(Barcelona, 24 gener 1933 – 14 juliol 2022)
Escriptor i pedagog. Es dedicà a l’ensenyament.
Ha publicat l’opuscle La instrucción en la formación de la persona (1964) i el llibre El nen i l’altre (escrit en col·laboració amb Ramon Canals, premi Antoni Balmanya 1965).
(Barcelona, 1887 – 1944)
Metge pneumòleg. Fill de Francesc Darder i Llimona. Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pol·len i espores de l’aire atmosfèric.
Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona.
(Manresa, Bages, 4 juliol 1810 – Barcelona, 6 desembre 1886)
Òptic. Propietari d’un establiment d’òptica i d’aparells científics a Barcelona.
El 1878 importà els primers telèfons dels Països Catalans i els instal·là a l’Escola Industrial de Barcelona; el mateix any ja fabricà aparells propis.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIX – Barcelona, 1873)
Notari i historiador. Exercí a la seva ciutat natal.
És autor d’una Història de la República d’Andorra, publicada el 1849.
(Barcelona, 1844 – 1 setembre 1896)
Baríton i professor. Estudià música a Montserrat. Fou mestre auxiliar d’orgue al Conservatori del Liceu. Estudià cant a París.
Es presentà al teatre del Liceu. Actuà amb bon èxit a diversos països. En retirar-se es dedicà a l’ensenyament.
(Arecibo, Puerto Rico, 1857 – Barcelona, 1925)
Pintor i il·lustrador. Estudià als EUA i, més tard, a Barcelona, on residí.
Fou molt popular per les seves il·lustracions per a revistes (“Madrid Cómico”), novel·les per fascicles i obres de divulgació.
(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI)
Arquitecte. Treballà a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Amb Antoni Papiol féu l’interessant portal que dóna al carrer de l’Hospital (1518).
(Barcelona, 1672 – segle XVIII)
Pintor. Es formà a París, on fou influït per l’art de Rigau. Introduí a Catalunya el retrat de nobles i de gran burgesos en figura clarament idealitzada, a l’estil del pintor esmentat.
És remarcable la seva Dama en Diana (1725), al Museu Nacional de Catalunya, i un retrat miniatura de Carles d’Àustria (1708), al Museu d’Història barceloní.
(Barcelona, 1924 – segle XX)
Escriptor. Promogué diverses iniciatives editorials catalanes.
El 1958 publicà l’assaig filosòfico-polític titulat Els pobles joves.
(Barcelona ?, vers 1672 – 1742 ?)
Pintor. Deixeble de Josep Vives des de l’any 1689.
Hom en conserva, al Museu d’Art de Catalunya de Barcelona, un retrat de dama amb atributs de Diana (1725), d’estil francès i, al Museu d’Història de Barcelona, una miniatura -gènere en el qual hom sap que fou especialista- de l’arxiduc Carles d’Àustria (1708).
Dades dels Països Catalans 