceptada aquesta per Josep I el 1810.
(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial, concedit el 1846 al ministre de la corona i president del congrés, Francisco de Paula Castro y Pérez de Orozco, en memòria del seu oncle el general Álvarez de Castro, defensor de Girona el 1809.
(Catalunya, segle XX)
Sigla de la província de Girona en les antigues plaques de matrícula dels vehicles.
(Empordà, segle XIX)
Escamot. Actuà a favor dels francesos durant la Guerra del Francès.
Depenien de Josep Garriga i Buach, comissari de Josep I Bonaparte al Principat.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, atorgat el 1896 a Joaquim Jover i Costas. Ha passat als vescomtes de Güell.
(Catalunya, segle XX)
Antiga sigla en la placa de la matrícula dels vehicles de la província de Girona.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, atorgat per Carles III de Catalunya el 1710 a Pere de Muntaner i de Ramon, únic titular.
Dades dels Països Catalans 