(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Fou fidel servidor de Pere III el Cerimoniós, ja des del temps que aquest era infant reial i topava amb l’hostilitat de la reina Elionor de Sicília.
El 1334, per ordre de l’infant, procedí contra els cavallers que havien comès abusos a Vila-rodona. Després de pujar al tron Pere, en fou conseller.
En 1341 formava part de l’assemblea especial reunida a Poblet per tractar de la tibantor existent amb França i dels conflictes de Montpeller.
(Catalunya, segle XIII – València, 1250)
Religiós dominicà. Amb un altre dominicà, fra Berenguer de Castellbisbal, acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de Mallorca i de València.
Les seves paraules enardiren extraordinàriament les tropes, fins al punt d’exercir una considerable influència moral sobre l’esperit combatiu de les forces.
Fundà els convents de l’orde dels Predicadors de Palma i de València. El 1248 intervingué, amb Ramon de Penyafort i l’arquebisbe Pere d’Albalat, en el nomenament d’un bisbe per a Lleida.
És venerat com a beat.
(Catalunya, segle XIV – França ?, segle XIV)
Prelat. Fou elegit bisbe de Tortosa el 1357, com a successor d’Esteve.
Publicà una constitució d’interès contra les pràctiques usuràries. En 1361 fou un dels garantidors de la pau de Deza, amb Castella. El 1362 era elegit bisbe de Carcassona.
Fou succeït a Tortosa per Jaume, fill del comte Pere de Prades.
(Catalunya, segle X)
Il·luminadora. Monja miniaturista.
Autora, amb el monjo Emeterius, del Beatus de Girona (975), que realitzaren, probablement, al monestir de Sant Joan de les Abadesses, i que és una de les obres mestres de la miniatura mossàrab.
(Catalunya, segle XVIII)
Guerriller. Nom amb què fou conegut un dels que prengueren les armes contra Felip V de Borbó en 1718-20. Fou capità destacat del Carrasclet.
Quant el cardenal Alberoni, destituït, anava a França, el féu objecte d’una emboscada al lloc de Trentapasses, prop de Sant Celoni (Vallès Oriental).
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Militar. Destacà a la guerra del Francès.
Amb el grau de coronel defensà el castell d’Hostalric durant un setge de tres mesos començat el 13 de gener de 1810. Desafià furiosos bombardeigs que foren iniciats el 20 de febrer.
Sense queviures i refusant la rendició, organitzà una sortida general que trencà l’encerclament el 12 d’abril, per bé que Estrada fou un dels que caigueren presoners, amb 240 homes dels 1.400 que duia.
(Catalunya, 1771 – Barcelona ?, segle XIX)
Gravador. Fou un dels millors tècnics de la naixent indústria catalana d’indianes. Treballava a la casa Magí Pujades, de Barcelona.
Molt jove, el 1789, havia obtingut ja un premi de l’Escola de Nobles Arts.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Polític i militar. Fou partidari de Carles d’Àustria.
El 1705 actuà de principal promotor de l’adhesió al nou rei a les zones de Vilafranca del Penedès i de Santa Coloma de Queralt. Carles III li atorgà el títol de cavaller.
El 1706 fou posat al front d’un grup de síndics de diverses ciutats que participaren a la defensa de Barcelona contra els frustrat setge que establí Felip V de Borbó.
Combaté durant la guerra de Successió i el 1713, com a cavaller, assistí a la junta de braços en que fou decidida la resistència de Barcelona.
Com a tinent coronel de l’exèrcit prengué part a la darrera defensa de la capital. Fou comandant fix de la línia de comunicació que enllaçava el castell de Montjuïc amb les muralles de la ciutat.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
(Catalunya, segle XIV – Roma, Itàlia, 1356)
Prelat. Fou bisbe d’Elna. El 1352 era nomenat bisbe de Tortosa, succeint a Jaume Sitjó. Organitzà l’arxiu diocesà.
El seu successor a la diòcesi tortosina seria Joan Fabra.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Polític. El 1705 fou un dels qui s’alçaren a la plana de Vic contra Felip V de Borbó, el mateix any li fou atorgat per Carles d’Àustria el grau de coronel, perquè manés un regiment de fusellers.
Combaté a Aragó el 1706. Pel gener de 1707 guarní la vila de Monteagudo, ja dins de Castella, amb quatre de les seves companyies.
Defensà els accessos d’Osona el 1709, durant l’ofensiva francesa. El 1712 fou nomenat sots-veguer i sots-batlle de Vic.
Dades dels Països Catalans 