(Catalunya, segle XVIII)
Néta de Joan de Margarit i de Biure. Darrera representant de la línia secundària dels senyors del Castell d’Empordà.
Fou marquesa d’Aguilar, comtessa de Montagut, baronessa de Castellfollit de la Roca i de Mosset, senyora de Sant Joan les Fonts, Castellar de la Muntanya i Castellar de la Selva, que aportà aquests béns als seus descendents i als del seu marit Pere Francesc Bou i Pujol (mort l’any 1792).
(Catalunya, vers 1600 – 1627)
Bandoler. Actuà cap al 1625 a la zona del Vallès.
Dirigí la partida més important del Principat a partir del 1626, arran de l’exili de Joan de Serrallonga.
Morí en una batuda de Miguel de los Santos Sant Pedro, lloctinent de Catalunya.
Eren fills de Lluís Margarit i Bertran i de Joana de Requesens.
Jeroni Margarit i de Requesens (Girona, segle XVI) Fou el pare de Llàtzer de Margarit.
Joan Margarit i de Requesens (Girona, segle XVI) Eclesiàstic. Fou bisbe de Girona (1534-54).
Lluís Margarit i de Requesens (Girona, segle XVI) Successor del seu pare. Ell, o un fill homònim (mort vers 1580), es casà amb Elisabet i foren pares de:
Elisabet de Margarit i d’Espés (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Muller de Joaquim de Reguer i de Ferrer, al qual aportà els béns d’aquest línia, i a llurs descendents, que també és cognominaren Margarit.
Eren fills de Bernat (II) Margarit.
Bernat Margarit i de Peguera (Catalunya, vers 1395 – vers 1480) (dit el Vell) Fou l’iniciador de la línia secundària dels senyors del Castell d’Empordà. Es casà amb la pubilla Francesca de Santfeliu-Vilaragut, senyora del Castell d’Empordà, Ullastret, Monells i Sant Iscle. Fou veguer de Barcelona i combaté com a mercenari (1426-28) en la guerra dels Cent Anys, i durant la guerra contra Joan II (1462-72) on participà en la defensa de Girona contra les tropes de la Generalitat, i, un cop presa la ciutat, col·laborà en el lliurament d’aquesta als reialistes (1471). La seva filla i hereva fou Constança Margarit i de Santfeliu (Catalunya, segle XV) la qual fou muller de Joan Bertran, i els pares de Pere Margarit.
Joan Margarit i de Peguera (Catalunya, segle XV – Girona, segle XV) Fou l’iniciador de la línia primogènita dels senyors de Sant Gregori. Probable veguer de Girona (1440-42). Es casà amb Caterina de Pau i foren pares de Joan, Berenguer, Francesc i Bernat (III) Margarit i de Pau.
(Catalunya, segle XVII)
Noble. Fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer, i germà de Vicenç, de Joan i de Josep, el governador del Principat durant la guerra dels Segadors, la política del qual secundà.
Heretà del seu pare les possessions familiars de Castell d’Empordà.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Impressor. Apareix documentat a Barcelona pels anys 1601-31.
Edità bon nombre de llibres importants, com la Crònica Universal… de Jeroni Pujades (1609) i produccions d’autors castellans molt coneguts, com Espinel, Tirso de Molina i Lope de Vega.
(Catalunya, vers 1340 – 1414/16)
Cavaller (1377). Probable fill de Bernat (I) i germà de Joan (I) Margarit.
Fou conseller i conestable de l’infant Joan i uixer seu quan ja fou rei (1387). Com a cavaller, formà part del braç militar a les corts (1392), i el rei el nomenà entre els principals capitans de l’expedició que volia fer a Sardenya i que al capdavall no havia de ser realitzada.
En morir Joan I, fou depurat, condemnat a pagar una multa de deu mil florins i empresonat (1397-98), juntament amb Bernat Metge.
Fou pare de Joan i de Bernat Margarit i de Peguera, els quals foren els iniciadors de les dues línies del llinatge.
(Catalunya, segle XIV – 1366)
Noble. Serví a la guerra dels Dos Peres. Era marí.
El 1359 figurà entre els que repel·liren l’atac naval de Pere el Cruel contra Barcelona. Fou servidor de l’infant Joan, duc de Girona.
El seu fill fou Bernat (II).
(Catalunya, segle XII)
Marí i frare del Temple. El 1188 comandava les quaranta galeres trameses per Guillem II de Sicília en auxili de la plaça de Tir, on els croats eren assetjats pels turcs de Saladí.
Trencà el bloqueig naval que sofria la ciutat llençant una nau encesa sobre els vaixells enemics, molts dels quals resultaren cremats.
Introduït un fort auxili, els turcs hagueren d’alçar el setge.
(Catalunya, segle XIV)
Vescomtessa de Cabrera i comtessa d’Osona, pel seu casament amb Bernat III de Cabrera (1350).
Era filla del vescomte Roger Bernat III de Castellbó i de Constança de Luna.
Aportà al seu matrimoni una part de la ciutat de Vic i altres dominis dels Montcada a Osona.
La seva vida va lligada a les vicissituds de la casa vescomtal de Cabrera. Com aquesta, el 1364 fou desposseïda dels béns, que vengué després al seu nebot Mateu I de Foix.
Dades dels Països Catalans 