Antiga fortificació, actualment masia.
Del llinatge dels seus senyors fou el mercader Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que el 1389 fundà l’hospital de Cervera (dit Hospital de Castelltort).
El seu sepulcre, a l’església de Santa Maria de Cervera, és obra de Jordi Joan i dels seus col·laboradors.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
(o Castilló) Despoblat (ja el segle XVII), centrat en un castell (desaparegut) de l’antic terme de Pallerols del Cantó, prop del monestir d’Elins, al qual fou donat pels comtes d’Urgell el 1009.
Hom té referència de la parròquia de Sant Joan de Castelló des del començament del segle X, com a pertanyent als Caboet.
Castellnou (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Llogaret de l’antic municipi de Sant Salvador de Toló, situat en un coster, a l’esquerra del riu de Conques. L’església és dedicada a santa Maria.
Castellnou * (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Castellnovet (llogaret).
Castellnou (Moià, Moianès) (o Castell de la Plana) Antic castell i terme, a la dreta de la riera de Castellnou o de Passarell (afluent, per la dreta, de la riera de Marfà), que neix al puig de Rodors.
Castellnou (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) Antiga quadra.
Castellnou (Vilanova de Segrià, Segrià) Despoblat. La carta de poblament fou atorgada pels templers el 1213.
Castellnou (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Despoblat, del qual resta l’església de Sant Miquel de Castellnou.
Antic castell i municipi, a l’esquerra de l’aigua de Valls, prop de la confluència amb el torrent de Moripol, al vessant occidental de la serra d’Ensija.
Dins el seu terme encloïa la parròquia de Moripol.
Antic castell. Esmentat el 1063, situat probablement prop de la confluència de la riera de Llivars amb l’Anoia.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Antic castell (desaparegut), construït el 1207 pel bisbe d’Urgell.
(Nàpols, Itàlia, segle XV – )
Edifici militar i residencial, construït per Alfons IV de Catalunya a mitjan segle XV. Forma un conjunt arquitectònic, sòlid i massís, amb muralles i buit torres emmerletades; es destaca l’arc triomfal d’entrada, entre dues torres de planta rodona, amb relleus al·legòrics a l’entrada del rei a Nàpols el 1446 i un escut monumental amb les barres catalanes.
La millor estança de l’interior és la gran sala construïda per l’arquitecte català Guillem Sagrera (1457), amb volta estrellada de 26 per 26 metres. A mig aire hi ha tribunes per als músics, amb arc escarser; al cim de la volta, un òcul circular hi deixa entrar la llum de l’exterior.
L’edifici ha estat restaurat modernament amb molt de respecte.
Nom amb què fou conegut el castell o la Suda de Balaguer.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Despoblat i antic castell, a la vall d’Àger, prop de Santa Linya, donat per Ermengol IV d’Urgell a Arnau Mir de Tost (1072).
(ant: Sacardosa) Despoblat, a l’antic terme de la Prenyanosa, enclavat entre els de Cervera i Tarroja.
Esmentat ja el 1193, el 1398 fou incorporat al veïnatge de Cervera. L’església dels Sants Apòstols depèn de la parròquia de Sedó. El castell de la Cardosa és actualment masoveria.
Dades dels Països Catalans 