(Barcelona, 9 desembre 1890 – 25 novembre 1967)
“Tana Lluró” Soprano i professora. Estudià a les acadèmies de Frank Marshall i d’Enric Granados, de Barcelona.
Féu el seu debut l’any 1908 i actuà per primera vegada al Liceu el 1912 amb l’òpera Roméo et Juliette, de Gounod.
Entre les seves interpretacions cal recordar Liliana d’Apel·les Mestres (1912), i Maruxa d’Amadeu Vives (1914), paper que cantà molts cops.
Posteriorment va dedicar-se a l’ensenyament.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1934 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 15 juliol 1998)
Tenor. Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu.
Debutà el 1966 a Tel Aviv, amb La Bohème de Puccini. Passà després a la República Federal d’Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d’òpera d’Essen i Hamburg.
El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York (Cavalleria rusticana, de Mascagni).
Ha actuat encara a diversos teatres europeus i americans.
(Barcelona, 27 febrer 1894 – Milà, Itàlia, 2 setembre 1970)
Soprano. Debutà l’any 1913 al Liceu de Barcelona.
Toscanini la féu debutar al teatre de l’Scala de Milà, amb La Walkíria (1924). Actuà a molts teatres d’Europa.
Retirada el 1945, fundà una escola de cant, de gran prestigi, a Milà, amb deixebles com Alfredo Kraus, entre d’altres.
(Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1937)
Baríton i director d’orquestra. Entre altres obres líriques catalanes, dirigí l’estrena de Cançó d’amor i de guerra (1926) i La legió d’honor (1930), de Rafael Martínez i Valls.
També féu actuacions a l’estranger.
(Barcelona, 13 març 1932 – 25 gener 2026)
Tenor. Deixeble del Conservatori del Liceu de Barcelona.
El director d’orquestra H. von Karajan el descobrí al Festival de Salzburg del 1964 i li confià papers importants. Assolí èxits a Itàlia, els EUA, l’Argentina i el Canadà.
El 1966 es presentà al Liceu de Barcelona amb Turandot, de Puccini.
Actuà regularment al National Theater de Munic i a altres teatres d’Alemanya.
(Barcelona, 13 setembre 1887 – 14 maig 1974)
Tenor. Actuà l’any 1910 al Teatre Novetats de Barcelona i amplià els seus coneixements a Milà.
S’especialitzà en el repertori de revista. Les seves facultats extraordinàries li atorgaren una fama internacional.
Estrenà Parisina (1913), Il Piccolo Marat (1921), de Mascagni, i La cena delle beffe (1924), de Giordano.
(Barcelona, 1843 – 22 desembre 1910)
Baríton, pedagog i crític musical. Estudià al conservatori del Liceu i debutà al teatre del mateix nom.
Actuà sovint ací i a l’estranger entre el 1879 i el 1890.
Més tard es dedicà a l’ensenyament del cant i exercí la crítica musical en diversos diaris.
Era amic del tenor J. Gayarre.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 17 setembre 1953 – )
(Joan Vilaplana i Comín) Autor i intèrpret de cançons. Començà a estudiar música a 18 anys i aviat compongué les seves cançons originals. El 1973 actuà per primera vegada en públic a Sabadell.
Després, el seu estil ha anat evolucionant sobre la base d’una major profunditat musical.
Ha editat més de vint discs, entre els quals destaquen: Rèquiem (1974), Viure (1977), Joies Robades (2002), Em declaro innocent (2011), etc.
Enllaç web: Joan Isaac
(Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1893 – Catalunya, segle XX)
Tenor. Es presentà al públic el 1918.
Es dedicà de preferència a la sarsuela. N’estrenà algunes d’anomenada, com La villana, de Amadeu Vives, Los claveles, de Josep Serrano, i Katiuska, de Sorozábal.
Ha intervingut com a cantant en diverses pel·lícules.
Dades dels Països Catalans 