Arxiu d'etiquetes: bisbat Girona

Margarit i de Pau, Joan

(Girona, 1422 – Roma, Itàlia, 21 novembre 1484)

Humanista i eclesiàstic. Bisbe d’Elna (1453-62) i de Girona (1463-83) i cardenal (1483).

A les Corts de Barcelona del 1454 féu una cèlebre exposició de la situació de crisi que travessava el Principat.

Durant l’aixecament de la Generalitat contra Joan II, al front dels bisbes catalans, es distingí pel seu esperit reialista. Mantingué el coratge dels defensors de Girona durant el primer setge de la ciutat (1467), i el 1469, en veure que era impossible de resistir l’assalt de les tropes del duc de Lorena, claudicà, obligat a prestar jurament al príncep de Viana, l’ofensiva de Joan II el Sense Fe (1471) li va permetre de lluitar novament al costat del rei.

Home culte i erudit, estudià a Bolonya i fou un dels introductors de l’humanisme a Catalunya; s’envoltà a Girona d’un grup de gent instruïda, entre la qual hi havia el canonge Andreu Alfonsello.

En la seva obra Paralipomenon Hispaniae libri decem es manifestà com un dels primers defensors de la idea d’Espanya com a unitat politico-geogràfica.

Manrique y Maldonado, García Gil de

(El Pobo de Dueñas, Guadalajara, Castella, 1575 – Madrid, 1651)

Eclesiàstic. Bisbe de Girona (1628-32) i de Barcelona des del 1632, convocà els sínodes de 1634, 1635, 1636 i 1638.

Amb els bisbes de Vic i Urgell, evità que amb el Corpus de Sang (1640) els revoltats cremessin el palau del lloctinent, però el seu consell que aquest, comte de Santa Coloma, no abandonés la ciutat, va ocasionar la seva mort.

En morir també el successor, duc de Cardona, va ésser nomenat lloctinent el bisbe Manrique, la qual cosa va provocar que fos expulsat de Barcelona el 1642, seu que restà vacant fins al 1656.

Lorenzana-Butrón e Irauregui, Tomás de

(Lleó, Castella, 2 abril 1727 – Girona, 20 gener 1796)

Bisbe de Girona (1775-96), on fou el promotor de la il·lustració. Amplià l’hospici (1776), on creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix.

Fundà l’hospici d’Olot, amb escoles per al poble. Féu construir la capella neoclàssica de Sant Narcís, a l’església de Sant Feliu.

Enriquí el seminari amb una biblioteca, amb noves càtedres i amb el dret (des del 1795) de concedir graus acadèmics.

Joan de Bíclarum

4 Respostes

(Santarem, Portugal, vers 540 – Girona, 621)

Eclesiàstic i historiador. Fundador del monestir de Bíclarum (586), fou elegit bisbe de Girona (vers 590) i participà en el concili de Toledo (589), en el provincial de Barcelona (599) i en l’Egarenc (614).

Va escriure (vers 590) la Crònica del Biclarense, interessant per al coneixement de la Hispània visigòtica (567-590).

Guiu -bisbe Girona-

Deixa un comentari

(Septimània, França, segle IX – Catalunya, vers 936)

(o Guigó)  Bisbe de Girona (907-vers 936).

Fou nomenat per manament del rei franc Carles el Ximple, i fou un element actiu en el manteniment de l’autoritat reial franca a Catalunya.

El 922 rebé un privilegi carolingi de confirmació de béns i noves donacions.

L’última notícia d’ell data del juny de 936.

Guillem -bisbe Girona-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Prelat. Era bisbe de Girona.

El 1162 fou un dels signants de la convalidació del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, mort poc abans.

El 1174, assistí, a Saragossa, a la boda d’Alfons I el Cast amb Sança de Castella.

Gotmar -bisbe Girona-

3 Respostes

(Catalunya, abans 939 – vers 954)

Cronista eclesiàstic. Fou bisbe de Girona (936-954). Hom l’identifica amb l’abat homònim del monestir de Sant Cugat del Vallès.

Aconseguí de Lluís IV la meitat, si més no, dels preceptes coneguts que el rei franc donà a Catalunya.

Va escriure una curta relació històrica sobre la successió dels reis francs, de Clodoveu al contemporani Lluís d’Ultramar (939-940); i després la dedicà al fill del califa Abd al-Rahman III, al-Hakam II.

Girona, bisbat de

223 Respostes

(Catalunya)

Demarcació de l’Església catòlica sota la jurisdicció del bisbe amb seu episcopal en la ciutat de Girona. Pertany a la província eclesiàstica Tarraconense, sota la dependència del metropolità de Tarragona.

Els primers indicis del cristianisme a la Gerunda romana són dels segles III i IV, com ho constaten el martiri de sant Feliu sota la persecució de Dioclecià, els sepulcres paleocristians conservats a l’església de Sant Feliu de Girona i la tradició de sant Narcís. Tanmateix, la primera notícia documental del bisbat és del segle V, i el primer bisbe conegut, Frontinià (516-517). La tradició dels bisbes de Girona, continuada permanentment, només es va interrompre sota la invasió dels àrabs (713-738).

El territori diocesà limita amb els de Perpinyà–Elna, Urgell, Vic i Barcelona, i comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries, amb algunes modificacions introduïdes el 1957. Empúries també fou bisbat (documentat des del segle VI, però desaparegué amb la invasió àrab del 713). També a Besalú es constituí un bisbat -per interessos polítics del comte Bernat Tallaferro-, però de vida efímera (1017-20).

La diòcesi de Girona se subdivideix en 24 arxiprestats que enclouen 387 parròquies, i s’organitza en quatre zones pastorals: Girona, Empordà, la costa i l’interior. A la ciutat té la cúria de govern i justícia i diverses delegacions i secretariats de servei pastoral.

El bisbe Lorenzana (1775-96) hi impulsà la vida acadèmica i creà la biblioteca; avui hi radiquen institucions docents i culturals. L’Arxiu Diocesà, que custodia una valuosa documentació, ha estat reorganitzat i ordenat des de 1980. També es creà un Museu Diocesà.

La catedral de Girona, dedicada a santa Maria, fou començada al segle XVI. En l’aspecte monumental, cal destacar-ne la col·legiata de Sant Feliu i els monestirs de Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, dins la ciutat, i les esglésies foranes de Besalú, Santa Maria de Lledó, Santa Maria de Vilabertran, Sant Pere de Rodes, Sant Feliu de Guíxols, Sant Miquel de Fluvià, Castelló d’Empúries, Palera, Peralada, etc.

Enllaç: Bisbat de Girona

Gil y Manrique, García *

Deixa un comentari

Veure>  García Gil de Manrique y Maldonado  (bisbe de Girona i de Barcelona, segle XVII).

Fageda, Josep

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1685)

Frare jerònim. Fou bisbe de Girona durant quatre anys.

El 1665 fou nomenat per a la seu de Tortosa, on succeïa a Gregorio Parcero. Inaugurà a la catedral la capella de la Cinta.

A la seva mort, el seu successor a Tortosa fou Sever Tomàs Auter.