Arxiu d'etiquetes: barris

Barcelona, Vila Olímpica de

(Barcelona, 1992)

Barri residencial, construït al Poblenou en ocasió de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Destinada, en un principi, a allotjar els participants dels Jocs, es troba als terrenys que abans ocupaven els locals industrials situats entre la via del tren i la mar.

El projecte urbanístic general anà a càrrec de diversos arquitectes, i les diverses unitats residencials foren assignades a arquitectes que havien obtingut algun premi FAD.

Del conjunt arquitectònic destaquen els cinc edificis porta, destinats a oficines o equipaments tecnològics, els parcs del Litoral, del Poblenou i de Carles I, el port Olímpic, per a competicions esportives, els dos gratacels que caracteritzen el conjunt del barri i la font monumental de la cruílla del passeig de Carles I amb l’avinguda del Litoral.

Dels edificis d’equipaments cal esmentar el centre meteorològic, el centre de convencions, el pavelló poliesportiu, la caserna de bombers, el centre ecumènic i el centre d’assistència primària.

Barcelona, àrees olímpiques de

(Barcelona, 1992)

Conjunt d’obres per a instal·lacions esportives i d’allotjament construïdes en quatre zones de la ciutat amb vista las jocs de la XXV Olimpiada.

Les quatre àrees inclouen l’Anella Olímpica de Montjuïc, que comprèn l’estadi, el Palau Sant Jordi i les piscines Picornell; la Vila Olímpica del Poblenou, convertida posteriorment en zona residencial, amb el port olímpic i les residències dels atletes; la zona de la Diagonal, entorn de les instal·lacions ja existents del Futbol Club Barcelona i del Club de Polo; i finalment la Vall d’Hebron, que fou sotmesa a una important remodelació urbanística entorn del Velòdrom d’Horta.

Arenes, les -Baix Llobregat-

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri, el més antic dels de la part alta de la població.

Originat poc abans del 1936 com a agrupament de petites cases de repòs de famílies barcelonines.

Arboçar, l’

(Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)

Caseriu, situat al fons de l’Arboçar, drenat pel torrent de l’Arboçar, afluent, per l’esquerra, del torrent del Sant Sepulcre, a la conca de ribera de Ribes.

És format pels tres nuclis: l’Arboçar de Dalt, a la dreta del torrent, i l’Arboçar de Baix i l’Arboçar de les Roques, a l’esquerra.

Ànimes, les -Maresme-

(Sant Vicenç de Montalt, Maresme)

Barri marítim, al límit amb el terme de Caldetes.

Aquest nucli no ha aconseguit de convertir-se en població, com s’esdevingué a partir del segle XVIII amb els antics barris marítims d’altres poblacions no costaneres del Maresme, per tal com l’emigració devers la costa es dirigí cap a Caldetes.

Anella Olímpica de Montjuïc

(Barcelona, octubre 1985 – 1992)

Complex d’instal·lacions esportives, situat a la part alta de la muntanya de Montjuïc, construït amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona.

És format per l’estadi olímpic, el palau Sant Jordi, les piscines Bernat Picornell i el pavelló de l’INEFC.

Almatà

(Balaguer, Noguera)

A l’edat mitjana, nucli més antic de la ciutat, situat al nord de la ciutat actual establerta pels musulmans, en un pla (anomenat abans pla d’Almatà i actualment del Real), damunt la primera de les terrasses del Segre, emplaçament d’una població ibèrica i on, en època islàmica, hi havia hagut la mesquita major de la ciutat i una comunitat cristiana.

Destruït aquest nucli durant les guerres pel domini de la ciutat, l’antiga mesquita major fou transformada en església parroquial, la qual rebé llavors el nom de Santa Maria d’Almatà. Era novament habitat a la segona meitat del segle XII.

El 1413, durant el setge en que Ferran I d’Antequera, en guerra contra Jaume II d’Urgell, establí el seu campament al pla d’Almatà.

El 1626, després de dos segles de decadència, hom amplià l’església i traslladà a l’altar major, en presència de Felip IV, una imatge de talla del Crist molt venerada; des d’aleshores l’església esdevingué santuari del Sant Crist de Balaguer. L’església fou refeta, encara, el 1787; abandonat el 1835, el convent fou tornat a habitar el 1867.

Alfòndec, l’

(Tortosa, Baix Ebre)

Antic barri de la ciutat. Esdevingué una de les quatre parròquies en què fou dividida després de la conquesta, el 1148.

Al començament del segle XVII aquesta parròquia fou incorporada a la de Santa Maria.

Alella de Mar -el Masnou-

(el Masnou, Maresme)

Antic barri marítim d’Alella, situat a la desembocadura de la riera d’Alella, agregat a mitjan segle XIX a la contigua vila del Masnou.

Era anomenat també les Cases de Mar.

Albà, l’ -Alt Camp-

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Antic municipi (797 m alt), agregat el segle XIX a l’actual, S’estén a l’esquerra del Gaià, entre el Montmell i el monestir de Santes Creus.

El nucli primitiu és anomenat l’Albà Vell (o de Dalt); centrat pel castell i l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Albà (actualment enrunats), està aturonat i presideix el conjunt de veïnats que formaven el terme: Cal Canonjo, Masbarrat, la Caseta, el Corral Rubió i les Destres, els quals arrengleren llurs cases al llarg de la carretera que els relliga amb Aiguamúrcia.

La parròquia, avui sufragània, fou traslladada a Cal Canonjo; per això aquest agrupament és conegut amb el nom de l’Albà Nou (o de Baix).