(Almenar, Segrià, 30 setembre 1813 – Barcelona, 20 abril 1887)
Metge. Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País (1834) i de l’Ateneu Lleidatà (1871).
Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui (1883).
Foren fills seus els metges Frederic, Martina, Camil i Rossend Castells i Ballespí.
Eren fills de Martí Castells i Melcior.
Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897) Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884) Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.
Camil Castells i Ballespí (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912) Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).
Rossend Castells i Ballespí (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942) Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.
(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1917)
Metge. Germà de Joaquim Maria. S’establí a Barcelona, on destacà pels seus estudis d’hidroteràpia.
El 1883 fundà l’Institut Hidroteràpic de Barcelona. Dos anys després publicà un “Boletín de Hidroterapia”.
És autor de notables escrits professionals.
(Barcelona, 1776 – 1836)
Brigadier. Originari d’una família de Pineda de Mar. En iniciar-se el Trienni Constitucional (1820) fou elegit cap polític de Barcelona (1820-22) per pressió popular.
Prengué part en la Primera Guerra Carlina. El 1835 era comandant general accidental.
(Gràcia, Barcelona, 1849 – Barcelona, 1924)
Imatger. Deixeble de Jeroni Suñol.
Instal·là a Barcelona el taller La Milagrosa, que omplí Catalunya d’imatges religioses, que també exportava a la resta de la Península, Amèrica Llatina i Filipines.
(Manresa, Bages, 1735 – Barcelona, 1808)
Notari. Autor de Compendium Artis Notoriae. Formularium diversorum contractium i Arte de notaria forense.
(Lleida, 1906 – Barcelona, 1975)
Pintor. Estudià a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i al Cercle Artístic.
Ha realitzat bon nombre d’exposicions individuals i obtingut alguns premis. Destacà com a paisatgista.
(Barcelona, 1926 – 2002 )
Pintor. Fou deixeble de Joan Serra i Melgosa.
Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1943.
(Barcelona, 1846 – 1896)
Electricista. Publicà diversos llibres de divulgació sobre els progressos tècnics del seu temps.
Fundà la revista “La Ciencia Eléctrica”.
Dades dels Països Catalans 