(Barcelona, 9 març 1883 – 1 maig 1972)
Tenor. Ha actuat al teatre del Liceu de Barcelona, al Real de Madrid, i també a Itàlia, Egipte, Mèxic, Portugal, Cuba i a d’altres països, sempre amb bons èxits.
Arxiu d'etiquetes: cantants/es
Morales i Pareja, Manuel
(Granada, Andalusia, 1864 – Barcelona, 1932)
Polític i cantant. Debutà com a tenor al teatre Novetats de Barcelona.
El 1897 estrenà a Sitges l’òpera La Fada, de Massó i Torrents i Morera, cantada en català. Treballà a Itàlia i a Amèrica.
En morir el seu pare, es retirà per dedicar-se al negoci familiar de vins.
Instal·lat definitivament a Barcelona, el seu nom figurà en la candidatura radical en les eleccions de regidors del 1908. El 1918 fou elegit alcalde de Barcelona, càrrec al qual renuncià el 1919.
En proclamar-se la República, fou nomenat delegat especial de l’Estat en el Consorci del Port Franc de Barcelona.
Moragas i Llombard, Antoni Alfred
(Tarragona, 1842 – Madrid, 1908)
Baríton. Estudià a Itàlia i debutà a Milà. Cantà per tot Europa.
El 1874 tornà a Barcelona, on actuà sovint. Passà a Madrid, on fou professor de cant del conservatori i director artístic del Teatro Real.
Traduí Terra baixa, de Guimerà, a l’italià i escriví l’obra teatral La vocació (1891).
Monjo i Carreras, Dídac
(Maó, Menorca, 1924 – Barcelona, 1 maig 1999)
Tenor. A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, de Maó.
Passà a Barcelona, on cantà al cor del Gran Teatre del Liceu (1945-48); des del 1948 hi feu papers de tenor còmic o de caràcter amb el nom artístic de Diego Monjo.
Actuà en l’estrena de Canigó, d’A. Massana (1953).
Ha actuat també a Maó i a València, entre altres llocs, i ha exercit de director escènic molt sovint.
Meller, Raquel *
Nom artístic de la cançonetista aragonesa Francesca Marquès i López (1888-1962).
Mayral i Vidal, Ricard
(Barcelona, 8 març 1907 – 25 desembre 1975)
Tenor. Estudià al Conservatori del Liceu. El 1931 debutà a Barcelona.
Fou solista de l’Orfeó Goya, de Barcelona, i esdevingué molt popular com a tenor d’opereta i de sarsuela els anys 1935-50.
Posteriorment dirigí grups corals. Enregistrà alguns discs.
Era fill de Marià Mayral i Doz (Saragossa, Aragó, 1878 – Barcelona, 1962), compositor.
Martorell i Codina, Montserrat
(Barcelona, 1933 – )
Cantatriu. Filla d’Artur Martorell i Bisbal i germana de Josep Maria i d’Oriol. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb Lluïsa Torra i Concepció Callao, i, més tard, a Siena.
Amb un repertori molt ampli que comprèn melodies medievals, àries clàssiques, lieder i oratoris, així com les tendències musicals més avançades. Ha actuat ací i a diversos països europeus.
Ha efectuat diverses gravacions, amb una de les quals, Cançons tradicionals dels Països Catalans, ha aconseguit, el 1967, el premi d’Interpretació al Gran Premi del Disc Català de Lloret de Mar.
Marco i Poquet, Maria Rosa
(Barcelona, 21 juny 1943 – )
“Salomé” Cantant. Es donà a conèixer al Festival de la Cançó Mediterrània el 1963 amb la cançó guanyadora Se’n va anar, de Josep Andreu i Lleó Borrell.
El 1968 obtingué el premi al Festival de Sopot i el 1969 el Gran Premi de la Canço d’Eurovisió amb Vivo cantando, que fou compartit amb les representants d’Holanda, la Gran Bretanya i França.
Ha editat nombrosos discs.
Lucrecia -cantant-
(l’Havana, Cuba, 15 març 1967 – )
(Lucrecia Pérez Sáez) Vocalista. Inicià els seus estudis de piano clàssic a sis anys amb Isolina Carrillo, autora del bolero Dos gardenias.
El 1991 arribà a Catalunya amb l’orquestra femenina Anacaona, conservadora de la més pura tradició musical cubana. Aviat es convertí en habitual del circuit de clubs de Barcelona i Madrid.
Entre els discs editats a Espanya cal destacar Cubáname (1999), en el qual col·laboraren Paquito D’Rivera i Chavela Vargas, i la col·laboració en l’espectacle Germanies 2007 de Lluís Llach.
El 1996 compongué la banda sonora del documental Balseros, dirigit per Carles Bosch.
Loquillo
(Barcelona, 21 desembre 1960 – )
(Josep M. Sanz i Beltran) Cantant de rock. Debutà el 1979 amb el grup Los Rebeldes.
A partir del 1982 formà el grup de rock Loquillo y los Trogloditas, que assolí l’èxit amb El ritmo del garaje (1982), A por ellos que son pocos y cobardes (1990) o Mientras respiramos (1993).
En solitari, amb la col·laboració de G. Sopeña, ha musicat poemes de diversos autors a La vida por delante (1996) i Con elegancia (1998).
Dades dels Països Catalans 