Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Aparici i Fins, Josep

1 Resposta

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1 maig 1654 – Barcelona, 16 desembre 1731)

Home de negocis. Va ésser geògraf del rei i ajudant del tresorer de Catalunya (1688-1700). El 1699 exercí de conseller quart de Barcelona, i el 1701 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats.

És l’autor d’un mapa de Catalunya, publicat el 1720, on hi ha les divisions administratives tradicionals i els corregiments just imposats i els nuclis de població. La memòria que havia d’acompanyar-lo (Descripció i planta del Principat de Catalunya) va romandre inèdita fins al 1960.

El 1720 havia publicat Nueva descripción geográfica del Principado de Cataluña.

Propugnà la creació d’un port franc a Barcelona; proposa diferents millores per a la irrigació i la industrialització del país, així com la conquesta de la ribera de l’Amazones pels catalans.

Anzizu i Vila, Eulàlia

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 maig 1868 – 5 març 1916)

Religiosa clarissa. Professà al monestir de Pedralbes el 1889, i canvià el nom de Mercè pel d’Eulàlia.

Contribuí a la restauració de l’església i del sepulcre de la fundadora, la reina Elisenda de Montcada.

Publicà Fulls històrics del monestir de Pedralbes (1897), Vida de sant Josep Oriol (1909), Llegendari franciscà (1912); i deixà inèdita una biografia del cardenal Casañas, de la qual fou publicat un resum.

Antoni de Sant Jeroni

3 Respostes

(Vic, Osona, vers 1730 – Barcelona, 1802)

(Antoni Alabau i Quingles)  Trinitari descalç (1743). Visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou escriptor general.

Escriví Gran tragèdia de la Passió i mort de Jesucrist Nostre Senyor, que assolí un gran èxit de representacions populars i és el text primitiu de la coneguda Passió d’Olesa de Montserrat, on s’interpretà per primera vegada el 1795.

Publicà algun treball en castellà, com la Vida del Beato Miguel de los Santos, traduït més tard al català per ell mateix.

Anton i Puig, Vicenç

Deixa un comentari

(Beniarjó, Safor, 1896 – Barcelona, 1973)

Escultor. S’establí a Barcelona, després d’haver estudiat a l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Té un Cap de bronze al Museu d’Art Modern barceloní.

Antiga i Monner, Agustí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1874 – 1942)

Pintor. Era fill de l’actriu Anna Monner. Destacà també com a dibuixant.

Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Antiga i Lluís, Candi

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1878)

Pedagog. L’any 1849 fundà a Barcelona el Col·legi Antiga, que fou un dels més famosos de la capital durant un llarg període.

Antich i Saladrich, Josep

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Prohom. Germà de Tomàs. Prengué les armes contra els borbònics a la guerra de Successió.

Durant la defensa de Barcelona en 1713-14 fou capità del regiment regular d’infanteria de la Concepció, a les ordres directes de Villarroel.

L’11 de setembre, morí per la part del baluard de Sant Pere, a la fase final de la terrible i decisiva batalla d’aquella jornada.

Anguera de Sojo, Oriol

1 Resposta

(Barcelona, 11 octubre 1879 – 10 novembre 1956)

Jurista i polític republicà. Per l’abril de 1931 fou nomenat president de l’Audiència de Barcelona, i per l’agost, governador civil, càrrec que dimití pel desembre del mateix any. Fiscal del Tribunal Suprem, posteriorment organitzà l’Acció Popular Catalana.

Elegit diputat a Corts per la CEDA el 1933, fou ministre de Treball de 1934 a 1935. Poc després abandonà la vida política.

Autor de nombrosos treballs, destaca El dret català a l’illa de Sardenya (1914).

Anglora i Chaban, Eusebi

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 octubre 1832 – 15 gener 1875)

Escriptor en castellà i, esporàdicament, en català. Deixeble de Pau Piferrer, cursà estudis de dret, ocupà una modesta plaça a l’Archivo de Indias de Sevilla i, pare de família nombrosa, menà en general una vida difícil.

Concorregué a certàmens poètics diversos i deixà entre d’altres obres el llarg poema castellà La humana comedia (1871), i el recull Poesias (1875), on inclogué alguns dels seus poemes en català.

La seva poesia, en general de tema religiós, alterna els encerts de detall amb les caigudes i precipitacions.

Anglesola, Tomàs d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 13 juliol 1714)

Militar. Lluità a la guerra de Successió contra els borbònics.

El 1713 es trobava a Barcelona i fou nomenat tinent coronel del regiment regular d’infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats, que agrupava els valencians que es trobaven a la ciutat.

Morí durant el gran atac contra la primera paral·lela d’aproximació a la plaça, oberta com a primer pas de les activíssimes operacions d’expugnació empreses pel duc de Berwick.