Arxiu d'etiquetes: castells

Corçà (Baix Empordà)

15 Respostes
Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 16,29 km2, 43 m alt, 1.249 hab (2016) 0baix_empordaSituat a l’oest de la comarca, a la vall del Rissec. El terreny és accidentat pels contraforts de les Gavarres, on hi ha boscs d’espècies diverses. Els recursos econòmics del municipi es basen en la ramaderia porcina, l’avicultura i l’agricultura de secà (cereals, olivera, vinya, llegums, arbres fruiters i farratges), complementades per algunes indústries de la construcció i de la ceràmica. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà. La vila és a la vora de la riera de Corça, afluent, per la dreta, del Rissec; conserva restes de les muralles i part de la seva estructura medieval. Hi destaquen l’església de Sant Julià i Santa Basilissa, construïda al segle XVIII sobre una primitiva església romànica i el Castell de l’Alberg, dels segles XVI-XVII. El terme, on han estat trobades restes romanes, especialment un notable mosaic a la vil·la de Puig-rom, comprèn, a més, el poble de Caçà de Pelràs, els veïnats d’Anyells i de Planils, l’antic santuari de la Pertusa i l’antic municipi de Casavells i l’agregat de Matajudaica, agregats el 1969. Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Corbins (Segrià)

16 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 21,01 km2, 211 m alt, 1.401 hab (2016)

0segria

Estès per la plana al·luvial que formen, en la seva confluència, la Noguera Ribagorçana i el Segre, al nord-est de Lleida.

La vida econòmica del municipi és bàsicament ramadera i agrícola, amb predomini dels conreus de regadiu (horta i arbres fruiters), alimentats amb aigües del canal de Pinyana i del barranc de Picabaix. Àrea comercial de Lleida.

El poble és damunt un turó, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, on hi ha restes de l’antic castell de Corbins, d’origen islàmic, i del qual hi ha vestigis. Hi destaquen l’església parroquial dedicada a sant Jaume i l’edifici restaurat de l’antiga comanda hospitalera. El 1126 hi tingué lloc la batalla de Corbins i fou el centre templer de la comanda de Corbins.

Dins el terme hi ha el despoblat de les Cases de Corbins i han estat trobades restes romanes al tossal dels Moros.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sol Ixent

Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)

14 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 18,41 km2, 342 m alt, 14.168 hab (2016)

0baix_llobregat

Estès des de la serra d’Ordal fins a la riba dreta del Llobregat i el seu afluent, per la dreta, la riera de Corbera.

Convertit avui en centre de segones residències, les nombroses urbanitzacions del municipi han ocupat antigues pinedes i terres de conreu i ha portat a una important recessió de l’agricultura, que tan sols dedica unes 10 ha al regadiu i unes 50 ha al secà. L’avicultura i algunes activitats industrials completen, amb la funció residencial, l’oferta econòmica local. Àrea comercial de Barcelona.

L’actual capital del municipi és Corbera de Baix. A l’antiga capital, Corbera de Dalt, hi ha el Casal del Barons de Corbera, del segle XVI, i les ruïnes de l’antic castell de Corbera, centre de la baronia de Corbera, i on es troba l’església parroquial de Santa Maria, construïda cap al 1700 sobre el primitiu temple romànic i que conserva una imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet i una talla gòtica de Santa Magdalena. Als voltants de l’església té lloc cada any la coneguda escenificació del Pessebre Vivent, que ha esdevingut molt coneguda i visitada.

El municipi comprèn, a més, les caseries de l’Amunt i de l’Avall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Copons (Anoia)

9 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 18,66 km2, 432 m alt, 300 hab (2016)

0anoiaSituat al vessant occidental de les serres de Rubió i els Vinyals, a la vall alta de l’Anoia i al nord-oest d’Igualada. El garrigar i els ermots ocupen més de la meitat del terreny. La zona forestal comprèn pinedes i rouredes.

Agricultura de secà: cereals, vinya i oliveres, Bestiar porcí i oví. Avicultura. Àrea comercial d’Igualada.

El poble és damunt l’aiguabarreig de l’Anoia i de la riera Gran, al costat de l’antic castell de Copons; té un nucli antic ben conservat, amb la plaça porxada i diversos edificis nobles del segle XVIII, bastits de pedra i argamassa, amb grans dovelles, caires i brancals de pedra picada; també del segle XVIII és la seva església parroquial de Santa Maria.

El terme comprèn, a més, les caseries de Viladases i de Sant Pere de Copons, així com un conjunt de 18 molins que es troben disseminats a les riberes del riu Anoia, alguns d’ells encara en molt bon estat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Collbató (Baix Llobregat)

16 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 18,07 km2, 388 m alt, 4.396 hab (2016)

0baix_llobregatSituat a l’extrem nord de la comarca, a l’est d’Igualada, als vessants meridionals del massís de Montserrat i a la dreta del Llobregat. Hi ha pinedes i pasturatges.

La base tradicional de l’economia local és l’agricultura de secà (oliveres i ametllers), si bé darrerament el municipi s’ha convertit també en un centre de segones residències, amb diverses urbanitzacions. A més, hi ha un prestigiós taller de construcció d’orgues. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és al peu de Montserrat; hi destaca l’església parroquial de Sant Corneli, del segle XVIII; molt a prop hi ha les ruïnes del castell de Collbató.

