Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Guillem I de Cerdanya

15 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1095)

(dit també Guillem Ramon)  Comte de Cerdanya i de Berga (1068-95). Fill de Ramon I de Cerdanya.

Es casà amb Adelaida de Carcassona-Rasès. Participà en la venda dels comtats de la seva muller a Ramon Berenguer I de Barcelona.

Després d’un segon matrimoni amb Elisabet d’Urgell, es tornà a casar amb Sança de Barcelona, filla del comte Ramon Berenguer I. Fou el tutor de Ramon Berenguer III de Barcelona.

Era home d’una gran ambició, que estigué a punt de suplantar la posició hegemònica de Barcelona en el conjunt de comtats catalans (comtat de Cerdanya). Disputà amb el comte Guislabert II de Rosselló i el foragità de Cuixà.

Fundà (1088-90?) Vilafranca de Conflent.

Guillem II de Besalú

7 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1066/70)

“Trunnus” o “el Tro”  Comte de Besalú i de Ripoll (1052-66?). Fill de Guillem I i d’Adelaida de Provença. Es casà amb Estefania de Provença.

Sembla que tingué qüestions amb el bisbe de Girona. A causa, potser, del seu caràcter iracund, fou assassinat per alguns dels seus nobles, amb consentiment del seu germà Bernat II.

Potser corregnà amb el seu germà Bernat II, que fou el seu successor efectiu.

Guillem I de Besalú

9 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1052)

“el Gras”  Comte de Besalú i de Ripoll (1020-52). Fill de Bernat I Tallaferro.

Es casà amb Adelaida de Provença i foren pares de Guillem II i Bernat II de Besalú.

Tingué problemes amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona.

Construí el castell de Besalú l’any 1029.

Guillem -capellà, s. XII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Capellà del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

L’acompanyava quan aquest morí al Burg de Sant Dalmau, el 1162, quan anava a Torí per entrevistar-se amb l’emperador Frederic Barba-roja.

Fou un dels dipositaris del testament sacramental del comte, que calgué convalidar en un solemne acte públic.

Guillem -bisbe Girona-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Prelat. Era bisbe de Girona.

El 1162 fou un dels signants de la convalidació del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, mort poc abans.

El 1174, assistí, a Saragossa, a la boda d’Alfons I el Cast amb Sança de Castella.

Guifré de Rià

Deixa un comentari

(França, segle IX – Catalunya, segle IX)

(o d’Arrià o Guifre)  Suposat pare de Guifré I el Pelós. Al·ludit per primer cop en el nucli inicial dels Gesta comitum Barcinonensium, completat en el període 1162-84, que en això s’inspirà segurament en un text redactat a Cuixà poc després del 1127.

És el resultat de la confusió en un de sol dels comtes Guifré I i el seu fill i successor Guifré II al·ludit en els documents com a Guifré fill de Guifré. El domini de Rià hauria estat adjudicat a Cuixà per la família comtal, procedent dels seus béns patrimonials.

Foren els autors de l’Histoire de Languedoc els qui en 1730-45 demostraren la falsedat de la contalla dels Gesta.

Guifré I de Girona

2 Respostes

(Catalunya, segle IX)

(o Guifre) Vescomte i comte de Girona. Consta com a vescomte en un judici sobre Terradelles, a Bàscara, el 841, i com a comte en un altre judici, a Fonteta, del 850.

Sembla que fou designat comte després de la temptativa, fracassada, d’ocupació de Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimània, del 848.

El seu govern no anà més enllà del 853.

Guifré II de Cerdanya

13 Respostes

(Catalunya, vers 970 – Sant Martí del Canigó, Conflent, 1050)

Comte de Cerdanya (988-1035) i de Berga. Fill d’Oliba Cabreta i d’Ermengarda. Es casà amb Guisla i, quan quedà vidu (1020), amb Elisabet.

També fou comte del Berguedà, el qual rebé del seu germà Oliba (1003) quan es féu monjo. Fou el fundador del monestir de Sant Martí del Canigó. Obtingué del papa Sergi IV un privilegi per a aquest monestir en una visita feta a la cort pontifícia l’any 1011.

El seu germà l’ajudà en certs moments de dificultats amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona.

L’any 1035 es retirà com a monjo a Sant Martí del Canigó.

Guifré de Cerdanya

4 Respostes

(Catalunya, 1006 – 1079)

Eclesiàstic. Era fill del comte Guifré II de Cerdanya, el qual pagà cent mil sous per fer-lo arquebisbe de Narbona (1019).

Home intrigant, practicà diverses vegades la simonia, i així, el 1041, comprà el bisbat d’Urgell per al seu germà Guillem, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell. El 1051 un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona.

Es famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques. Fou excomunicat per Víctor II en el concili de Florència (1055) i més tard per Alexandre II i Gregori VII.

L’any 1077 el legat pontifici Amat d’Oleró, benedictí, arribà a Girona amb l’objecte de reunir un sínode contra Guifré. Reunit a Besalú, el sínode renovà l’excomunió i condemnà la simonia.

Guifré II de Besalú

8 Respostes

(Catalunya, segle X – Besalú, Garrotxa, 957)

Comte de Besalú (927-57). Fill i successor de Miró I de Besalú i II de Cerdanya dit el Jove, i d’Ava.

Fou el fundador del monestir de Sant Pere de Camprodon. Prestà homenatge al rei de França Lluís IV, en donar-li aquest un precepte per al monestir abans esmentat, i sembla que fou el darrer comte català que prestà homenatge al rei francès.

Fou assassinat per un clergue, Adalbert, el qual portà a terme una revolta contra ell i ocupà el seu castell.