Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Molins i Nubiola, Miquel

(Barcelona, 1953 – )

Historiador de l’art. Doctor en història i teoria de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona.

La seva activitat se centra en la investigació i la docència a la universitat i en escoles d’art i de disseny de Barcelona o d’àmbit internacional. Entre el 1994 i el 1995 realitzà una estada com a visiting scholar a l’Art Institute de Chicago.

Entre el gener de 1995 i el gener de 1998 dirigí el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

Pel que fa a la seva tasca com a curador independent, destaquen el cicle Figuracions de l’Espai, a l’Espai 13 de la Fundació Miró (1989 i 1990), i Formes de la Dissensió, en aquest mateix centre; o l’exposició Al ras. Figures d’Intempèrie, a la Fundació la Caixa.

Molins i Amat, Joaquim

(Barcelona, 9 febrer 1945 – 13 juliol 2017)

Polític i empresari. Fou secretari del Centre Català (1976) i de la Unió de Centre de Catalunya el 1978.

Elegit diputat (1979), amb el seu partit UCC ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya (1980) i, de nou, en fou diputat (1982).

Diputat al Parlament català (1986-93), fou conseller de Comerç i Turisme i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.

El 1993 tornà a les corts, on fou portaveu del grup català (des del 1995).

El 1999 fou cap de llista a les eleccions per a l’alcaldia de Barcelona.

Moliné i Dassí, Josep Maria

(Barcelona, 25 gener 1819 – 24 agost 1883)

Músic. Deixeble de Ramon Aleix i de Francesco Beroni.

Actuà com a violinista a Cuba i al Liceu de Barcelona.

Dirigí l’orquestra dels concerts dels Cors de Clavé als jardins d’Euterpe (1859-60).

Moliné i Brasés, Ernest

(Barcelona, 28 agost 1868 – 12 febrer 1940)

Advocat i historiador. Redactor de “La Veu de Catalunya” (1891) i de “La Renaixença” (1895). Del 1906 al 1912 publicà i dirigí la col·lecció “Recull de Textos Catalans Antics”, juntament amb Lluís Faraudo i de Saint-Germain.

L’any 1908 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on s’especialitzà en notícies biogràfiques d’antics membres de l’Acadèmia.

Col·laborà en diverses revistes (“Lo Catalanista”, de Sabadell, “L’Arc de Sant Martí”, “Joventut”, etc).

Entre la seva nombrosa producció historiogràfica figuren Resum sintètic de la història de Catalunya, La lletra de reials costums de Petrarca (1909), Notes per a la biografia de Bruniquer (1912), Textos catalans i provençals dels segles XIII i XIV, la continuació de la Història de Catalunya d’Aulèstia i Pijoan (1922) i l’edició en facsímil de la Descripción de las excelencias de la muy insigne Ciudad de Barcelona (1928), de Dionís Jeroni Jorba.

Molinas i Soler, Joan Antoni

(Barcelona, 1842 – segle XIX)

Enginyer industrial i escriptor. Tingué càrrecs professionals d’importància.

Dirigí la “Revista Mecánica” de l’associació de maquinistes navals.

És autor de llibres tècnics remarcables.

Molinas i Bellido, Alfred

(Barcelona, 1923 – 31 desembre 2021)

Advocat. Exercí l’advocacia entre el 1946 i el 1962. S’especialitzà en dret marítim i el 1970 creà el comitè coordinador dels ports del nord-oest de la Mediterrània.

El 1977 participà en la reconstrucció del Foment del Treball Nacional i en la creació de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales.

Entre el 1978 i el desembre de 1994 fou president del Foment del Treball Nacional.

Molinari i Galceran, Joan

(Barcelona, 1887 – Madrid, 13 novembre 1967)

Pedagog musical. Estudià amb Enric Granados i després àmplia coneixements a París i a Ginebra.

Fundà a Barcelona l’Escola Musical Molinari, on formà nombrosos pianistes.

Publicà mètodes i obres teòriques dedicades a l’estudi del piano i inventà un aparell per millorar la disposició de les mans i l’articulació dels dits.

Molina i Alberó, Frederic

(Barcelona, 1905 – Bunyola, Mallorca, 1981)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts.

Ha viatjat molt per Europa, Amèrica i el nord d’Àfrica, tot celebrant amb èxit diverses exposicions.

Té obres al Museu de Santa Maria de Ripoll.

Molgosa i Valls, Jaume

(Barcelona, 1841 – Girona, 14 setembre 1907)

Escriptor i director i actor de teatre. Actuà habitualment del 1860 al 1895 a Barcelona, on estrenà un gran nombre de comèdies, que publicà sovint, com Un bateig a cops de punys (1885), Nihilistes (1887) i Conseqüències de l’Electra (1902), i drames, com Blanca Monnier, o la secuestrada de Piotiers (1901).

Fou germà seu Josep Oriol Molgosa i Valls  (Barcelona, 17 desembre 1844 – 15 abril 1909)  Actor i escriptor. Publicà i estrenà obres de teatre, en català i en castellà.

Molet i Pujadas, Salvador

(Barcelona, 1773 – 13 novembre 1836)

Pintor. Deixeble de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona. L’any 1792 fou pensionat a València perquè estudiés la pintura de flors per a les fàbriques d’indianes.

L’any 1794 fou nomenat director de l’Escola barcelonina.