Arxiu d'etiquetes: bisbat Urgell

Fèlix d’Urgell

3 Respostes

(Catalunya, segle VIII – Lió, França, 811)

Bisbe d’Urgell, documentat des del 781. Sembla que procedent del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i mestre de Claudi de Torí.

Partidari convençut i membre destacat de l’adopcionisme -que rebé el nom d’heretgia feliciana a l’imperi franc-, és veié obligat a retractar-se en diverses ocasions en els concilis de Ratisbona (792), Frankfurt (794), Roma (798) i Aquisgrà (798-800), sínodes en què la seva doctrina fou condemnada.

Amb tot, l’emperador Carlemany no li permeté de retornar a la seu d’Urgell, i va confinar-lo a Lió sota la vigilància del bisbe d’aquella ciutat.

Espinosa, Joan Manuel d’

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 1597 – Tarragona, 12 febrer 1679)

Eclesiàstic. El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadrienal el 1637.

El 1641, arran de la Guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui.

Fou bisbe d’Urgell (1660-64) i arquebisbe de Tarragona (1664-79). Convocà tres concilis provincials (1664, 1670 i 1678), treballà per la impressió de les constitucions dels concilis provincial anteriors i imprimí un Rituale de la seu tarragonina (1671).

Esclua

9 Respostes

(Cerdanya, abans 885 – Catalunya, 924)

Eclesiàstic. Aconseguí ésser consagrat bisbe d’Urgell per dos bisbes gascons, foragitant el legítim Ingobert (886).

Amb l’ajut de Sunyer II d’Empúries i de Ramon II de Pallars, i l’anuència dels bisbes de Barcelona i de Vic, es declarà arquebisbe, segregant les diòcesis catalanes de Narbona.

Nomenà Ermemir per a Girona, deposant Servusdei, i creà la seu de Pallars-Ribagorça per a Adolf. Després cercà una confirmació oficial dels fets en reconèixer Odó, comte de París, que s’havia erigit en rei de França a la mort de Carles el Gros (888).

Teodard de Narbona, però, reaccionà a temps i obtingué d’Odó l’anul·lació de les pretensions d’Esclua i la reinstauració d’Ingobert i de Servusdei (891).

Ermengol -bisbe Urgell i sant-

10 Respostes

(Aiguatèbia, Conflent, segle X – Pont de Bar, Alt Urgell, 3 novembre 1035)

Eclesiàstic i sant. Bisbe d’Urgell (1010-35).

Iniciador de la construcció de la catedral d’Urgell, va prendre part en diverses accions de recuperació del territori ocupat pels sarraïns (Guissona, primer quart del segle XI).

Sant i patró de la diòcesi d’Urgell.

Erill i de Pallars, Berenguer d’

4 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Roma, Itàlia, 1388)

Eclesiàstic. Fill d’Arnau (II) d’Erill i de Mur, i germà d’Arnau (III). Monjo i prior de Montserrat i abat de Gerri (1365).

Bisbe de Barcelona (1369-71), s’hagué de comprometre a respectar certs drets de la ciutat.

Traslladat a la seu d’Urgell (1371), féu reformes al seu palau i a l’església i impulsà la construcció d’un pont a Collegats.

Fou neutral durant el Cisma, i obeí Climent VII només exteriorment i per temor del rei.

Fixà el dia de la festa de sant Ot, el 7 de juliol.

Eribau *

Deixa un comentari

Veure> Eribau de Cardona  (vescomte de Cardona i bisbe d’Urgell, segle XI-1040/42).

Duran, Pau

2 Respostes

(Esparreguera, Baix Llobregat, 31 desembre 1582 – Arenys de Lledó, Matarranya, 18 febrer 1651)

Eclesiàstic. Féu estudis eclesiàstics i jurídics a Salamanca, i fou vicari general del bisbat de Mallorca i ardiaca de la seu de Barcelona.

Home ambiciós i fidel a Felip IV, fou nomenat bisbe d’Urgell (1634), on secundà la política reial a Catalunya.

La tradicional independència dels canonges i les exaccions tributàries del nou bisbe provocaren constants dissensions contra ell, dirigides pel canonge Pau Claris, amb el suport del jurista Joan Pere Fontanella.

Proposat canceller de l’Audiència (1640), no pogué ocupar el càrrec per l’oposició a la seva actitud reialista.

En esclatar la guerra dels Segadors (1640) fugí a l’Aragó. Nomenat arquebisbe de Tarragona (1641), però la situació bèl·lica no li permeté de prendre’n possessió.

Díez de Aux de Armendáriz, Luis -bisbe Urgell-

Deixa un comentari

(Quito, Perú, 1571 – Barcelona, 3 gener 1627)

Bisbe d’Urgell (1622-27).

Fou lloctinent interí de Catalunya (maig 1626) després del fracàs de les corts del 1626; proposat a l’arquebisbat de Tarragona, morí abans de prendre’n possessió.

Despuig i Vacarte, Miquel

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Lleida, 1559)

Bisbe d’Elna (1542-50), d’Urgell (1553-56) i de Lleida (1556-59). Doctor en dret i canonge de Barcelona. Assistí al concili de Trent, i protesta contra la seva supressió.

Fundà el col·legi de la Concepció per a la formació de preveres, a Lleida, on projectà un pla de reforma per a l’Estudi General.

Desbac i Martorell, Joan Baptista

3 Respostes

(Pollença, Mallorca, 6 abril 1617 – Areny de Noguera, Ribagorça, 26 agost 1688)

Prelat. Era doctor en ambdós drets.

Fou canonge de la seu de Mallorca, fiscal de la inquisició i, finalment, bisbe d’Urgell (1682), com a successor de Pere de Copons.

Publicà pastorals remarcables i alguns dels seus sermons. Celebrà un sínode diocesà.

Morí mentre feia una visita pastoral. Fou succeït per Oleguer de Montserrat.