(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1830 – Barcelona, 1899)
Eclesiàstic. Fou rector del seminari de Barcelona i de l’església de Sant Pau del Camp.
Promogué la restauració d’aquesta i del seu claustre, mostres excel·lents de l’art romànic, que des d’aleshores s’han salvat de la ruïna i de les adulteracions que les posaven en greu perill.
(Barcelona, 1730 – 1807)
Jurista. Era nét de Miquel de Clariana, comte de Múnter, i nebot d’Antoni de Clariana i de Gualbes.
Fou president de sala de la Reial Audiència de Catalunya. Era membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i també de la de Bones Lletres. Tingué el títol de marquès de Cordelles.
És autor del discurs El abogado perfecto (1789) i de l’assaig De officio praefecti praetorii.
Fill seu fou l’escriptor Benet de Magarola i de Castellví.
(Barcelona, vers 1119 – 1157)
Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva tercera muller, Dolça de Provença.
Segons Pròsper de Bofarull, es casà amb Guillem Ramon de Castellvell, senyor de les fortaleses de Castellvell, Pontons, Òdena, Benviure i el Far.
(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 21 juliol 1983)
Historiador i arxiver. Des del 1942 fou arxiver de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona.
Investigà sobre la vida i l’obra d’artistes catalans, la història del llibre català, oficis, comerç i història política.
De la seva copiosa obra destaca: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona (1955), Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, 1435-58 (1963), Guadamassilers i guadamassils (1972), El paper a les terres catalanes (1972), Comandas comerciales barcelonesas de la baja Edad Media (1973), Manuscrits catalans anteriors a la impremta (1975) i Miscel·lània de notes històriques del monestir de Valldonzella (1976).
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1869 – Barcelona, 2 febrer 1936)
Arquitecte, titulat el 1891. És autor d’alguns edificis públics de Barcelona, com, alguns hostals, el del Banco Hispano Americano (1914), del carrer de Fontanella, el xalet d’Araceli Fabra del carrer de Muntaner (1916) i el Teatre Tívoli.
Té també obres a Arenys de Munt i a Palma de Mallorca, on, juntament amb Pasqual Sanz i Lluís Callú, projectà i dirigí durant un quant temps la construcció del Cercle Mallorquí, projecte que fou premiat el 1899.
Presidí l’Associació d’Arquitectes (1922-25), i ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 27 març 1715)
Militar. Combaté contra els borbònics. Assolí el grau de capità.
Durant la repressió que seguí a la capitulació de Barcelona de setembre de 1714, fou detingut quan tractava de fugir a Mallorca amb el general Josep Moragues i el capità Jaume Roca.
Tots tres foren torturats. Els penjaren i esquarteraren.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Cap de voluntaris a la guerra de Successió. En 1713-14 fou tinent coronel del regiment de fusellers de la Ribera d’Ebre, durant el setge de Barcelona pels borbònics.
Es distingí sobretot a la darreria de la resistència: el 5 d’agost de 1714 participà a l’atac contra les bateries enemigues del convent de Jesús, i el 14 del mateix mes, al contraatac final que expulsà els borbònics del baluard de Santa Clara.
Durant la batalla de l’11 de setembre es baté pel centre de la línia, al sector del convent de Sant Agustí, prenent part al contraatac sobtat que estigué a punt de treure els invasors del perímetre de la ciutat, però, en arribar batallons enemics de refresc, calgué retrocedir. Morí en aquesta lluita.
(Barcelona, 1 novembre 1929 – 24 octubre 1976)
Dibuixant i realitzador cinematogràfic. Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics. Dedicat des del 1950 a la publicitat i propietari dels Estudis Macian.
El 1962 féu el curt metratge d’animació La Bíblia, després va fer el llargmetratge en color El mago de los sueños (1963-66).
Patentà el procediment M-Technofantasy, que combina imatge real i dibuix animat, procediment que aplicà a Dame un poco de amor (1968) i Las bestias no se miran en el espejo (1974).
Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita.
(Barcelona, 5 setembre 1921 – 16 juliol 2021)
Escriptor. Professor mercantil. Guanyà el premi Joan Santamaria (1962), amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra (1964), amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera. Publicà La nostra terra de cada dia (1964, premi Víctor Català 1963) i col·laborà habitualment a “Cavall Fort”.
També ha publicat el recull de contes Fer córrer el temps (1979), les narracions La raverència i Un home contra el gel (1982), El temple de Xac-Mool (1978), Històries de prop i de lluny (1980) i Els remences Sobremunt (1992).
(les Borges Blanques, Garrigues, 24 març 1917 – Barcelona, 5 maig 1980)
Pintor i cartellista. Conreà la pintura mural religiosa. També fou conegut com a il·lustrador.
El 1946 fou nomenat professor de l’Escola Massana.
El 1952 guanyà el premi del cartell anunciador del XXXV Congrés Eucarístic de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 