(Catalunya, segle XIII – Benifassà, Baix Maestrat, 1302)
Abat perpetu de Poblet (1288-97). Fou conseller d’Alfons II de Catalunya, amb el qual tenia una estreta amistat, i ambaixador del rei prop de Jaume I de Sicília.
Es retirà a Benifassà després d’haver de pagar el monestir totes les despeses de la seva ambaixada a Sicília, fet que provocà grans problemes econòmics al monestir.
La situació s’arreglà en vendre Borriana i Montornès al rei Jaume II el Just.
(Catalunya, segle XIV)
Pintor anònim. Actuà principalment a la contrada de Tremp. Fou, per la tècnica, deixeble de Ramon Destorrents, i cal relacionar-lo amb l’escola de la Seu d’Urgell.
El seu estil té, com a trets característics, l’esquematisme de la composició i un cert sentit narratiu arcaïtzant. S’ha intentat d’identificar-lo amb el pintor Arnau, que treballà a la Seu d’Urgell entre el 1357 i el 1385.
Com a obres importants, cal esmentar el retaule i el baldaquí de Sant Vicenç d’Estamariu, el retaule de Santa Llúcia, procedent de l’ermita d’Arcavell (Alt Urgell) i l’arca funerària de Bernat de Travesseres (la Seu d’Urgell).
(Barcelona, 26 octubre 1909 – a la batalla de l’Ebre, desembre 1938)
Escriptor. Especialista en literatura comparada, fou un dels valors més sòlids de la seva generació.
Publicà Lectures europees (1936), Stendhal en España (París, 1936), Shakespeare a Catalunya (1937), Iniciación a la literatura (1937) i Vocabulario literario (1938).
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Noble. Fou molt conegut al seu temps com un dels elements més durs del Braç Militar, tant pel seu geni esquerp com per la seva oposició sistemàtica a totes les iniciatives de la corona.
Atacà durament el jurista Joan Pere Fontanella precisament per certes vel·leïtats d’aquest a favor de la política reial. A les corts de 1626 fou un dels més destacats oponents dels interessos del rei.
(Catalunya, segle XII)
Pintor anònim. Autor d’un frontal romànic procedent d’Espinelves (avui al Museu Episcopal de Vic).
Considerat típic representant del corrent francobizantí, hom li atribueix, per similitud d’estil amb aquesta obra, els interessants murals d’un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen encara el recent martiri de Tomàs de Canterbury.
(Catalunya, vers 1435 – vers 1500)
Cavaller. Fill de Guerau, pertanyia a l’orde de l’Hospital. Fou comanador de Calanda i més tard d’Alcanyís.
Servent servidor de Joan II el Sense Fe i de l’infant Ferran, igual com el seu pare i els seus germans Ramon i Gaspar, lluità a la guerra civil catalana (1462-72) i a la castellana (1475) al costat de Ferran II de Catalunya, del qual fou ambaixador a Nàpols, a on el 1477 acompanyà la princesa Joana d’Aragó per a casar-se amb el rei Ferran II de Nàpols.
Després de participar a la guerra de Granada, morí a la fi del segle.
(Catalunya, vers 1400 – vers 1470)
Cavaller. Partidari, com els seus fills (Gaspar, Ramon i Lluís), de Joan II el Sense Fe en la guerra civil catalana (1462-72). Participà en la defensa de la Força de Girona (1462). El 1467 comandava un cos de la cavalleria aragonesa. Fou declarat enemic de la terra per la Generalitat.
Arribà a ésser majordom major de la reina Joana Enríquez, que li féu un llegat de 20.000 sous en morir el 1868.
També fou el pare de Joana d’Espés (Ribagorça, segle XV – Catalunya, segle XV) Fou una de les dames de més confiança de la reina Joana Enríquez.
(Catalunya, segle XV – Albània ?, segle XV)
Militar. El 1452 anà a Albània amb el nou virrei d’Alfons IV el Magnànim, Ramon d’Ortafà.
Mentre aquest es posava en campanya contra els turcs, Escuder prenia el comandament del castell de Croia, fortalesa cedida l’any anterior als catalans pel pacte de Gaeta, que determinava l’establiment del protectorat d’Albània.
(Catalunya, segle XV – 1463)
Arquitecte. Des de l’any 1442 dirigí les obres de la catedral de Barcelona, que al seu temps restà pràcticament complerta en el seu cos antic. Hi acabà el claustre, la sala capitular i la capella del Santíssim.
El 1459 fou un dels mestres que construïren la nova rosassa de Santa Maria del Mar, substituint la que havia desaparegut amb el terratrèmol de 1425.
(Vallespir, 1225/30 – Catalunya, 1288)
Personatge. Segons M. Coll i Alentorn, és Bernat Desclot mateix, autor de la famosa Crònica.
Tingué diversos càrrecs burocràtics: escrivà de la cúria de Gandia (1273), justícia del port de València i majordom d’Hug V d’Empúries. L’any 1282 entrà a la tresoreria reial i l’any següent inicià, segurament, la redacció de la seva Crònica.
El 1284 fou nomenat tresorer reial per Pere II el Gran i deixà el càrrec el 1285. Posteriorment fou nomenat cambrer d’Alfons II el Franc (1287).
Dades dels Països Catalans 