(Barcelona, 1560 – segle XVI)
Metge. Publicà el 1592 una obra on expressava la seva discrepància amb molts costums de la medicina del seu temps.
Combaté, sobretot, l’abús de les sagnies.
Caxanes, Bernat
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)
Català i Sabater, Frederic
(Barcelona, 1844 – segle XIX)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Amplià estudis a Madrid.
Fou retratista. Conreà també els temes històrics i de gènere.
Catà i de la Torre, Ramon Maria
(Barcelona, segle XIX – 1900)
Advocat. És autor d’alguns estudis jurídics, generalment sobre legislació agrícola.
Castellvell, Ramon de
(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1200)
Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1197, com a successor de Ponç Desvilar.
L’any següent assistí, a Girona, a la reunió on fou promulgada la famosa constitució contra els valdesos i altres heretges.
A la seva mort fou succeït al bisbat per Berenguer de Palou, el primer dels dos prelats homònims.
Castellvell, Guillem de -varis-
Guillem (II) Bonfill de Castellvell (Catalunya, segle XI) Germà de Ramon (I) de Castellvell, el qual posà sota la seva tutela el seu patrimoni per repartir entre els seus nebots Pere, Guillem (III) i potser Arbert (I). Ell morí sense descendència.
Guillem (III) de Castellvell (Catalunya, segle XI – 1126) Fill primogènit de Ramon (I) de Castellvell i germà de Pere i potser d’Arbert (I). Del seu pare heretà Castellvell de Rosanes. De fet, ell i el seu germà Pere actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca). A la seva mort, la baronia passà al seu fill Guillem (IV).
Guillem (V) de Castellvell (Catalunya, segle XII – 1178) Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (IV). A la seva mort el patrimoni passà al seu fill Arbert (III), fins al 1205 en que passà a la seva filla Guillema de Castellvell (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1228) Senyora de la baronia de Castellvell de Rosanes. Es casà amb Guillem Ramon I de Bearn. Més tard, i després d’haver-se divorciat, es casà de nou amb Eimeric III de Narbona (1202).
Guillem de Castellvell (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1297, per ordre de Jaume II de Catalunya, fou un dels qui acudiren al comtat de Pallars per defensar el territori contra la invasió d’Arnau d’Espanya, que actuava amb forces de Comenge i reivindicava drets successoris sobre aquell comtat.
Castells i Sumalla, Josep
(Barcelona, 1888 – 1966)
Pintor. Es dedicà a l’escenografia. Fou deixeble de Soler i Rovirosa.
Treballà per a teatres de Barcelona i de Madrid, entre ells el Liceu i el Real.
Castells i Melcior, Martí
(Almenar, Segrià, 30 setembre 1813 – Barcelona, 20 abril 1887)
Metge. Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País (1834) i de l’Ateneu Lleidatà (1871).
Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui (1883).
Foren fills seus els metges Frederic, Martina, Camil i Rossend Castells i Ballespí.
Castells i Ballespí -metges-
Eren fills de Martí Castells i Melcior.
Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897) Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884) Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.
Camil Castells i Ballespí (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912) Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).
Rossend Castells i Ballespí (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942) Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.
Castells i Arbós, Josep
Castellarnau i de Lleopart, Lluís de
(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1917)
Metge. Germà de Joaquim Maria. S’establí a Barcelona, on destacà pels seus estudis d’hidroteràpia.
El 1883 fundà l’Institut Hidroteràpic de Barcelona. Dos anys després publicà un “Boletín de Hidroterapia”.
És autor de notables escrits professionals.
