Arxiu d'etiquetes: bisbat Vic

Rard, Onofre *

Deixa un comentari

Veure> Onofre de Reart (bisbe d’Elna, Vic i Girona, segles XVI i XVII).

Gomar * -eclesiàstics-

Deixa un comentari

Veure> Gotmar (bisbe de Vic, segle IX) o Veure> Gotmar (cronista i bisbe de Girona, segle X).

Osona, diòcesi d’ *

Deixa un comentari

Veure> bisbat de Vic (demarcació eclesiàstica de Catalunya).

Ornós, Nicolau d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Eclesiàstic. Nebot del bisbe Jordi d’Ornós. En cessar a la diòcesi de Vic el successor d’aquell, Jaume de Cardona i de Gandia, Nicolau governà interinament la seu vigatana.

Mas, Jaume

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XVII – Vic, Osona, 1684)

Bisbe de Vic (1674-84). Estudià a Tarragona, d’on fou canonge degà. Celebrà sínodes diocesans el 1677 i el 1682.

Tingué conflictes amb el capítol de Vic pel fet de voler imposar reformes dràstiques.

Lluçà, Berenguer de *

Deixa un comentari

Altre nom del bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona, Berenguer Sunifred (segle XI-1099).

Joan de Baufés

Deixa un comentari

(Normandia, França, segle XIV – Lleida, 1403)

Clergue i doctor en dret civil. Bisbe de Dacs (Gascunya) fins el 1392.

Fou bisbe de Vic (1392-93) -on es destacà per la seva tasca de jurista-, d’Osca (1393-1403) i de Lleida (1403).

Fenollet i de Canet, Hug de

5 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – València, 1356)

Prelat i jurista. Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx, i germà de Pere. Estudià lleis a Lleida i després en fou professor a la mateixa ciutat.

Essent canonge d’Elna figurà entre els partidaris de Pere III el Cerimoniós, del qual aviat fou conseller (1344-54), contra Jaume III de Mallorca. Reconegué, a instàncies del rei, la primogenitura de la infanta Constança (1347).

Fou nomenat bisbe de Vic (1346-48) i de València (1348-56), on combaté les doctrines dels beguins. Reuní un sínode (1350) i presidí un consell reial (1354-55), quan Pere III era a la campanya de Sardenya.

Fou senyor de Puçol. Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic.

Un altre germà seu fou Ponç de Fenollet i de Canet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Canonge de Vic.

Crespí de Valldaura i Brizuela, Francesc

4 Respostes

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1601 – Barcelona, 1662)

Eclesiàstic i frare dominicà. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja, i germà de Cristòfor i de Lluís. Fou provincial d’Aragó del seu orde.

El 1654 fou nomenat bisbe de Vic, on excel·lí per les seves virtuts.

Copons i de Tamarit -varis-

2 Respostes

Jaume de Copons i de Tamarit  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVII – Lleida, 1680)  Prelat. Fou ardiaca d’Urgell. Nomenat President de la Generalitat (1662). El 1665 rebé el nomenament de bisbe de Vic. El 1674 passà a regir la diòcesi de Lleida.

Salvador de Copons i de Tamarit  (Catalunya, segle XVII – 1757)  Frare benedictí. Es distingí per la seva cultura. Fou abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Secretari seu fou el monjo i escriptor Melcior de Bru i Descatllar.