Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Hugas, Emili

2 Respostes

(Catalunya ?, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Anarquista. Resident a Barcelona. Tipògraf de professió, ingressà al federalisme republicà.

Participà en el congrés obrer català del desembre de 1868, i en el del juny de 1870 col·laborà amb els bakuninistes. Director de “La Federación” (1871).

S’integrà al corrent anarco-comunista, dirigí “La Justicia Humana” (1886), amb Martí Borràs, i “Tierra y Libertad” (1888-89), i s’oposà al corrent anarco-col·lectivista.

Publicà El socialismo colectivista y el comunismo anárquico (1890).

Huertas i Claveria, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 24 novembre 1939 – 4 març 2007)

Periodista i escriptor. S’ha especialitzat en problemes socials i del món del treball, ha dirigit les revistes “Atalaya del Guinardó”, “Oriflama” i “Quatre Cantons”, i ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes.

Amb un estil viu i periodístic, ha escrit, sol o en col·laboració, els llibres: Materials per a una biografia del Noi del Sucre (1974), La Barcelona de Porcioles (1976), Història dels noms dels carrers de Barcelona, Obrers a Catalunya (1982) i Cada taula, un Vietnam (1997).

Juntament amb Jaume Fabre, ha escrit també un estudi sobre els barris de Barcelona.

Hoyos i Ayala, Claudi

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 1875 – Barcelona, 1905)

Pintor. Establert a Barcelona, participà a les exposicions d’aquesta ciutat dels anys 1896 i 1898; a la primera amb l’obra Pobrets nens, i a la segona amb El domini.

S’especialitzà en la temàtica de tipus anecdòtic.

Dedicat a l’ensenyament, fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Horta i Massanès, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 20 novembre 1930 – 16 setembre 2013)

Poeta i traductor. Nét de Joaquim Horta i Boadella. S’ha especialitzat també en les arts gràfiques.

Un dels introductors de la poesia social i compromesa (Paraules per a no dormir, 1960; La finestra de la vuitena planta, 1980). És autor també d’un Diccionario de sinónimos e ideas afines y de la rima (1996).

Traductor de l’obra de Mao Zedong i Majakovskij.

Horta i Boadella, Joaquim

3 Respostes

(Barcelona, 1878 – 1956)

Tipògraf i impressor. Fou aprenent en una impremta de Barcelona. Després d’un període de perfeccionament a París, tornà a Barcelona i, el 1905, obrí una impremta pròpia.

Fou un renovador de les arts gràfiques a Catalunya, que depurà de les fantasies modernistes i els conferí un regust classicista d’acord amb els ideals noucentistes.

Entre altres, estampà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el setmanari “Papitu”, l’Almanac dels noucentistes (1911), el Diccionari Pal·las, i s’especialitzà en edicions de bibliòfil.

Homs i Oller, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 21 agost 1906 – 9 setembre 2003)

Compositor. Estudià violoncel al Conservatori del Liceu de Barcelona i composició amb Robert Gerhard, que ha decantat la seva producció cap al dodecafonisme, tot mantenint una tendència eclèctica, però innovadora, dins la música contemporània.

Ha conreat la composició instrumental i vocal. De la seva producció es destaquen: Sonets per a violí (1941), Vía Crucis (1956), Soliloquis (1972), els Quartets de corda (1950-74), Presències (Premi Ciutat de Barcelona 1967), Biofonia (1982), etc.

Publicà també la biografia Gerhard y su trabajo (1987).

Homs i Ferrés, Elvira

Deixa un comentari

(Vilassar de Mar, Maresme, 1905 – Barcelona, 31 maig 1954)

Pintora, autodidacta. El 1926 exposà amb força èxit a les galeries Dalmau. conreà sobretot la natura morta.

Practicà amb assiduïtat l’aquarel·la i participà en algunes exposicions de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.

Homedes i Ranquini, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 gener 1896 – 28 octubre 1955)

Farmacèutic (1917) i veterinari (1924).

Professor de genètica i zootècnia de la facultat de veterinària de Madrid (1932), catedràtic de zootècnia de l’Escola d’Agricultura de Barcelona (1936) i catedràtic de parasitologia animal de la facultat de farmàcia de Barcelona (1946).

És autor de tres tractats: Parasitología animal, Veterinaria práctica i Zoogenética.

Hombó

Deixa un comentari

(Barcelona, abans 987 – després 1021)

Eclesiàstic de Barcelona. Era a la vegada jutge i diaca, i hom creu que es formà a Sant Cugat del Vallès.

Excel·lent notari i cal·lígraf, se’n conserven documents originals referents a Sant Cugat.

Entorn del 1010 escriví el Liber judicum popularis, o Llibre popular dels jutges, del qual es conserva un exemplar a la biblioteca d’El Escorial, regalat a Felip II pel bisbe de Vic Joan Baptista de Cardona.

Hervàs i Arizmendi, Joan Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 juny 1851 – març 1914)

Arquitecte (1879). Treballà a Sitges, a Tortosa i, després, a Manila (Filipines) -des del 1892 al 1898-, on projectà i dirigí les obres de l’Ateneu.

En tornar a Barcelona, es dedicà sobretot a l’edificació de cases particulars (casa Pérez-Samanillo, 1910).