Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Bonhom -orfebre-

(Catalunya ?, segle X – Barcelona, vers 1035)

Prestamista, orfebre i moneder d’origen jueu. establert a Barcelona.

Encunyà els primers mancusos de Barcelona coneguts, tot imitant els dinars andalusins d’or. En ells apareix inscrit en majúscules llatines el seu nom (BONHOM), dates equivalents als anys compresos entre el 1017 i el 1028 i un d’ells com a lloc d’encunyació, Madinat Barsinuna (“ciutat de Barcelona”) en caràcters cúfics.

Els documents esmenten entre el 1018 i el 1091 la circulació de mancusos de manu Bonohomine ebreo.

Bonet i Vinyals, Josep

(Barcelona, 14 juliol 1813 – 20 setembre 1870)

Matemàtic. Germà de Joaquim. Professor de cosmografia i pilotejament (1851) i director (1861) de l’Escola de Nàutica de Barcelona.

És autor, amb Ezequiel Calvet, de les Tablas de Logaritmos Españoles (1847) i una Colección de tablas para varios usos. Del 1852 al 1866 publicà amb Joan Dey unes Tablas de declinaciones del Sol y ecuaciones del tiempo.

Bonet i Vinyals, Joaquim

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1 gener 1822 – Barcelona, 16 desembre 1887)

Pedagog i matemàtic. Germà de Josep. Professor de matemàtiques (1850) i secretari (1851) i director (1869) de l’Escola de Nàutica de Barcelona.

Dedicat també a la instrucció pública, fou cofundador (1848) i professor de l’Escola Industrial de Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona (1866).

S’interessà per problemes d’instrucció popular i participà (1864) en la comissió encarregada de resoldre la crisi fabril del Principat.

Publicà diversos tractats sobre trigonometria i mecànica celeste.

Bonet i Sintes, Romà

(Barcelona, 23 setembre 1886 – 28 setembre 1967)

Dibuixant-caricaturista. Col·laborador en moltes revistes catalanes amb diversos pseudònims (Net, Ali-Bufa, X. Rei, Bon).

Comercialitzà la seva gran habilitat per la caricatura personal.

Exposà amb èxit a Nova York, fou premiat amb la medalla d’or en el concurs de cartells per anunciar l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on fou una atracció el seu estudi motoritzat.

Bonet i Bonfill, Francesc

(Castellserà, Urgell, 1815 – Barcelona, 25 juny 1889)

Químic i físic. Fou catedràtic a Lleida i a Barcelona. Pertanyia a doctes corporacions nacionals i estrangeres.

Publicà uns Elementos de Física i nociones de Química inorgánica, reeditats diverses vegades, i d’altres escrits.

Bonet i Amigó, Joaquim

(Barcelona, 7 juliol 1852 – 14 setembre 1913)

Metge. Fou professor i catedràtic d’obstetrícia (1879) a la Facultat de Medicina, rector (1905-13) de la Universitat de Barcelona, i un dels primers presidents del Col·legi de Metges.

Ocupà càrrecs de conseller en importants companyies de ferrocarrils i d’obres públiques, i adoptà sempre una actitud reaccionària davant les reformes de l’exercici de la medicina.

El 1901 li fou concedit el títol de baró de Bonet, que ha passat per enllaç als Amigó.

Fou germà seu, Miquel Bonet i Amigó  (Barcelona, 1855 – 17 abril 1914) Químic. L’any 1875 guanyà una càtedra de química a la Universitat de Barcelona.

Bonell i Chanut, Ramon

(Barcelona, 25 febrer 1889 – 8 desembre 1963)

Professor de trompa. Ensenyà a l’Escola Municipal de Música (1914) i al Liceu (1919) de Barcelona.

Formà part de diverses orquestres, entre les quals de l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou sots-director des del 1943. Fou, també, un dels fundadors del sextet Granados.

Bonavia i Panyella, Salvador

(Barcelona, 1907 – octubre 1959)

Comediògraf i editor. Fill de Salvador Bonavia i Flores, del qual fou continuador de les seves activitats, després de la seva mort assumí la direcció de “La Escena Catalana”.

Participà en el moviment teatral català els anys 1935-60. Escriví Marieta Cistellera, les peces de teatre infantil La volta al món en patinet (1932), Quimet I, rei de Xauxa, etc, i alguns vodevils (La Te verda).

Sovint feia servir el pseudònim de Jordi Canigó per a les seves obres teatrals.

Bonavia i Flores, Salvador

(Barcelona, 1876 – 1925)

Comediògraf i editor.

Per tal de popularitzar les seves obres dramàtiques escrites en col·laboració amb altres autors (L’emperador del Paralelo, 1903; El detectiu Jep-Roch-Hans, 1909, etc), publicà la revista setmanal “La Escena Catalana” (1918) i la “Biblioteca Bonavia“. Edità el “Bloc Manelic”.

Bonaplata i Sistachs, Teodor

(Barcelona, 11 desembre 1841 – 31 desembre 1904)

Actor dramàtic. El 1870 es va traslladar a l’Argentina, on durant uns anys va treballar com a primer actor, interpretant especialment melodrames.

El 1883 tornà a Barcelona i s’encarregà de la direcció del Teatre Català (Romea), on actuà en castellà. Àngel Guimerà el trià com a protagonista de les seves obres Mar i cel (1888), L’ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa, etc, i això marcà el seu establiment definitiu en el teatre en català.

Estrenà també obres de Frederic Soler, de Josep Pin i Soler, etc. Els darrers anys s’especialitzà en papers còmics.

Va escriure alguns treballs sobre l’art dramàtic i traduí i adaptà les més celebrades produccions estrangeres.

Fou el pare de la soprano Carme Bonaplata i Cuní.