(Catalunya, segle XX)
Antiga sigla en la placa de la matrícula dels vehicles de la província de Girona.
(Catalunya, segle XX)
Antiga sigla en la placa de la matrícula dels vehicles de la província de Girona.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, atorgat per Carles III de Catalunya el 1710 a Pere de Muntaner i de Ramon, únic titular.
(Catalunya, segle XX)
Títol, concedit el 1913 a Joan Sampera i Torres, senyor del castell de Montsoriu.
Ha passat als Alier.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1711 per Carles III de Catalunya a Josep d’Amigant i de Ferrer (mort el 1713).
Passà, vers el 1813, als Despujol, marquesos de Palmerola.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, atorgat el 1711 pel rei-arxiduc Carles III de Catalunya a Guerau de Peguera i de Berardo, senyor de Foix i de Torrelles (Alt Penedès).
(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial, probablement concedit per Carles III de Catalunya a Francesc d’Asprer i Talric, únic titular.
Nom aplicat a la pesta negra ocorreguda al Principat de Catalunya l’any 1348.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1884 al diputat a les corts Josep Finat i Albert.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, 1881)
Títol concedit pel papa Lleó XIII al compositor Melcior de Ferrer i de Manresa.
(Catalunya, segle XIV)
Jurisdicció senyorial, tingué com a centre el castell d’Entença (Ribagorça). Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l’Ebre.
Aquestes possessions (Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabacés, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou), moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d’Entença i lliurades, amb el comtat de Prades, del qual formaren part, a l’infant Pere I d’Empúries, fill de Jaume II el Just. Des d’aleshores seguí les vicissituds d’aquest comtat. La seva capital era Falset.