(Catalunya, vers 1346 – vers 1420)
Germà i successor de Bernat. Comprà al rei Pere III el Cerimoniós la jurisdicció dels dominis que heretà del seu germà.
El seu fill i hereu fou Ramon Berenguer de Boixadors (Catalunya, segle XIV – segle XV) Permutà les possessions heretades a Sardenya amb Berenguer Carròs per un censal. Fou germà de Beatriu i de Berenguer.
(Catalunya, segle XV)
Fill de Bernat de Boixadors. Tingué un combat a Ceuta amb Francí Desvalls el 1429.
Mantingué després un llarg plet amb Santes Creus (1438-54) per qüestions jurisdiccionals, així com amb la comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt.
Fou el pare de Bernat-Guerau de Boixadors i d’Urries (Catalunya, segle XV) Iniciador de la branca dels senyors de Pontons.
Bernat-Guerau era el pare de Joan i de Lluís de Boixadors-Desvalls, els quals obtingueren el títol de noblesa el 1537.
Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIII) Un dels successors de Ramon de Boixadors. Vengué Tarrés i Fulleda al monestir de Bonrepòs (1232).
Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIII) Nebot de l’anterior Guillem de Boixadors. Formà part del seguici de Jaume I a Girona i a València entre el 1246 i 1250.
Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1323) Fill i hereu de Berenguer de Boixadors. Germà de l’almirall Bernat. Veguer de Cervera i Tàrrega (1311-18). Morí en la conquesta de Sardenya i fou succeït pel seu fill Guillem (a continuació).
Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Senyor de Boixadors i de Sant Pere Sallavinera (Anoia). Fill de l’anterior Guillem. Fou veguer de Cervera i Tàrrega (1318-a1340). Fou el pare o el germà de Bernat.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – 1343) Fill o potser germà de Guillem de Boixadors. Adquirí la castellania i feu dels Prats de Rei (Anoia) i del castell de la Manresana (Segarra), i morí, sembla, sense successió. La seva herència passà a la branca de l’almirall Bernat de Boixadors.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – 1348) Fill gran de l’almirall Bernat de Boixadors. Morí en retornar de Sardenya. Pare del següent Bernat.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Fill de l’anterior Bernat i nét de Bernat de Boixadors. Posseí diversos feus a Sardenya, concedits al seu avi i al seu pare, i heretà les terres de la branca primera dels Boixadors: Boixadors, Sant Pere Sallavinera i Sant Mateu de Bages. Participà en la guerra contra Castella en el front d’Aragó. El succeí el seu germà Ramon.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – segle XV) Fill de Berenguer de Boixadors i de Francesca de Timor. Comprà a Pere III de Catalunya la jurisdicció dels llocs heretats dels seus pares i prengué part en les bandositats entre els Oluja i els Sacirera a Cervera, dins el bàndol dels primers. Fou el pare de Joan.
Bernat de Boixadors (Lleida, segle XIV – segle XV) Botiguer i ciutadà de Lleida. Fou paer per la mà mitjana (1386), comprà a la ciutat el castell i lloc d’Alfarràs (1400) i originà el llinatge dels Boixadors senyors d’Alfarràs, Ivars de Noguera, Andaní (Segrià) i Pinyana (Llitera), que s’extingí el 1697, i l’herència passà als Ribes, després marquesos d’Alfarràs.
(Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1340)
Governador de Sardenya. Possiblement fill de Berenguer de Boixadors (mort el 1311) i de Blanca.
Fou alcaid de Bunyol, majordom de l’infant Alfons, que acompanyà a la conquesta i pacificació de Sardenya i a qui prestà el cavall durant la batalla de Lucocisterna (1324). Fou enviat com a ambaixador al jutge d’Arborea, i després a Pisa per tal de ratificar el tractat entre els dos estats, i a la cort pontifícia per pagar el cens del regne de Sardenya.
Nomenat almirall i reformador, prengué part en el setge de Càller i obtingué diverses possessions a la ciutat i a l’illa. Després sufocà la revolta de Sàsser (1328), on fou acusat de tolerància i complicitat en el saqueig dels oficials reials en aquesta ciutat, fou substituït per Ramon de Cardona i tornà a la cort (1330), on guanyà la plena absolució.
Formà part d’una ambaixada a Avinyó per intentar la pau amb el genovesos (1334).
Fou lloctinent de procurador a Catalunya per l’infant Pere, fou enviat com a reformador a Sardenya per tal de tractar-hi la pau amb els Oria (1335). De tornada a Catalunya, obtingué la senyoria de Boixadors i la lloctinència de la procuració del comte d’Urgell.
