(Barcelona, 1865 – 1926)
Periodista i escriptor. Col·laborà a la premsa barcelonina en català i en castellà; codirector i després director (1900-02) de “Lo Teatro Regional”, hi publicà algunes obres.
Fou també director de “Barcelona Ilustrada” i de “La Tribuna” i publicà Pàtria i Unió (1881), El socialismo en Barcelona (1890), Notas de un loco (1890), etc.
(Barcelona, 1700 – 1740)
Erudit. Segon marquès de Vilallonga, fill i hereu de Pau Ignasi de Dalmases i Ros.
Fou membre, des de la seva fundació el 1729, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que es reunia habitualment a casa seva.
Escriví poesies i treballs hagiogràfics.
(Barcelona, segle XIX – Las Palmas, Canàries, 1913)
Comerciant i polític. Fou orador fogós i gran propulsor del republicanisme federal.
Cooperà substancialment a la renovació urbana de la ciutat de Las Palmas, i fou un dels edificadors del Puerto de La Luz.
Fundà a l’esmentada ciutat canària el “Círculo Cuyás“, encara existent.
(Barcelona, 25 abril 1845 – Madrid, 1 novembre 1925)
Periodista i escriptor. Visqué gairebé mig segle a Nova York, on fundà una de les primeres revistes en català d’Amèrica “La Llumanera de Nova York” (1874-81).
Seguí l’esperit de la Renaixença i fou corresponsal de diversos periòdics de Madrid.
El seu Diccionario español-inglés e inglés-eapañol (1876) ha esdevingut clàssic, i és reeditat constantment.
Entrà en contacte amb Baden-Powell i l’escoltisme. Un cop instal·lat a Madrid, fou elegit comissari general dels Exploradors d’Espanya.
(Barcelona, 1911 – 8 desembre 1979)
Escriptor. Ha obtingut diversos premis.
És autor dels reculls poètics Cançons d’amor i de dolor (1953), La collita resplendent (1964) i Engrunes (1964).
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 juny 1842 – 26 setembre 1899)
Compositor i escriptor. Col·laborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de diferents cors populars i fundà l’Euterpe Caldense.
Compongué obres de música religiosa (Passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist), corals (Los segadors, Los llenyaters) i sarsueles (La mar vella, El maldito).
Publicà articles de crítica musical a “El Diluvio” i al “Diario de Barcelona”, els volums de poesia Flors boscanes (1878) i Primavera (1880), i una Guía cicerona del viajero o bañista en Caldas de Montbuy (1873).
Fou el pare del poeta Ramon Cuspinera i Vendrell (Barcelona, 1888 – 1917).
(Barcelona, 14 desembre 1886 – Tiana, Maresme, 27 novembre 1972)
Crític i historiador del teatre català. Són notables els seus treballs, com La municipalització del teatre a Barcelona (1915), El teatre català davant el renaixement patriòtic (1916), El arte dramático en el resurgir de Cataluña (1917), Cicle històric del teatre català (1924), Ignasi Iglésias i el poble (1928) i Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIII (1935).
Fou un dels fundadors de la revista “El Teatre Català” (1912-17), de la qual també fou director. Va publicar l’estudi folklòric Visions barcelonines (10 volums, 1952-58), en col·laboració amb Lola Anglada, i una història de l’escena catalana en fascicles (El teatre català, 1967).
(Barcelona, segle XVII – 1663)
Pintor. Fou molt apreciat, però malauradament gran part de la seva producció no s’ha conservat.
Pintà el retaule major de l’església parroquial de Sant Feliu de Codines (1636), única obra conservada, en part, i hom li atribueix una pintura i un dibuix que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
També pintà les cambres del Consell de Cent de Barcelona i el claustre de Sant Francesc de Paula.
(Barcelona, 27 agost 1893 – Buenos Aires, Argentina, 18 febrer 1969)
Director teatral i de cinema. Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual.
El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí.
El 1942 dirigí el film Locos de verano.
(Barcelona, segle XVIII – Girona, segle XIX)
Historiador. Era lector de teologia de l’orde franciscà.
Fou destinat al convent de Girona, on es distingí durant la guerra del Francès com a capità de la setena companyia de la Croada.
Féu l’elogi fúnebre del general Álvarez de Castro i escriví una Historia político-crítica-militar de la plaza de Gerona (1887), obra que només fou publicada en part.
Dades dels Països Catalans 