(Perpinyà, 1830 – Barcelona ?, segle XIX)
Pintor. Residí a Barcelona. Conreà el paisatge i la pintura de gènere.
També féu treballs escenogràfics.
Commeleran, Lleó
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)
Comes -varis bio-
Andreu Comes (Catalunya, segle XVIII) Eclesiàstic. Fou deixeble de Josep Finestres. Destacà per la seva profunda coneixença de les llengües clàssiques. Deixà nombrosos escrits, com la redacció del ritual i les constitucions sinodals de la diòcesi d’Urgell.
Ferran Comes (Vic, Osona, segle XVII – Barcelona, 1714) Militar. Veguer de Vic (1702-05). Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles III (1705). Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14. Morí defensant el baluard de Santa Clara.
Josep Comes (Centelles, Osona, segle XVII – Catalunya, 1722) Jurisconsult. Notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà l’obra Viridiarium artis notariatus (1704), que el 1828 fou traduïda al castellà i esdevingué fonamental per a la pràctica de la notaria.
Pau Comes (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Corsari. Destacà durant el bloqueig de Barcelona pels borbònics (1713-14). Sobresortí en moltes accions. Manava un dels dos pincs anomenats “Sant Antoni”.
Vicenç Comes (Catalunya, segle XIV – segle XV) Poeta en català. És conegut únicament com a autor del poema narratiu de caràcter amorós Una ventura. Compost de 710 heptasíl·labs apariats, destaca, sobretot, pel detallisme de les seves descripcions.
Comerma i Bonet, Domènec
(Sant Quirze de Besora, Osona, 1766 – Barcelona, 1831)
Historiador i eclesiàstic. Frare dominicà. Fou provincial de l’orde. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Publicà algunes monografies de caràcter religiós i històric.
Coma i Soley, Vicenç
(Blanes, Selva, 1893 – Barcelona, 9 juliol 1979)
Escriptor i periodista. Deixeble de Joaquim Ruyra. Publicà novel·les, obres de teatre i diversos estudis sobre Blanes.
Són interessants les seves memòries Blanes, Barcelona i San Remo (1969) i la novel·la El cas insòlit de Marianna Carull (1978).
Collado i Nogué, Agustí
(Barcelona, 1895 – 1942)
Autor teatral i periodista. Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de “L’Instant” i d'”El Nostre Teatre”.
El 1935 estrenà El poble no vol la guerra. Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, Ladislau Fodor, etc, al català.
Coll i Llopis, Sebastià
(Barcelona, 1731 – 1787)
Religiós mercedari i escriptor. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Assolí una gran fama com a orador sagrat.
Coll i Llach, Pere
(l’Havana, Cuba, 1868 – Barcelona, 1972)
Empresari i polític. Fill de Pere Coll i Rigau.
Instal·lat de jove a l’Empordà, es dedicà a explotacions agropecuàries. Alhora mantingué puixants les empreses familiars a Cuba.
Fou nomenat comissari d’ordre públic de la Generalitat, càrrec que ocupa fins a l’octubre de 1934. S’exilià el 1939 i visqué molts anys a l’estranger.
Codolosa i Riera, Josep Maria
(Barcelona, 1835 – 1898)
Escriptor. D’arrel popular, publicà poesies: Escardots (1876), obres curtes de teatre i articles per a “La Campana de Gràcia”.
Coberta, Antoni
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Mestre de cases. L’any 1518 féu, juntament amb Antoni Papiol, diverses obres d’engrandiment i millora a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
Hom destaca el portal que dóna a l’actual carrer de l’Hospital, unió d’elements decoratius gòtics i platerescs.
Co i de Triola, Josep Maria
(Barcelona, 11 novembre 1884 – 3 desembre 1965)
Periodista esportiu. Fou redactor de “La Veu de Catalunya”, amb el pseudònim Passavolant, i de “D’Ací i d’Allà”.
Fou l’iniciador dels esports d’hivern i un dels promotors del xalet de la Molina, dels minyons de muntanya i de l’Aeroclub de Catalunya.
