Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón

1 Resposta

(Catalunya, 1860 – 1863)

Obra de Víctor Balaguer, en cinc volums. Primera història general de Catalunya des dels Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya (1709).

Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària. Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà.

L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes. Juntament amb la Crònica universal de Jeroni Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics.

Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull.

Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña

3 Respostes

(Catalunya, 1876 – 1878)

Obra d’Antoni de Bofarull i de Brocà, en 8 volums, la més important obra historiogràfica de l’autor.

És un intent de síntesis del cabal d’investigacions que sobre la història catalana hom havia anat acumulant des de la publicació dels Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya (1709), per obra de tres o quatre generacions d’erudits, des de Caresmar i els germans Finestres fins a Pròsper de Bofarull, Piferrer i Montells i el canonge Ripoll i Vilamajor, completant-lo amb recerques pròpies, especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona.

L’obra aparegué en 1876-78 i, a despit del seu llenguatge inadequat i confús, constitueix una fita important. Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les institucions, els costums i la cultura.

N’és continuació en certa manera la Historia crítica de la Guerra de la Independencia en Cataluña (1886-87) i la Historia de la guerra civil de los Siete Años en Cataluña, que romangué inacabada.

Hestòria de l’amat Frondino e de Brisonda

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV ó XV)

Obra anònima de la fi del segle XIV o principi del XV.

D’assumpte típicament cortesà, presenta la característica d’aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents (occità, francès i català).

Escrita amb el propòsit didàctic d’oferir uns models de bon redactar, l’estil és en general retòric, però sempre digne.

Grups d’Oració i Amistat

1 Resposta

(Catalunya, 1969 – )

(GOA)  Entitat religiosa. Fundada per Josep Maria Cases i Deordal, bisbe de Sogorb-Castelló.

Des de la seva creació s’han escampat en diferents indrets de l’estat espanyol, de França i de l’Amèrica del Sud. L’any 1999 en formaven part 8.000 persones.

Els membres d’aquests grups es comprometen a fer mitja hora de pregària al dia, a pregar diàriament pel grup i a intentar infondre l’oració allà on viuen.

A cada grup hi ha un malalt, que prega amb la seva malaltia pels altres; un convent de clausura, que hi manté una relació d’amistat i de pregària, i una missió, que prega pel grup i a la qual el grup ajuda econòmicament.

Enllaç web: Grups d’Oració i Amistat

Grups de l’Alt Pirineu

1 Resposta

(Catalunya, 1973 – després 1994)

(GAP)  Col·lectiu. Tenia com a objectiu dinamitzar la realitat social, econòmica i política dels Pirineus.

Estava integrat per estudiosos dels Pirineus i residents arreu d’aquesta serralada interessants en la problemàtica de l’alta muntanya.

Gran Enciclopèdia Catalana

8 Respostes

(Catalunya, 1968)

Enciclopèdia universal. Destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans.

La primera edició, en 15 volums (1969-80), inclou un Atles Universal Català (1983, reeditat diverses vegades) i diversos suplements d’actualització.

Ha estat dirigida per Jordi Carbonell i de Ballester (1965-71), per Joan Carreras i Martí (1971-89), per Jesús Giralt i Radigales (1989-2011) i a partir de llavors per un equip d’actualització permanent.

Entre 1986-89 fou editada una segona edició en 24 volums. El 1993 hom publicà un suplement d’aquesta obra, que d’ençà del 1992 es reimprimeix anualment actualitzada.

Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae

3 Respostes

(Catalunya, 1960)

Diccionari. Recull els mots llatins i romànics documentats en fonts catalanes dels segles IX, X i XI, amb llur etimologia, significació, referències documentals i derivats en el català actual.

Es publicà en fascicles i el dirigí el filòleg Joan Bastardas i Parera.

Glosari

3 Respostes

(Catalunya, 1906 – 1921)

Conjunt d’articles d’Eugeni d’Ors publicats diàriament, amb el pseudònim de Xènius a “La Veu de Catalunya” i després a “El Día Gráfico” entre el 1906 i el 1921.

L’autor hi analitzava diferents temes relacionats amb la política i la cultura des del seu ideari noucentista.

Les glosses van ésser seguides per una àmplia audiència i van exercir, en el seu conjunt, una gran influència en la intel·lectualitat catalana de començament del segle XX.

glòria d’amor, La

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Poema de Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill. De 1.544 versos de diverses mesures i precedit d’un pròleg en recargolada prosa.

És dividit en parts anomenades dantescament Comèdies, i essencialment és un infern d’enamorats amb tramat mitològic i amb recòndites al·lusions que avui semblen enigmàtiques.

En tot el poema hi ha una evident influència d’allò més extern de la Commedia de Dant i de diverses obres de Petrarca i de Boccaccio, a més de literals imitacions de versos d’Ausiàs Marc.

Aquest lleuger i superficial renaixentisme inclou una curiosa barreja d’esments més o menys detallats de grans enamorats, com ara personatges de la mitologia, Tristany i Isolda, Lancelot, Jaufré Rudel, Alain Chartier, el gallec Macias, el portuguès João Lourenço de Cunha, herois de narracions de Boccaccio i d’El siervo libre de amor de Rodríguez del Padrón, i figures històriques, com segurament Frederic, comte de Luna, fill bastard de Martí I de Sicília, i Violant Lluïsa de Mur.

Fou publicada per H. C. Heaton el 1916 a Nova York.

Giravolt de Maig, El

1 Resposta

(Catalunya, 1928)

Òpera còmica en un acte amb lletra de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà. Estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués.

Una de les expressions més reeixides del noucentisme musical, amb un text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat.

Conta els amors que es viuen en un hostal del segle XVIII i que el seny fa fracassar.

Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ha estat enregistrada en disc.