Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Codina i Ferreres, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1684, secretari de la Generalitat durant la resistència contra Felip V de Borbó i membre del Consell de Cent.

El 29 de setembre de 1705 fou triat per la Generalitat, juntament amb Francesc Monfar i Sorts, pel primer contacte oficial amb l’arxiduc Carles d’Àustria a punt d’entrar a Barcelona. El 1708 fou un dels representants de la Generalitat per rebre Elisabet de Brunsvic.

Durant el setge de Barcelona (1713-14) restà a la ciutat complint les seves funcions.

El 4 de setembre de 1714 fou un dels qui més s’oposà a l’oferiment de capitulació fet pel duc de Berwick. L’11 de setembre formà a la representació de la Generalitat que anà a defensar el pla de Palau.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Claver, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Turquia ?, segle XV)

Cavaller. Era frare santjoanista, comanador d’Ulldecona, al servei del virrei d’Albània, Ramon d’Ortafà.

Arrabassà als turcs el castell de Castrovilari, situat davant de Corfú, i el tornà al cabdill albanès Simon Zenevissi.

L’estiu del 1455 fou portaveu d’Alfons el Magnànim a Grècia i a les illes de Llevant. L’any següent fou nomenat virrei de l’Epir i la Morea.

L’estiu del 1456 sortí de Nàpols cap a Albània, agrupà els corsaris catalans que operaven a les províncies turques i s’uní posteriorment a l’estil enviat pel papa Calixt III.

Claresvalls i de Miquel, Lluís de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Germà de Jeroni. Serví de capità a la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge del mariscal Vendôme.

Fou dels primers partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria, el qual el recomanà per a president del Port Franc de Barcelona, el 1706, per bé que la Generalitat no arribà a proveir el càrrec. Aquest any fou novament capità de la Coronela, arran del primer setge borbònic.

Fou Oïdor Militar de la Generalitat el 1707-08. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona del 1713. Durant el setge tornà a servir de capità a la Coronela.

Després de la capitulació li foren confiscats els bens.

Claravalls, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Cavaller. Estigué al servei d’Alfons I el Cast. Cooperà a la tasca repobladora d’aquest. El 1173 fou un dels signants de l’acta de fixació de límits de Siurana de Prades. També serví Pere I el Catòlic.

El 1212, segurament tornant de la campanya de les Navas de Tolosa, assistí a Taust (Aragó) a la festa de prometatge de Constança, filla natural del rei, amb Guillem Ramon de Montcada.

Combaté a la batalla de Muret (1213). Després del combat i de la mort del monarca, fou un dels qui s’ocuparen de dur-ne les restes al monestir aragonès de Sixena.

Aleshores es retirà per un temps al monestir de Santes Creus.

Claramunt, Guillem de -cavaller, s. XII/XIII-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1230)

Cavaller. Havia militat en el partit dels Montcada i en el dels aragonesos contraris a Jaume I de Catalunya en les guerres civils que l’enfrontaren als Cardona.

Sotmés al rei, assistí amb aquest, a Tarragona, al dinar que donà Pere Martell on hom decidí la conquesta de Mallorca. Abans de partir a l’expedició, féu testament a favor de Santes Creus, a mans de l’abat Bernat Calbó.

Aconsellà alguna de les accions bèl·liques que dugueren els catalans a la victòria. Conquerida l’illa rebé del rei un lot de 205 cavalleries.

Morí per pasqua del 1230, víctima d’una pesta que delmà les tropes catalanes. Fou enterrat a Santes Creus.

Claramunt, Deudonat Bernat de

9 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1098)

Senyor de Tamarit i vescomte de Tarragona. Fill de Bernat Amat de Claramunt, fou, com aquest, de la cort dels dos germans comtes de Barcelona.

El 1090 s’havia compromès amb Berenguer Ramon II juntament amb altres magnats a entrar a Tarragona i repoblar-la, però fracassà.

Sota Ramon Berenguer III, continuà la seva influència a la cort, on tingué activitat fins al 1098. Sembla que morí poc després.

Pel seu casament amb Ermessenda de Cardona, llur fill, Bernat Amat, esdevingué vescomte de Cardona.

Claramunt, Bernat Amat de -vescomte, s. XII-

19 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1151)

Vescomte de Cardona des del 1090. Nét de l’homònim.

Col·laborador, i potser cunyat, de Ramon Berenguer III de Barcelona, s’encarregà de la defensa del país, juntament amb Guerau II de Cabrera, durant l’expedició reial a Mallorca (1114). Combaté, amb èxit, l’ofensiva dels almoràvits de Saragossa.

L’any 1119, pel seu fracàs en la tasca de repoblació, li foren preses les possessions tarragonines heretades del seu avi.

Posteriorment serví Ramon Berenguer IV, el qual acompanyà en les expedicions a Almeria (1142) i a Lleida (1149).

Claramunt, Bernat Amat de -noble, s. XI-

6 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1090)

Noble al servei de Ramon Berenguer I de Barcelona. Amb l’encàrrec de repoblar la regió de Tarragona, rebé la senyoria de Tamarit (1058) i el títol de vescomte de Tarragona (vers 1060).

Fou ambaixador de la comtessa Almodis de la Marca a la cort del rei de Dénia i Balears, Alï ibn Mugahid, i participà en la croada de Barbastre.

Fou un dels qui redactaren el nucli inicial dels Usatges.

Serví, posteriorment, Berenguer Ramon II, amb el qual fou fet presoner per les tropes del Cid a la batalla de Tèvar (1090).

Claramunt, Asbert de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Lleó, Castella, 6 agost 1434)

Cavaller errant. Fou un dels catalans que anaren a lluitar al famós pas d’armes del pont de l’Ërbigo (Lleó), conegut pel “Paso Honroso”, que fou segurament el pas de combats cavallerescs més famós de terres hispàniques. Hi lluità contra el mantenidor Àlvar Gómez de Quiñones.

Per una malaurada casualitat, la llança del seu contrari li entrà per la vista de l’elm i el matà. Fou l’únic accident mortal que es produí als encontres del “Paso Honroso“.

El bisbe d’Astorga es negà a permetre el seu enterrament en sagrat.

Claramunt, Artau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Escriptor en castellà. Li ha estat atribuïda la novel·la sentimental Triste delectación, signada amb les inicials FADC. Els diversos catalanismes i el fet que el plany de l’enamorat, en 151 versos, sigui en català, corrabora la catalanitat de l’autor. Era, potser, comanador de la Guàrdia.

L’acció de l’obra, tal vegada autobiogràfica, se situa vers el 1458 i sembla reflectir un ambient concret i limitat, no barceloní.

Escrita en prosa i vers, consta de dues parts: la primera refereix fets versemblants i denota la influència de la Fiammetta de Boccaccio; la segona transporta el lector a un món al·legòric del més enllà, habitat per enamorats famosos, entre els quals Francesc Oliver, i recorda El sueño del marquès de Santillana.

És una de les primeres manifestacions del conreu del castellà per escriptors catalans.