(Barcelona, 1874 – 1964)
Pintor. Germà de Pere. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Exposà per primera vegada el 1896, a Barcelona.
Obtingué premis importants a les Exposicions de Dresde, Buenos Aires, Londres i Brussel·les.
Excel·lí com a paisatgista lluminós.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Gravador. Estudià a l’estranger, pensionat per la Junta de Comerç.
L’any 1816 féu alguns dels primers gravats de textos taquigràfics, per il·lustrar una obra de taquigrafia del professor Serra i Ginesta.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Família de pintors, entre els quals figuren:
Antoni Casanoves (Barcelona, segle XVII) Pintor. Entre les seves obres figura curiosament la confecció d’uns nous gegants per a la processó de Corpus barcelonina (1653). El 1638 fou cònsol del gremi de pintors de la ciutat.
Joan Casanoves (Barcelona, segle XVII – 1739) Pintor. Autor d’un retrat de Felip V de Borbó.
Joan Casanoves i Ricart (Catalunya ?, segle XVIII – 1756) Pintor. El 1746 féu un retrat del rei d’Espanya, avui perdut. És autor del quadre de les Ànimes (1742), a l’església d’Andorra la Vella.
Antoni Casanoves i Torrents (Barcelona, 1752 – 1796 ?) Pintor. El més conegut de la família, que hom ha considerat autor d’una sèrie de dibuixos conservada al Museu d’Art de Barcelona, que probablement ha d’ésser atribuïda a Manuel Tremulles.
(Barcelona, 1715 – 1798)
Fuster artístic. Entre les seves obres figuren l’altar de Santa Maria del Mar, l’església on seria enterrat, i el retaule major de la parròquia de Sant Miquel, també a Barcelona.
(Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968)
Crític i investigador d’art. És autor de Nueva visión de Gaudí (1966).
Ha estat soci fundador (1952) i secretari (1954) de la societat Amics de Gaudí.
(Barcelona, 1920 – 2000)
Violoncel·lista. Filla d’Enric Casals i Defilló i neboda de Pau. Estudià piano i violoncel. Fou guiada pel seu oncle en l’estudi d’aquest darrer instrument, al qual s’hi ha dedicat amb preferència.
Es presentà al Palau de la Música Catalana el 1942. Ha donat nombrosos recitals.
Anton Casals (Barcelona, 1747 – 1818) Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s’hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d’un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto.
Antoni Francesc Casals (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Militar. És autor d’un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l’any 1819.
Bonaventura Casals (Barcelona ?, segle XVIII) Metge. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798).
Bru Casals (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1852) Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818).
Joan Casals (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900) Gravador i litògraf. S’establí a Barcelona. Excel·lí en el fotogravat, aplicant experiències adquirides a París. Les seves litografies sobre dibuixos d’Apel·les Mestres són excel·lents.
(Jaca, Osca, Aragó, 6 gener 1818 – Barcelona, 4 agost 1889)
Militar. Assolí el grau de general. Era molt amic del general Prim.
Hi col·laborà activament als seus intents de conspiració per produir un canvi al règim espanyol.
(Castellgalí, Bages, 1828 – Barcelona, 1881)
Jesuïta. Fou catedràtic a la Universitat Gregoriana de Roma.
Autor de Disquisitiones scholastico-dogmaticae (1888-95).
(Barcelona, 1851 – 1937)
Escriptor. Dedicat preferentment al gènere líric, arranjà al castellà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss.
Escriví sarsueles i obres teatrals en castellà i en català, com Plouen desgràcies (1876), Qui no s’arrisca… (1876) i Amo i criat (1884).
Dades dels Països Catalans 