Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Folch i Capdevila, Rafael

4 Respostes

(Barcelona, 25 novembre 1881 – 15 octubre 1961)

Polític i escriptor. Es llicencià en dret, pertangué a la Unió Socialista de Catalunya i col·laborà a “Justícia Social-Octubre”. Dirigí la revista “Vida Nova” (1902-03).

Publicà poesia (Visions meves, 1910; Poemes de la Guerra Gran, 1921) i també el Vocabulari jurídic català (1934) i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana (1931), sovint reeditat, Tots els verbs catalans (1953) i Gramàtica popular de la llengua catalana (1953).

Fou el pare d’Albert i de Jordi Folch i Pi.

Folch i Camarasa, Lluís

3 Respostes

(Barcelona, 1913 – 19 setembre 1999)

Metge i pedagog. Fill de Lluís Folch i Torres.

Especialitzat en trastorns psicològics, socials i educatius en el món de la infantesa i de l’adolescència, ha estat fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil a diversos centres.

Professor de la Universitat de Barcelona (1956-82), fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1990 i president de la Societat Catalana de Pedagogia.

Folch i Brossa, Lluís

12 Respostes

(Barcelona, 1849 – 28 desembre 1902)

Ebenista. Fill de Bernat Folch i Franquès, i germà de Josep Maria. Consta afiliat al gremi de fusters fins al 1890.

Tenia l’obrador a Gràcia i una botiga al carrer de Santa Anna de Barcelona, on es feien sovint exposicions de pintura i d’escultura.

Fou el pare de Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim Folch i Torres.

Folch i Brossa, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, segle XIX – 1880)

Mestre d’obres titulat el 1855. Fill de Bernat Folch i Franquès.

Exercí a Gràcia, a Sant Gervasi de Cassoles i a Barcelona. A Sant Andreu de Palomar construí el convent de Jesús i Maria.

Escriví el Diccionario de Arquitectura, La arquitectura del siglo XIX i Álbum de arquitectura o Vignola de los arquitectos (1864).

Col·laborà amb el seu germà Lluís en l’escola per a la formació de menestrals que havia establert el seu pare a Barcelona.

Folch i Amich, Francesc de Paula

2 Respostes

(Granada, Andalusia, 2 octubre 1799 – Barcelona, 9 desembre 1888)

Metge. Fill de Jaume Folch i Costa.

El 1832 viatjà per Europa formant part d’una comissió per a l’estudi del còlera.

En 1830-80 fou catedràtic de patologia general i anatomia patològica (el 1845 publicà un tractat d’aquestes disciplines) a la facultat de medicina de Barcelona, de la qual fou degà.

Foix i Prats, Marià

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 gener 1856 – 29 març 1914)

Dibuixant il·lustrador. Es dedicà a la il·lustració de llibres, com els de Raimon Casellas.

Col·laborà a diversos setmanaris (“L’Esquella de la Torratxa”, “La Ilustración Artística”) i revistes (“Blanco y Negro”), etc.

És ben coneguda la seva sèrie de dibuixos, titulada La nostra gent i A muntanya, on hi ha reproduïts tipus i escenes del natural amb un gran sentit realista.

Treballà per a diferents editorials, especialment per a la Biblioteca “Arte y Letras”.

Els seus darrers dibuixos foren influïts pel modernisme.

Foix, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1896 – 27 abril 1923)

Dirigent obrer. Per família es formà dins les tendències carlines, que abandonà aviat per sumar-se, amb gran entusiasme, a l’obrerisme català que lluitava en la clandestinitat.

El 1920, essent empleat de banca, fou el principal impulsor de la creació d’una nova Secció de Banca i Borsa al Sindicat Mercantil, tot i que aquest havia de funcionar en secret. Col·laborà intensament al butlletí sindical. La seva actuació li costà el comiat del banc.

Entrà aleshores a treballar a l’Associació d’Empleats Municipals, on hi conegué Joaquim Maurín, que fundaria el setmanari “La Batalla”, de tendència comunista, i del qual Foix en fou l’administrador.

Fou assassinat davant de casa seva, al carrer de Tallers, pels pistolers de l’anomenat Sindicat Lliure.

Foix, Andreu

Deixa un comentari

(Cambrils, Baix Camp, segle XVII – Barcelona, 29 juny 1723)

Eclesiàstic. El 1704 era ardiaca de la seu de Barcelona.

Considerat austròfil, fugí de la ciutat i tornà el 1705 amb les forces de Carles III de Catalunya, el qual el nomenà capellà d’honor del palau i membre de la junta de confiscació de béns eclesiàstics.

El 1713 assistí a la junta de braços, i decidida la resistència, formà part de les primeres juntes de govern.

El 1714 fou inclòs entre els eclesiàstics que havien d’exiliar-se de tot territori de sobirania espanyola. Després d’un temps d’exili, tornà tanmateix a Barcelona.

Foguet i Domingo, Ramon

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 20 setembre 1834 – Barcelona, 29 octubre 1894)

Advocat. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou conegut com a criminalista. El 1868 fou nomenat director de l’Institut de Tortosa.

Com a cap del partit carlí d’aquesta ciutat fundà “La Voz de la Patria”.

Publicà Derecho catalán (edició pòstuma) i una edició, en castellà i anotada, del Llibre dels costums de Tortosa (1912).

Foerster Laures, Federico

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 febrer 1921 – 22 desembre 1988)

Arqueòleg. Estudiós de l’arqueologia clàssica catalana, ha dedicat els seus esforços a l’arqueologia submarina, de la qual fou un dels pioners a Catalunya.

Ha fet prospeccions i excavat nombroses restes de naus romanes esfonsades, principalment a la Costa Brava i és autor de diversos treballs: Hallazgos arqueológicos submarinos en Estartit y las Islas Medas, 1960-1970 (1971) o La nave romana de Sa Nau Perduda (Cabo Bagur, Gerona) (1972).