Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Crusellas i Soler, Joan

(Barcelona, 1924 – segle XX)

Escriptor. Promogué diverses iniciatives editorials catalanes.

El 1958 publicà l’assaig filosòfico-polític titulat Els pobles joves.

Crosells, Pere

(Barcelona ?, vers  1672 – 1742 ?)

Pintor. Deixeble de Josep Vives des de l’any 1689.

Hom en conserva, al Museu d’Art de Catalunya de Barcelona, un retrat de dama amb atributs de Diana (1725), d’estil francès i, al Museu d’Història de Barcelona, una miniatura -gènere en el qual hom sap que fou especialista- de l’arxiduc Carles d’Àustria (1708).

Creus i Esther, Manuel

(Barcelona, 1856 – 1944)

Escriptor i advocat. Fill de Teodor Creus i Coromines.

Fou vocal vitalici de la Biblioteca-Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual dirigí un “Butlletí” durant deu anys. Publicà alguns treballs monogràfics en castellà.

Fou el pare de Lluís Creus i Vidal.

Costa i Torres, Antoni

(Barcelona, 1904 – 1965)

Pintor. Conreà una temàtica social relacionada amb el món del treball, les prostitutes i els indigents.

Ideològicament, la seva pintura de volums escultòrics fou semblant a la de Joan Sandalinas, però estilísticament vinculada al neorealisme.

Costa -varis bio-

Antoni Costa (Catalunya, segle XVII) Historiador. Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols. Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos (1767), traducció de l’obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí, inèdita.

Guillem Costa  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Frare dominicà. Fou prior del convent de Barcelona. El 1328 fou ambaixador d’Alfons III el Benigne a Sicília, tractant de deturar l’acostament d’aquest reialme a Esteve de Baviera, el qual obtingué, tanmateix, la mà d’Isabel, filla del rei Frederic III de Sicília.

Marià Costa  (Catalunya, segle XIX – 1857)  Teòleg. Ensenyà al seminari de Barcelona. Publicà diverses obres de caràcter religiós i filosòfic.

Ramon Costa  (Barcelona, 1640 – 1703)  Teòleg i predicador. Frare dominicà. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina, també a la capital, i finalment provincial de l’orde. És autor de diversos escrits i excel·lí com a orador sagrat.

Cortès i Cullell, Lleonard

(Barcelona, 2 febrer 1826 – Lima, Perú, 1911)

Frare franciscà. Fou definidor de l’orde.

Ocupà altres càrrecs eclesiàstics a Amèrica, on impulsà en gran manera les activitats missioneres.

Cortès i Buhigas, Josep

(Barcelona, 1899 – segle XX)

Escriptor. Ha publicat reculls poètics com els titulats Esparses (1928), Del cor als llavis (1931), Nadales (1949), i Ofrena de Nadales, els Mesos i altres poesies (1958).

També és autor de narracions com els Contes de vius i de morts (1935).

Coromina i Faralt, Josep

(Barcelona, 1756 – 1834)

Gravador. Excel·lí en el gravat al coure.

Fou professor de l’Escola de Nobles Arts i sots-director de l’Escola de Pintura a la capital. Era acadèmic de San Fernando.

Cormellas, Francesc Sebastià de

(Barcelona, segle XVII – 1664)

Impressor i llibreter. Era fill de Sebastià de Cormellas, al qual succeí.

A la seva mort, la impremta fou regentada per la seva vídua i més tard, per la seva germana Teresa de Cormellas i el seu fill:

Francesc de Cormellas i Ginefreda (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Impressor. El 1664 heretà la impremta familiar; la seva firma apareix a les edicions a partir del 1688. La casa perdurà encara fins al 1700.

Cordelles i Ramanyer, Francesc de

(Barcelona, 1650 – Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 1739)

Eclesiàstic. Germà de Felicià i de Jaume. Abat del monestir de Gerri. Austriacista, fou un dels promotors de les Corts celebrades a Barcelona el 1705.

Presidí la junta de braços reunida a Barcelona (del 30 juny al 6 juliol 1713) que decidí la resistència de Catalunya contra Felip V de Borbó.