El seu darrer títol fou novament de governador i reformador de Sardenya (1340).
Pere III de Catalunya ordenà la seva sepultura en el convent de framenors de Lleida, al costat de la del rei Alfons III el Benigne.
Berenguer de Boixadors (Catalunya, segle XII) Germà de Ramon de Boixadors. Un dels membres documentats més antics de la família. Participà en la conquesta de Lleida (1149) i fou jutge en un plet entre el rei Alfons I el Cast i Pere de Lluçà (1180).
Berenguer de Boixadors (Catalunya, segle XIII – abans 1311) Senyor de Boixadors i de Sant Mateu de Bages. El 1297 fou nomenat veguer de Cervera i Tàrrega, càrrec que ostentà també el seu fill i hereu Guillem.
Berenguer de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Germà de l’almirall Bernat de Boixadors. Pare de Beatriu, iniciadora de la branca dels Boïl de Boixadors.
Berenguer de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Fill de l’almirall Bernat de Boixadors. Iniciador de la branca dels senyors de Savallà. Es casà amb Francesca de Timor, senyora de Savallà, Guialmons, les Piles (Conca de Barberà), Rubió (Anoia) i Montlleó (Segarra), la qual s’uní en segones núpcies amb Gombau d’Anglesola. Fou el pare de Bernat.
Berenguer de Boixadors (Catalunya, segle XIV – segle XV) Germà de Ramon Berenguer de Boixadors. Comprà Solivella (Conca de Barberà) a Ramon d’Abella (1394), però hagué de revendre-la a la corona el 1424; participà en l’expedició a Sardenya del 1409. En morir ambdós germans sense successió, la senyoria de Boixadors passà a llur germana Beatriu.
Beatriu de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Filla de Berenguer de Boixadors. Iniciadora de la branca dels Boïl de Boixadors (1368). Es casà en primeres núpcies amb Joan Boïl, senyor de la baronia de Borriol, i en segones amb Bernat d’Olzinelles; del primer tingué un fill, Berenguer, que morí jove. Deixà hereu dels seus béns un dels seus néts, Berenguer, amb la condició que adoptés el cognom de Boixadors.
Beatriu de Boixadors (Catalunya, segle XIV – segle XV) Muller d’Arnau de Foixà i d’Orriols. Era germana de Ramon Berenguer i de Berenguer. La descendència del seu matrimoni es digué de Foixà-Boixadors.
(Catalunya, segle XVIII)
Militar. Comandà el regiment de fusellers format el 1735 a Barcelona.
El 1762, arran de la guerra d’Espanya contra Portugal i Anglaterra, proposà la creació d’un regiment de 1.200 miquelets catalans a càrrec seu. Aquesta unitat fou efectivament autoritzada sota la denominació de regiment d’infanteria lleugera.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Militar. Combaté a Sardenya el 1409, a les ordres de Martí I el Jove, que morí a la campanya.
Blau tornà a Barcelona pel desembre de 1409, trametent les peticions per rebre més ajut que formulava el cap d’operacions d’aleshores, Pere de Torrelles.
Francesc Berenguer de Blanes (País Valencià, segle XV) Cavaller. El 1463 sostingué dures bandositats amb Lluís Crespí de Valldaura. Lluità a favor de Joan II a la guerra civil catalana. El 1466 manava algunes naus reials que perseguiren d’altres de la Generalitat i les obligaren a refugiar-se a Marsella. Fou lloctinent del monarca a Mallorca.
Guillem de Blanes (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Fou cap de la casa de l’infant Joan, el futur Joan I de Catalunya, tan bon punt fou creada aquella, en concedir-se al príncep nou nat el títol ducal de Girona. Demostrà un gran zel en el seu càrrec.
Ramon de Blanes (Catalunya, segle XII – segle XIII) Cavaller. Fou un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè en ser creat l’orde (1218), segons la relació existent d’aquell fet. Seria el primer màrtir de l’orde.
Ramon de Blanes (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1394 intervingué com a diplomàtic a les negociacions empreses amb el comte de Foix. Fou un dels assistents a les Corts de Barcelona que demanaren al rei Martí I l’Humà, el 15 d’abril de 1410, la designació d’un successor per al cas de morir sense fills. Casat amb Blanca de Palau, foren els pares de Francesc, Jofre i Ramon de Blanes i de Palau.
Dades dels Països Catalans 