Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Estruch i Ferrer, Ramon

(Sitges, Garraf, 1817 – Barcelona, 1884)

Polític. Pertanyia al partit progressista.

Fou diputat a corts i senador.

Estrany, Joan

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1902)

Escriptor i metge. Fou col·laborador de la premsa catalana, generalment amb treballs d’elevat to patriòtic.

Esquena i Mas, Josep

(la Vall d’En Bas, Garrotxa, 1850 – Barcelona, 1900)

Industrial. Tenia fàbrica a Sant Joan les Fonts.

Fou un actiu propagador de la ideologia regionalista a la Garrotxa.

Espau i Solé, Joaquim

(Barcelona, 1928 – 18 maig 2010)

Escriptor. Ha estrenat una desena d’obres de teatre, algunes d’elles per a infants.

Espanya, Francesc

(Barcelona, vers 1780 – 1850)

Constructor de violins. Actiu a Barcelona entre el 1800 i el 1850.

Els seus models eren d’escola francesa; en d’altres imità les efes dels models de Stradivarius i de Guarnerius.

Espallargues, Pere d’

(Molins de Rei, Baix Llobregat, abans 1490 – Barcelona ?, després 1527)

(o Despallargues) Pintor. Col·laborador i successor al taller de Pere García de Benavarri.

Hom en coneix l’arcaïtzant retaule d’Enviny, signat i datat del 1490 (Hispanic Society, Nova York).

Escuder i Brull, Antoni

(Barcelona, 1863 – 1913)

Escriptor. Era advocat. Fou tinent d’alcalde de Barcelona en 1896-98.

Col·laborà a “La Renaixença”, “L’Escut de Catalunya” i la “Revista de Manresa”. També estrenà algunes obres de teatre català.

Escrivà de Romaní i de Taverner, Joaquim

(València, 24 gener 1793 – Barcelona, 9 desembre 1850)

Noble i militar. Obtingué (1823), per matrimoni amb Maria Francesca de Dusai i de Fiveller, el marquesat de Monistrol d’Anoia.

Foren els pares de Lluís, Guillem i Josep Maria Escrivà de Romani i de Dusai.

Escriu i Fortuny, Marià

(Barcelona, 1869 – 1902)

Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana del seu temps. També escriví per al teatre.

Escrig i González, Enric

(València, 1832 – Barcelona, 1875)

Escriptor. A més de poesies catalanes, publicades a “Lo Rat Penat”, escriví obres de teatre en castellà (Amor patrio, La judía en Argel) i el sainet Escenas del bombardeo.