(Barcelona, 11 febrer 1891 – 16 setembre 1959)
Violinista. Estudià amb Alfred Marchot a Brussel·les i realitzà la carrera de concertista per Europa, Àfrica i Amèrica.
Fou catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
(Barcelona, 1904 – serra de Cavalls, Terra Alta, 1938)
Escalador. El 1936 escalà sol per primera vegada el Cavall Bernat de Montserrat i hi col·locà al cim la bandera catalana.
Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya.
El 1936 havia de participar en l’expedició anglesa a l’Everest, però el nomenament de secretari del Comitè de les Olimpíades Populars de Barcelona (juliol 1936) li ho impedí.
S’incorporà a les forces republicanes durant la guerra civil. Morí, essent tinent, a la batalla de l’Ebre, al front de la seva unitat.
(Barcelona, 11 gener 1933 – )
Veterinari, especialista en nutrició animal.
Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (1973) i del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (1977), des d’on promogué la creació de la Federació de Col·legis Veterinaris de Catalunya.
Professor de zootècnica de l’escola universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona, membre de diferents acadèmies, impulsor de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i autor de més d’un centenar de publicacions sobre qüestions de nutrició animal.
(Barcelona, 1903 – 26 desembre 1991)
Actriu. Filla de l’escultor Felip Coscolla i Plana.
Ha actuat en cinema: El padre Juanico (1922), adaptació de Mossèn Janot, d’Àngel Guimerà, i en teatre.
(Barcelona, 9 novembre 1871 – 31 juliol 1937)
Dramaturg i tipògraf. Milità en l’anarquisme i es manifestà nacionalista català.
Treballà a “L’Avenç” i donà a conèixer autors teatrals nòrdics.
Influït per les teories àcrates, publicà els versos Anarquines (1908), de vegades de to virulent.
Com a autor teatral, barreja de costumista, ideòleg i modernista, publicà Els artistes de la vida (1898), Els mals pastors (1901), Dolora (1903), El morenet (1904) i un volum miscel·lani: La vida gloriosa (1933).
(Lleida, segle XVII – Barcelona, 1691)
Jurisconsult. Fou catedràtic de dret romà a la Universitat de Lleida i, posteriorment, regent de l’Audiència de Catalunya.
Escriví Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae (1661-65), tractat de dret comparat dels estats de la corona catalano-aragonesa, i un Alegado (1671) per defensar el patronat reial contra l’abat de Bellpuig de les Avellanes.
El seu fill fou Sebastià Cortiada (Barcelona, segle XVII) Jurista. Publicà un erudit Discurso sobre la jurisdicción del virrey y del… capitán general del Principado de Cataluña (1676).
(Barcelona, 14 desembre 1898 – Santander, Cantàbria, 7 juliol 1969)
Escriptor i crític d’art. Fou un dels fundadors del Saló dels Evolucionistes. Col·laborà assíduament a les pàgines de diverses revistes, tant abans com després de la guerra.
Escriví Gimeno, Santiago Rusiñol, Juan Serra, pintor i La pintura romàntica. Emprà els pseudònims de Juan Barcino, Pedro Ciruelo i Adam Coscoll.
Fou catedràtic d’història de l’art a l’Escola de Llotja, de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Fou un dels recreadors de l’antiga penya de “La Punyalada”.
(Gràcia, Barcelona, 13 maig 1887 – Sevilla, Andalusia, 8 febrer 1981)
Metge. Llicenciat a Barcelona (1911) i professor a la Universitat de Barcelona (1911-16), amplià estudis a París (1917).
Assessor de la Mancomunitat per a l’adquisició de llibres científics per a la Biblioteca de Catalunya, fou catedràtic de patologia quirúrgica de la universitat de Salamanca (1918) i Sevilla (1919).
Membre de l’Academia de Medicina de Sevilla, de la qual fou president, treballà en molts camps i ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina andalusa.
(Barcelona, 21 novembre 1703 – Tortosa, Baix Ebre, 19 desembre 1757)
Erudit i eclesiàstic. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Nomenat canonge del capítol de Tortosa (1737), residí en aquesta ciutat i hi escriví una extensa Historia de la ciudad de Tortosa, enllestida abans del 1747, que llegà a l’acadèmia barcelonina.
(Barcelona, 1 octubre 1924 – 25 setembre 2003)
Pastor evangèlic. Director de “Torxa”, publicació universitària d’Estat Català, fou detingut a la Universitat de Barcelona i expulsat (1945).
Amb d’altres, organitzà la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya (1966), dita posteriorment Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya, de la qual esdevingué president (1979).
Fundà i i dirgí la revista “Presència Evangèlica” (1968-72).
El 1972 inicià la seva col·laboració amb el moviment cristià Àgape i col·laborà a diverses publicacions evangèliques.
Dades dels Països Catalans 