Sobrenom del capitost carlí català Miquel Sobrevies (segle XIX).
(País Valencià, segle XIX – )
Títol, concedit el 1838 a Ramon Cabrera i Grinyó pel pretendent Carles V, comte de Molina.
El pretendent Carles VII el suprimí el 1875, però Alfons XII li tornà a concedir aquell mateix any.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 27 de febrer de 1876, pel pretendent Carles VII, duc de Madrid, a Josep de Suelves i de Montagut, marquès de Tamarit.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XIX)
Títol, concedit el 1876 pel pretendent carlí Carles VII, duc de Madrid, a Maria Soler i Martí, vídua del brigadier Marcel·lí Gonfaus i Casadesús, única titular.
(Catalunya, segle XIX)
Guerriller. Fou un dels elements carlins destacats a la Tercera Guerra Carlina (1872).
(Barcelona, 1 gener 1884 – 16 juliol 1936)
Revista catòlica carlina en castellà. Fundada per Lluís Maria de Llauder.
Dirigida per Lluís Carles Viada, defensà les actituds de la dreta catòlica conservadora.
(Catalunya, segle XIX)
Guerriller carlí. Destacà al Principat durant la Tercera Guerra Carlina (1872).
Galceran (Mataró, Maresme, segle XVI) Pintor. Treballà el 1571 en unes vidrieres destinades a l’Escorial. També és autor de pintures per a la catedral de Barbastre (1588).
Antoni Galceran (Catalunya, segle XIX – 1888) Actor dramàtic notable.
Carles Galceran (Barcelona, 1858 – segle XIX) Jesuïta. Abans d’entrar en religió col·laborà a la premsa humorística catalana del seu temps. Posteriorment publicà obres dramàtiques.
Josep Galceran (Catalunya, segle XIX) Guerriller carlí. Ja es llançà al camp al moviment de 1833. Destacà especialment a la tercera guerra carlina. Participà a l’atac a Vic, el 1874.
(Ceuta, 1823 – Saragossa, Aragó, 1882)
Militar carlí. Durant la tercera guerra carlina succeí Lizárraga en el comandament de les forces carlines del Centre (Maestrat). Cap a la fi de la guerra obtingué un èxit incomplert a Llucena, però fou derrotat pel general Esteban a Montlleó.
Després travessà l’Ebre (juliol 1875), però, en ésser rebutjat per les forces governamentals, es dirigí cap a l’alt Segre. A despit dels esforços de Francesc Savalls, Joan Castells i el mateix Dorregaray, les forces del general Martínez de Campos, ocuparen la Seu d’Urgell.
Després se n’anà cap a Navarra.
(Cervera, Segarra, 1814 – Montpeller, França, 1879)
Advocat i polític. Membre del partit carlí, en acabar-se la primera guerra carlina s’exilià a Montpeller i posteriorment a Itàlia, on col·laborà amb els pretendents Carles VI i Carles VII.
Va escriure diverses obres en les quals defensà els drets del carlisme.
Dades dels Països Catalans 