(Barcelona, 1865 – 28 gener 1938)
Pintor. Viatjà per França, Itàlia, Bèlgica i el nord d’Àfrica. concorregué a diverses exposicions oficials barcelonines (1907, 1911, 1918, 1919) i a la universitat de Brussel·les del 1910.
Pintor de gènere i sobretot de paisatge, hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Barcelona, 1918 – 10 setembre 2004)
Crític i realitzador cinematogràfic. Ha exercit la crítica a diverses publicacions, com “Destino” i “Imagen y Sonido”.
Tingué un destacat paper en la promoció de cineclubs a la postguerra, com a iniciador i animador. Fundà i dirigí la Setmana de Cinema de Molins de Rei.
Des del 1955 conreà el curtmetratge documental: Josep M. de Sucre (1964), Las manos de Pons Cirac (1965), El món de Fructuós Gelabert (1989), premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, i L’últim peoner (1972), sobre Ramon de Baños. Ha fet films de divulgació.
Redactor de l’Enciclopedia dello Spettacolo i col·laborador de televisió, on dirigí la sèrie Una història del cinema català a Catalunya i coordinà el programa Visual.
(Barcelona, 23 maig 1923 – 25 setembre 2009)
Pianista. Solista de remarcable tècnica i sentiment musical.
L’any 1934 s’inicià com a tal amb la Banda Municipal de Barcelona. El 1956 fundà un duo amb el violoncel·lista Gaspar Cassadó.
Intèrpret, especialment, de Enric Granados, Manuel de Falla i Isaac Albéniz.
El 1980 rebé la medalla d’Or al mèrit artístic de la ciutat de Barcelona, el 1982 la medalla d’Or de Belles Arts de l’Estat espanyol i el 1985 el premi Nacional de Música.
(Barcelona, 1818 – 1887)
Fill de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.
Heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’una gran propietat a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el 1886, cosa que permeté, tanmateix, uns quants anys més tard, en obrir els carrers de Larrard, de Milans, de Marianao i d’altres.
Fou el germà de:
Maria de la Concepció de Larrard i Juez-Sarmiento (Barcelona, segle XIX) Es casà amb Ramon Maria de Milans i de Gregorio, de la família comerciant dels Milans.
Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento (Barcelona, segle XIX) Casada amb Ramon Maria de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra. Continuà el negoci familiar, el qual fallí.
(Barcelona, segle XVIII – 1823)
Comerciant matriculat des del 1794. Fill de Joan Alexandre de Larrard i Claveria.
Es dedicà al proveïment de blat i vins. Promogué el comerç de pesca noruega.
Participà a la Junta Superior de Govern del Principat (1811) i fou diputat a les Corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812; però no arribà a ocupar la vacant.
Fou el pare d’Antoni Alexandre, de Maria de la Concepció i de Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento.
(Sants, Barcelona, 1854 – Barcelona, 1938)
Metge i escriptor. Germà de Francesc.
Formà part del grup fundador de “La Llar”, dirigí “La Família Cristiana” i la “Revista Literària” (1883-84), i col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i a “L’Appel Catalan”.
Fou mantenidor dels jocs florals de Barcelona el 1881 i el 1907, i el 1924 dels celebrats a Tolosa.
Les seves obres són Apuntes històricos de Sans (1880), Memòries d’un soldat (1885), Els pastorets (1921) i Casolanes (1922).
(Barcelona, 1888 – 1936)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Germà del músic Antoni, amb qui anà a estudiar a Brussel·les.
Exposà repetidament a Barcelona, i es dedicà especialment al retrat i a les natures mortes, dins una factura manifestament realista.
(Barcelona, 16 juliol 1885 – 24 juliol 1957)
Pianista i compositor. Germà del pintor Ramon.
Estudià a l’Escola Municipal de Música i més tard amplià els seus coneixements en el conservatori de música de Brussel·les (1909-11).
Destaquen en la seva producció tres ballets, un scherzo per a dos pianos, algunes cançons i Dues peces en estil antic, per a piano.
(Barcelona, 23 desembre 1861 – 17 juny 1924)
Compositor. Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Rodoreda.
Autor d’obres simfòniques, com La fada de Roses (1892), i líriques, com Colometa, la gitana, Hydromel (1892).
Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música (1896).
Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera, etc, i harmonitzà cançons i ballets populars.
(Barcelona, 25 setembre 1899 – 5 febrer 1962)
Músic. Fill de Joan Lamote de Grignon.
Fou sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i director, a partir del 1932, de l’Orquestra Simfònica de Girona. Fou sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona fins a la seva mort.
Les seves obres més notables són l’òpera còmica La cabeza del dragón, estrenada al Liceu l’any 1960, el poema simfònic Enigmes (1951) i l’oratori El càntic dels càntics, per a solistes, cor i orquestra, inèdit.
Dades dels Països Catalans 