Arxiu d'etiquetes: barris

Bellaterra

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

Urbanització, al nord del terme, prop del de Sabadell.

Iniciat el 1929 com a urbanització i zona d’estiueig.

El 1971 hi fou inaugurada la Universitat Autònoma de Barcelona.

Barri Xinès, el

(Barcelona, Barcelonès)

(o Barri XinoNom d’un sector de la ciutat, comprès entre la Rambla i el Paral·lel, des de l’Arc del Teatre fins al carrer de Sant Pau, que correspon a la part de marina del Districte Cinquè.

Socialment i urbanísticament molt degradat, ha mantingut fins fa poc el caràcter propi (clubs, prostíbuls, cabarets, etc.) que alguns literats estrangers van magnificar.

La reforma urbanística i la recuperació d’edificis antics per a serveis han canviat a poc a poc la seva fesomia.

Barri Gòtic, el

(Barcelona, Barcelonès)

Nom del nucli medieval de la ciutat, bastit dins les muralles romanes al voltant de la catedral i de les antigues residències canonicals.

S’hi troba un gran nombre d’edificis d’importància història i artística, tals com, a més de la catedral, el Palau Reial, amb la capella de Santa Àgata, l’Ajuntament, el palau de la Generalitat, el palau del lloctinent, l’Arxiu Municipal, el palau del Bisbe, el Centre Excursionista de Catalunya (que conserva tres de les columnes de l’antic temple romà), i les esglésies de Sant Sever i de Sant Felip Neri (barroques) i de Sant Just (gòtica).

Modernament el barri ha pres un destacat valor cultural a causa del nombre d’institucions que hi tenen la seu.

Barceloneta, la -Barcelona-

(Barcelona)

Barri, entre el port, la platja i l’estació de França. Fou creat a conseqüència de l’enderrocament de part del barri de la Ribera, amb motiu del setge per les tropes de Felip V de Borbó (1715), i bastir-hi la Ciutadella.

Projectat l’any 1719 per P. Von Verboom sobre els terrenys anomenats de Mar Bella, i en començà la construcció el 1753, sota la direcció de Francesc Paredes.

Es caracteritza per la urbanització de tipus engraellat i per les cases baixes. Antic barri de pescadors i gent de mar té una considerable activitat comercial.

La remodelació urbanística de 1992 enderrocà els característics restaurants d’especialitats marineres, a més d’ampliar el passeig marítim i soterrar el ferrocarril.

Barcelona, Vila Olímpica de

(Barcelona, 1992)

Barri residencial, construït al Poblenou en ocasió de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Destinada, en un principi, a allotjar els participants dels Jocs, es troba als terrenys que abans ocupaven els locals industrials situats entre la via del tren i la mar.

El projecte urbanístic general anà a càrrec de diversos arquitectes, i les diverses unitats residencials foren assignades a arquitectes que havien obtingut algun premi FAD.

Del conjunt arquitectònic destaquen els cinc edificis porta, destinats a oficines o equipaments tecnològics, els parcs del Litoral, del Poblenou i de Carles I, el port Olímpic, per a competicions esportives, els dos gratacels que caracteritzen el conjunt del barri i la font monumental de la cruílla del passeig de Carles I amb l’avinguda del Litoral.

Dels edificis d’equipaments cal esmentar el centre meteorològic, el centre de convencions, el pavelló poliesportiu, la caserna de bombers, el centre ecumènic i el centre d’assistència primària.

Barcelona, àrees olímpiques de

(Barcelona, 1992)

Conjunt d’obres per a instal·lacions esportives i d’allotjament construïdes en quatre zones de la ciutat amb vista las jocs de la XXV Olimpiada.

Les quatre àrees inclouen l’Anella Olímpica de Montjuïc, que comprèn l’estadi, el Palau Sant Jordi i les piscines Picornell; la Vila Olímpica del Poblenou, convertida posteriorment en zona residencial, amb el port olímpic i les residències dels atletes; la zona de la Diagonal, entorn de les instal·lacions ja existents del Futbol Club Barcelona i del Club de Polo; i finalment la Vall d’Hebron, que fou sotmesa a una important remodelació urbanística entorn del Velòdrom d’Horta.

Arenes, les -Baix Llobregat-

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri, el més antic dels de la part alta de la població.

Originat poc abans del 1936 com a agrupament de petites cases de repòs de famílies barcelonines.

Arboçar, l’

(Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)

Caseriu, situat al fons de l’Arboçar, drenat pel torrent de l’Arboçar, afluent, per l’esquerra, del torrent del Sant Sepulcre, a la conca de ribera de Ribes.

És format pels tres nuclis: l’Arboçar de Dalt, a la dreta del torrent, i l’Arboçar de Baix i l’Arboçar de les Roques, a l’esquerra.

Ànimes, les -Maresme-

(Sant Vicenç de Montalt, Maresme)

Barri marítim, al límit amb el terme de Caldetes.

Aquest nucli no ha aconseguit de convertir-se en població, com s’esdevingué a partir del segle XVIII amb els antics barris marítims d’altres poblacions no costaneres del Maresme, per tal com l’emigració devers la costa es dirigí cap a Caldetes.

Anella Olímpica de Montjuïc

(Barcelona, octubre 1985 – 1992)

Complex d’instal·lacions esportives, situat a la part alta de la muntanya de Montjuïc, construït amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona.

És format per l’estadi olímpic, el palau Sant Jordi, les piscines Bernat Picornell i el pavelló de l’INEFC.