(València, 1873 – Barcelona, 19 març 1923)
Pintor. Fou catedràtic de dibuix natural a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Climent i Navarro, Vicent
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)
Clavel i Andrés, Vicent
(València, 1888 – Barcelona, 1967)
Editor i escriptor en castellà. Visqué a València i a Madrid, on posà en pràctica la política de Blasco i Ibáñez i dels grups republicans. Fundà l’editorial Cervantes i tendí cap al valencianisme polític.
El 1920 s’instal·là a Barcelona, on traslladà l’editorial. És considerat l’inspirador de la festa de la Diada del Llibre (1923).
Publicà Socialismo, sindicalismo y georgismo (1912), El fascismo (1922), etc.
Clariana-Seva i d’Ardena, Miquel de
(Barcelona, 1653 – 1710)
Noble i militar. Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1684. Participà en la guerra contra els francesos (1689-97) i fou nomenat comte de Múnter per Carles II de Catalunya (1693).
Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco. Carles III de Catalunya el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell (1705) i majordom reial (1706).
Fou el pare d’Antoni de Clariana i de Gualbes.
Clariana i Alguer, Josep
(Reus, Baix Camp, 1810 – Barcelona, 15 juliol 1861)
Intèrpret de figle i compositor. Autor de diverses contradanses i de diversos valsos d’una gran musicalitat, molt populars al Principat.
Claret i Dalmau, Gabriel
(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – Barcelona, 1904)
Professor mercantil. Excel·lí a l’ensenyament.
Les seves idees esquerranes li valgueren persecucions de les autoritats espanyoles.
Claramunt i Martínez, Agustí
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2 maig 1846 – Barcelona, 24 gener 1905)
Pintor i escultor. A la seva obra escultòrica predominava el temari religiós.
S’especialitzà en pintura sobre porcellana. Produí obres remarcables.
Ciervo i Paradell, Joaquim
(Barcelona, 1880 – 11 maig 1959)
Escriptor i pintor. Amb Santiago Rusiñol fundà “L’Arca de Noè”. Fou crític d’art i dibuixant.
Va publicar, entre altres, Pintores de España (1925), Fortuny, assaig crítico-biogràfic (1935) i Del natural i del meu humor.
Cid i Prat, Josep Maria
(Barcelona, 1901 – 18 juliol 1974)
Escriptor i metge. Pare del poeta Felip Cid i Rafael. Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i a la “Nova Revista” (1927-28). Fundà amb Jeroni de Moragas la revista “Monitor mèdic”.
És autor dels llibres El trueno (1963) i Antes del silencio (1965). Exercí la crítica literària del diari barceloní “Mundo Deportivo”. Conreà també la pintura.
Centelles -varis/es bio-
Benet de Centelles (Catalunya ?, segle XV) Noble. El 1424 sostingué torneig amb Ramon de Mur, a la plaça del Born de Barcelona. Els contendents dinaren aquell dia amb el rei Alfons IV el Magnànim.
Berenguer de Centelles (Catalunya, segle XII – abans 1204) Fill de Bernat (I) i germà de Ramon i de Gilabert (III) de Centelles. El 1192 figurava en el seguici reial d’Alfons I el Cast.
Bernat Gilabert de Centelles (Catalunya, segle XV) Noble. Es casà amb Joana de Cardona, filla del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou partidari del rei Joan II durant la guerra civil entre aquest i la Generalitat catalana.
Elvira de Centelles (Catalunya, segle XIV) Dama. Era muller del noble Nicolau de Pròixida i Carròs. Fills seus fores Olf, Tomàs i Gilabert de Pròixida i de Centelles.
Jaume de Centelles (País Valencià, segle XIV – segle XV) Noble. El 1392 participà a la gran expedició que havia de reduir Sicília a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove, al qual serví i l’acompanyà a Sardenya el 1408, arran de l’expedició militar contra els rebels d’aquesta illa.
Jofre de Centelles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1343, annexionada Mallorca per Pere III el Cerimoniós, enfront de Jaume III de Mallorca, fou enviat a Eivissa amb alguna força per tal de rebre, en nom del rei, la submissió d’aquesta illa. Cobrí aquest objectiu sense cap incident.
Jordi de Centelles (País Valencià, segle XV) Poeta. Fill il·legítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Rector d’Oliva i d’Almenara i canonge de València. De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, en les quals resultà dues vegades ferit (1470 i 1477). Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 (com a jutge) i el 1486 amb poesies en català i castellà.
Lluís (I) de Centelles (Catalunya, segle XV – 1529/38) Fill i hereu de Guillem Ramon (II) de Centelles. Es casà amb Toda Carròs el 1497. El seu fill i successor fou Guillem Ramon Carròs de Centelles.
Violant de Centelles (Catalunya, segle XV – Barcelona, 1477) Religiosa clarissa. Fou abadessa del monestir de Pedralbes, on morí després de trenta anys d’exercir-hi el seu càrrec. Successora de Margarida de Montcada, el seu nomenament acabà amb una llarga tradició d’abadesses pertanyents al llinatge montcadí, el mateix de la fundadora de l’establiment, la reina Elisenda.
Celelles, Francesc
(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XV)
Jurista. Fixà el text de diverses disposicions legals antigues com ja en el seu temps circulaven amb errades o vicis, després de consultar amb mercaders i patrons de nau.
Publicà l’edició corregida i comentada del Llibre del consolat (Barcelona, 1494), reeditada diverses vegades.