Dins el terme hi ha també el raval de la Font del Còdol, part de la Vinyanova, les famoses coves del Salnitre i d’altres amb restes neolítiques i ibèriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cogul, el (Garrigues)

6 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 17,51 km2, 279 m alt, 174 hab (2016)

0garriguesSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Segrià, a la vall del riu de Set, afluent del Segre, al sud-est de Lleida.

La vida econòmica local es basa sobretot en el conreu de l’olivera i l’elaboració d’oli, activitats que han donat lloc a una cooperativa oleícola. També hi ha conreus de cereals i vinya. Ramaderia porcina. Àrea comercial de Lleida.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba a l’esquerra del riu de Set, dominat per les ruïnes de l’antic castell del Cogul; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, de façana barroca, i algunes cases dels segles XVI i XVII. En una balma propera al poble, l’any 1907 es van descobrir les pintures rupestres del Cogul.

Dins el terme hi ha també el despoblat i antic terme de la Cova.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Clariana de Cardener (Solsonès)

15 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 40,78 km2, 500 m alt, 141 hab (2016)

0solsonesSituat a la conca del Cardener, regat, a més, pel seu afluent, el Negre, al límit amb el Bages. El relleu és suaument ondulat per petits turons, amb pinedes i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és limita a les activitats agrícoles de secà (cereals i patates) i ramaderes (bestiar oví i porcí). Àrea comercial de Solsona. La població, molt disseminada, tendeix a disminuir.

El poble és format per unes poques cases al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, al peu d’un turó on hi ha les ruïnes de l’antiga església de Sant Miquel (esmentada al segle XII); l’ajuntament es reuneix a can Nadal. L’antic castell de Clariana, enrunat, és esmentat ja el 1012.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Joval, les antigues quadres d’Hortoneda, Borrelles i Buida-sacs i, a l’indret on es troba l’ermita romànica de Sant Ponç, l’embassament de Sant Ponç, inaugurat el 1954.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cervià de Ter (Gironès)

15 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 9,90 km2, 45 m alt, 916 hab (2016)

0gironesSituat al nord-est de la ciutat de Girona, a l’esquerra del Ter. A la zona muntanyosa, al nord, hi ha pinedes i pollancredes, amb explotació d’arbres de ribera per a la producció de fusta.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, llegums i farratges, en rotació) i la ramaderia, sobretot porcina, que ha donat lloc a una fàbrica d’embotits. L’avicultura i altres activitats industrials (explotació d’argiles i química) complementen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de Girona.

El poble és al centre de la plana al·luvial, a uns 700 m del Ter; prop seu, dalt d’un turó, hi ha les ruïnes de l’antic castell de Cervià; l’església parroquial, dedicada a sant Genís, va ser reedificada al segle XVIII.

Dins el terme hi ha l’església romànica de l’antic monestir de Santa Maria de Cervià i el poble de Raset (amb l’església de Sant Cristòfol).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cervera (Segarra)

205 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Segarra (Catalunya): 55,19 km2, 548 m alt, 9.013 hab (2016)

mapa segarra(o Cervera de Segarra)  Situat a la vall de l’Ondara o riu de Cervera.

Els conreus, base de l’economia local, ocupen gran part de la superfície del terme. La ramaderia, l’avicultura, la indústria i sobretot el comerç, que aglutina diverses fires, complementen l’oferta econòmica del municipi.

pobl_cerveraLa ciutat, important conjunt històric i monumental, conserva part de les muralles de l’antic castell de Cervera. Hi destaquen sobretot la plaça Major, porticada, l’edifici barroc de l’ajuntament, l’església de Santa Maria, gran basílica gòtica dels segles XIV- XV, el majestuós edifici barroc i neoclàssic de la Universitat de Cervera, únic al Principat entre el 1718 i el 1842, el Museu Etnogràfic del Blat i de la Pagesia i el Museu Duran i Sanpere, d’arqueologia i història local. Des del segle XV es representa La Passió de Cervera. Fora ciutat hi ha l’església romànica de Sant Pere Gros.

El municipi comprèn el poble de Vergós de Cervera i l’antic terme de la Prenyanosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Festa de l’Aquelarre

Cervelló (Baix Llobregat)

21 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 24,10 km2, 122 m alt, 8.861 hab (2016)

0baix_llobregatEstès des de la riba dreta del Llobregat fins a la serra de l’Ordal. Hi abunden els boscos de pins.

La vida econòmica local es basa en la indústria (força diversificada -vidre, metal·lúrgica, tèxtil, del paper i alimentària- i causa del constant ascens demogràfic del municipi), complementada per l’agricultura de secà (vinya, cereals i arbres fruiters). El municipi és també un centre d’estiueig, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cervelló; destaca la nova església parroquial de Sant Esteve, neogòtica; al sud hi ha les ruïnes del castell de Cervelló (que fou el centre de la baronia de Cervelló), amb l’antiga església parroquial de Santa Maria de Cervelló, romànica.

Dins el terme hi ha l’antiga quadra i monestir de Sant Ponç de Corbera (romànic), l’antiga masia i pont del Lledoner i el poble de la Palma de Cervelló (que se segregà el 1998), així com nombroses urbanitzacions d’estiueig o de segona residència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques