Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Lacoma i Sans, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1784 – Madrid, 1812)

Pintor. Estudià primer a Barcelona i després a Madrid (Academia de San Fernando).

Pintor de qualitat, practicà el gènere històrico-anecdòtic en quadres com Carles III posant en execució el projecte de poblar Sierra Morena, Retrat en grup de la familia del pintor, etc.

Tanmateix, la millor de les obres executades fou l’Autoretrat (1812); en aquesta obra es pot veure ja una ruptura amb la concepció rígidament neoclàssica, al mateix temps que aconsegueix de copsar millor la personalitat del retrat.

Lacoma i Fontanet, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1784 – París, França, 1849)

Pintor. Pensionat (1804), per l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on estudiava, es traslladà a París.

Després de la invasió napoleònica d’Espanya fou encarregat per organismes oficials d’intentar la recuperació dels tresors artístics nacionals portats a França per l’invasor, recuperació que assolí el 1818.

Pintor de natures mortes, en tornar de París pintà retrats de la família reial (Caseta del Príncep). Posteriorment retornà a París.

Sovint ha estat confós amb Francesc Lacoma i Sans.

Lacaba i Vila, Ignasi

1 Resposta

(Barcelona, 12 desembre 1745 – Roma, Itàlia, 19 novembre 1814)

Metge. Catedràtic d’anatomia, dirigí el col·legi mèdic de Madrid, treballà especialment sobre la verola i les formes de prevenir-la per la inoculació. Fou metge de cambra de Carles IV de Borbó.

La seva obra més coneguda fou un Curso completo de anatomía del cuerpo humano (cinc volums), redactat en col·laboració amb Jaume Bonells, que exercí molta influència durant mig segle.

Labarta i Planas, Francesc

11 Respostes

(Barcelona, 26 agost 1883 – 3 novembre 1963)

“Lata”  Pintor i dibuixant. Un dels més destacats de començaments del segle XX. Fill de Lluís Labarta i Grané. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i aprengué de molts artistes contemporanis.

Viatjà per l’estranger i, a la tornada, amb altres artistes fundà la societat Les Arts i els Artistes.

Va fer moltes decoracions en edificis públics i en esglésies, però la seva millor producció artística és el paisatge, al qual es dedicà especialment a partir del 1922.

Popularitzà a el “Papitu”, “L’Esquella de la Torratxa” i “Cuca Fera”, el pseudònim de Lata. Va fer moltes il·lustracions de llibres.

Labarta i Grané, Lluís

5 Respostes

(Barcelona, 4 abril 1852 – 29 desembre 1924)

Il·lustrador, pintor, dibuixant i figurinista. Pare de Francesc Labarta i Planas.

Estudià a l’Escola de Llotja, institució on, després, fou professor. També tingué el mestratge d’Eusebi Planas.

Féu litografies, decorà el Teatre Principal, juntament amb Antoni Fabrés, i el teatre Espanyol, de Barcelona.

Es dedicà també al figurisme de teatre i fou professor d’indumentària a l’Institut del Teatre.

Laban i Echegaray, Eugeni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1843 – 22 desembre 1910)

Baríton, pedagog i crític musical. Estudià al conservatori del Liceu i debutà al teatre del mateix nom.

Actuà sovint ací i a l’estranger entre el 1879 i el 1890.

Més tard es dedicà a l’ensenyament del cant i exercí la crítica musical en diversos diaris.

Era amic del tenor J. Gayarre.

La Llave i Garcia, Joaquim de

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 setembre 1853 – Madrid, 22 setembre 1915)

Militar. Pertanyia al cos d’enginyers. Lluità a Catalunya contra els carlins. Ascendí a coronel el 1904.

Col·laborà a nom nombre de revistes militars estrangeres.

Publicà algunes obres sobre fortificació i balística, i els treballs històrics El sitio de Barcelona en 1713-1714 i Apuntes sobre la última guerra de Cataluña.

Kucharski i González, Rosa Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 octubre 1929 – Madrid, 5 gener 2006)

Pianista. Inicià els seus estudis musicals essent encara ben petita. Als set anys donà el seu primer concert.

Ha actuat a nombrosos països europeus i ha participat als festivals Chopin de Valldemossa. Guanyà el Premi Pere Massaveu el 1951.

També ha efectuat diverses gravacions.

Juyol i Bach, Alfons

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 maig 1860 – 29 setembre 1917)

Escultor. Treballà sobretot en obres aplicades a l’arquitectura, en pedra, marbre i terra cuita.

La seva col·laboració fou sol·licitada per molts arquitectes.

Jutglar i Bernaus, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 desembre 1933 – 28 novembre 2007)

Historiador i assagista. Professor a les universitats de Barcelona i Màlaga, s’ha especialitzat en els segles XIX i XX.

És autor de L’era industrial a Espanya (1961), Federalismo y revolución. Las ideas sociales de Pi y Margall (1966), Ideología y clases en la España contemporánea (1969-70), Història crítica de la burgesia catalana (1972), segona edició, ampliada, d’Els burgesos catalans (1966), La España que no pudo ser (1971), Pi y Margall y el federalismo español (dos volums, 1975-76), De la Revolución de Septiembre a la Restauración (1976), Història de Catalunya (1979-83) i Història d’Espanya (1987).