Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Folch i Capdevila, Rafael

(Barcelona, 25 novembre 1881 – 15 octubre 1961)

Polític i escriptor. Es llicencià en dret, pertangué a la Unió Socialista de Catalunya i col·laborà a “Justícia Social-Octubre”. Dirigí la revista “Vida Nova” (1902-03).

Publicà poesia (Visions meves, 1910; Poemes de la Guerra Gran, 1921) i també el Vocabulari jurídic català (1934) i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana (1931), sovint reeditat, Tots els verbs catalans (1953) i Gramàtica popular de la llengua catalana (1953).

Fou el pare d’Albert i de Jordi Folch i Pi.

Folch i Camarasa, Lluís

(Barcelona, 1913 – 19 setembre 1999)

Metge i pedagog. Fill de Lluís Folch i Torres.

Especialitzat en trastorns psicològics, socials i educatius en el món de la infantesa i de l’adolescència, ha estat fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil a diversos centres.

Professor de la Universitat de Barcelona (1956-82), fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1990 i president de la Societat Catalana de Pedagogia.

Folch i Brossa, Lluís

(Barcelona, 1849 – 28 desembre 1902)

Ebenista. Fill de Bernat Folch i Franquès, i germà de Josep Maria. Consta afiliat al gremi de fusters fins al 1890.

Tenia l’obrador a Gràcia i una botiga al carrer de Santa Anna de Barcelona, on es feien sovint exposicions de pintura i d’escultura.

Fou el pare de Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim Folch i Torres.

Folch i Brossa, Josep Maria

(Barcelona, segle XIX – 1880)

Mestre d’obres titulat el 1855. Fill de Bernat Folch i Franquès.

Exercí a Gràcia, a Sant Gervasi de Cassoles i a Barcelona. A Sant Andreu de Palomar construí el convent de Jesús i Maria.

Escriví el Diccionario de Arquitectura, La arquitectura del siglo XIX i Álbum de arquitectura o Vignola de los arquitectos (1864).

Col·laborà amb el seu germà Lluís en l’escola per a la formació de menestrals que havia establert el seu pare a Barcelona.

Folch i Amich, Francesc de Paula

(Granada, Andalusia, 2 octubre 1799 – Barcelona, 9 desembre 1888)

Metge. Fill de Jaume Folch i Costa.

El 1832 viatjà per Europa formant part d’una comissió per a l’estudi del còlera.

En 1830-80 fou catedràtic de patologia general i anatomia patològica (el 1845 publicà un tractat d’aquestes disciplines) a la facultat de medicina de Barcelona, de la qual fou degà.

Foix i Prats, Marià

(Barcelona, 2 gener 1856 – 29 març 1914)

Dibuixant il·lustrador. Es dedicà a la il·lustració de llibres, com els de Raimon Casellas.

Col·laborà a diversos setmanaris (“L’Esquella de la Torratxa”, “La Ilustración Artística”) i revistes (“Blanco y Negro”), etc.

És ben coneguda la seva sèrie de dibuixos, titulada La nostra gent i A muntanya, on hi ha reproduïts tipus i escenes del natural amb un gran sentit realista.

Treballà per a diferents editorials, especialment per a la Biblioteca “Arte y Letras”.

Els seus darrers dibuixos foren influïts pel modernisme.

Foix, Josep Maria

(Barcelona, 1896 – 27 abril 1923)

Dirigent obrer. Per família es formà dins les tendències carlines, que abandonà aviat per sumar-se, amb gran entusiasme, a l’obrerisme català que lluitava en la clandestinitat.

El 1920, essent empleat de banca, fou el principal impulsor de la creació d’una nova Secció de Banca i Borsa al Sindicat Mercantil, tot i que aquest havia de funcionar en secret. Col·laborà intensament al butlletí sindical. La seva actuació li costà el comiat del banc.

Entrà aleshores a treballar a l’Associació d’Empleats Municipals, on hi conegué Joaquim Maurín, que fundaria el setmanari “La Batalla”, de tendència comunista, i del qual Foix en fou l’administrador.

Fou assassinat davant de casa seva, al carrer de Tallers, pels pistolers de l’anomenat Sindicat Lliure.

Foix, Andreu

(Cambrils, Baix Camp, segle XVII – Barcelona, 29 juny 1723)

Eclesiàstic. El 1704 era ardiaca de la seu de Barcelona.

Considerat austròfil, fugí de la ciutat i tornà el 1705 amb les forces de Carles III de Catalunya, el qual el nomenà capellà d’honor del palau i membre de la junta de confiscació de béns eclesiàstics.

El 1713 assistí a la junta de braços, i decidida la resistència, formà part de les primeres juntes de govern.

El 1714 fou inclòs entre els eclesiàstics que havien d’exiliar-se de tot territori de sobirania espanyola. Després d’un temps d’exili, tornà tanmateix a Barcelona.

Foguet i Domingo, Ramon

(Tortosa, Baix Ebre, 20 setembre 1834 – Barcelona, 29 octubre 1894)

Advocat. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou conegut com a criminalista. El 1868 fou nomenat director de l’Institut de Tortosa.

Com a cap del partit carlí d’aquesta ciutat fundà “La Voz de la Patria”.

Publicà Derecho catalán (edició pòstuma) i una edició, en castellà i anotada, del Llibre dels costums de Tortosa (1912).

Foerster Laures, Federico

(Barcelona, 19 febrer 1921 – 22 desembre 1988)

Arqueòleg. Estudiós de l’arqueologia clàssica catalana, ha dedicat els seus esforços a l’arqueologia submarina, de la qual fou un dels pioners a Catalunya.

Ha fet prospeccions i excavat nombroses restes de naus romanes esfonsades, principalment a la Costa Brava i és autor de diversos treballs: Hallazgos arqueológicos submarinos en Estartit y las Islas Medas, 1960-1970 (1971) o La nave romana de Sa Nau Perduda (Cabo Bagur, Gerona) (1972).