(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Arquitecte gòtic. Col·laborà amb el mestre Arnau Bargués, autor, entre altres obres, de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1399-1402) i del palau del rei Martí a Poblet (1392-1410), dues de les més belles mostres del gòtic civil català.
(Bílbilis, Tarraconense, 38 o 41 – Roma ?, Itàlia, vers 104)
Poeta llatí. Descendent d’una modesta família burgesa. L’any 64 arribà a Roma i l’any 80 publicà una obra titulada Liber Spectaculorum, descripció de les lluites de circ i de l’arena, que li va valer el favor de Titus i de Domicià.
Els llibres del seu epigramari van difondre’s per l’Imperi; una posterior conjuntura política l’obligà a tornar a Bílbilis, i l’ajuda de Plini el Jove li va permetre el viatge de tornada.
La seva obra consta exclusivament d’epigrames: iniciada amb el llibre esmentat abans (conservat fragmentàriament), culmina en 14 llibres, que reflecteixen panoràmicament la societat romana de l’època. En total, 1.554 composicions.
El dístic elegíac és el metre predilecte del poeta. El seu realisme és generalment satíric i humorístic, i en el seu llenguatge abunden els neologismes i hel·lenismes col·loquials. La identitat dels personatges exposats en la seva crítica dels vicis romans queda velada pels noms imaginaris.
La seva poesia, procedent de la sàtira àtica, és el coronament del gènere apigramàtic llatí.
(Catalunya ?, segle XIX – 1865)
Escriptor i polític. Fou governador civil de diverses províncies espanyoles.
És autor dels remarcables assaigs Historia de la Revolución en Francia desde 1787 hasta 1815 (1834-38) i Historia de la marina real española desde el descubrimiento de América hasta el combate de Trafalgar (1854).
(Catalunya, segle X – vers 1040)
Jurista. Fou jutge del comtat de Barcelona fins al 1035, data en que morí Berenguer Ramon I. Des d’aleshores ajudà el govern d’Ermessenda de Carcassona durant els quatre anys de la minoritat de Ramon Berenguer I, del qual va ésser preceptor.
Fou un dels redactors dels Usualia, nucli inicial dels Usatges.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Besnét de Jaume Marc.
Durant la guerra contra Joan II prengué el partit del monarca.
El 1469 hagué de cedir el seu castell d’Eramprunyà després d’un setge bastant dur. Aleshores caigué presoner i patí captiveri. Rescatat per diners, passà al bàndol reialista.
El 1471 li era confirmada per Joan II el Sense Fe la senyoria d’Eramprunyà.
(Catalunya, segle XIV)
Diplomàtic. Estava al servei de Pere III el Cerimoniós.
El 1378 anà a Roma, davant el papa Urbà VI, per exposar-li les condicions sota les quals el rei Pere III podia considerar l’eventualitat de reconèixer-lo com a pontífex legítim enfront del papa d’Avinyó, les quals no foren acceptades.
Es prolongà així el neutralisme del Cerimoniós davant el Cisma d’Occident.
(Catalunya, segle XVI – 1622)
Escriptor. És anomenat també Ausiàs March de Cervera. Era fill de Pere Ausiàs.
Es considerava successor del famós Ausiàs Marc, però no es pas clar ni que fos del mateix llinatge.
Fou advocat i era oïdor de comptes a la generalitat el 1593. Vivia a Bellpuig el 1604, com a administrador d’Antoni de Cardona.
Participà a concursos poètics, com els celebrats a Barcelona per convocació del monestir de Sant Joan de Jerusalem (1580) i el proclamat a honor de sant Ramon de Penyafort (1601).
Escrivia sempre en català, tot i que l’època ja no hi era propícia.
(Catalunya, segle XIV)
Conseller de Pere III el Cerimoniós.
El 1349, a Perpinyà, formava part del primer consell que estudià el projecte d’aliança amb Venècia i de guerra amb Gènova. Ja el 1350 era membre de l’assemblea que confirmà els projectes esmentats i en decidí la realització.
Ell o potser un fill homònim combatia a València, contra els castellans, el 1364.
(Segarra, segle XVI – segle XVII)
Jurista i poeta. Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells del Canós, Montcortès, Clariana i la Goda.
El 1578 era veí de Cervera; el 1593 era oïdor de comptes de Catalunya; el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l’editor de l’obra d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola.
Autor de sonets laudatoris, pretenia d’ésser successor directe del poeta Ausiàs Marc. Participà en el certamen de Barcelona organitzat amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort, el 1601.
Ell, o, més probablement, el seu fill Baltasar Ausiàs Marc i d’Alta-riba, havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580.
(Segarra, segle XVI – 1622)
Donzell, jurista i poeta. Fill de Pere Ausiàs Marc i d’Oluja. Havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580.
Amic del canonge Jeroni Ferrer de Guissona, un sonet seu figura a l’obra d’aquest Selva de vàries sentències.
En morir, el castell de Montcortès passà a la família de la seva muller, Anna Maria de Moixó, a la qual encara pertany.
Dades dels Països Catalans 