(Barcelona, 15 març 1936 – 15 juliol 2023)
Autor de còmics. La seva activitat s’ha desenvolupat particularment a l’Editorial Bruguera.
El dibuix dels seus còmics és molt simple, les seves característiques principals són el dinamisme i l’abundància d’accions violentes, amb un sentit de l’humor comercial i basat en la successió de gags.
Mortadelo y Filemón, La familia Trapisonda o El botones Sacarino són algunes de les seves creacions.
(Canet de Mar, Maresme, 26 març 1926 – Barcelona, 22 desembre 2022)
Pintora i gravadora. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.
Féu la seva presentació el 1960, també a Barcelona. Ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives.
Ha estat guardonada amb el I Premi de Pintura Ciutat de l’Hospitalet (1966-67) i amb altres distincions d’importància.
(Barcelona, 14 abril 1913 – 27 juliol 1978)
Pintor i gravador. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, residí a París, on es familiaritzà amb les tècniques del gravat.
El seu estil evolucionà des d’una primera etapa postimpressionista cap a creacions abstractes que tenen com a característica principal un fort contrast cromàtic, tot conservant alguna al·lusió al món concret, que no exclou sistemàticament.
Obtingué diversos premis, com el de gravat a la III Biennal Hispanoamericana d’Art (1955) i el Joan Miró (1964) i Ynglada-Guillot de dibuix (1974).
(Barcelona, 1 desembre 1902 – 27 juliol 1965)
Escriptor. Fill d’Amadeu Hurtado. Exiliat el 1939, visqué a Mèxic i, poc temps abans de morir, retornà a Catalunya.
Durant l’exili, el record de la vida barcelonina, especialment dels cercles de la burgesia, li estimulà una inèdita vocació de novel·lista.
Publicà les novel·les i narracions Unes quantes dones (1955), L’Araceli Bru (1958), Es té o no es té (1958), Un mite (1959), La condemna (1961) i Desarrelats (1964).
(Barcelona, 6 agost 1890 – 1 febrer 1975)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Escola de Llotja i a l’Acadèmia Francesc d’A. Galí i, posteriorment (1909), completà la formació a París. De nou a Barcelona (1910), fou després membre fundador de “Les Arts i els Artistes” (1916); tornà a París del 1917 al 1927.
La seva obra es caracteritza per un intimisme cromàtic que no és mai estrident, raó per la qual té incidències amb el decorativisme. Conreà, sobretot, el tema de figures, interiors, flors i natures mortes.
És autor de quatre plafons per a la cúpula de la Sala de Passos Perduts del Palau Nacional de Barcelona, ciutat en la qual exposà repetidament, com també a Madrid, París i en altres indrets.
El 1934 fou distingit amb el premi Isidre Nonell.
(Barcelona, 20 octubre 1882 – 23 desembre 1956)
Compositor i violoncel·lista. Fou violoncel·lista solista de l’orquestra dirigida per Crickboom a Barcelona i membre del Quartet Barcelona.
Escriví obres per a violoncel i operetes.
(Valls, Alt Camp, 1412 – Barcelona, 1492)
Pintor. Deixeble del seu oncle Pere Huguet, amb el qual va formar taller a Barcelona (1434).
Va ésser actiu a Saragossa de 1435 a 1445, i passà després a Tarragona, on va rebre la influència flamenca de Lluís Dalmau. De nou a Barcelona, va fer una obra més madura, amb influències italianitzants.
De la seva producció es destaquen el retaule de Sant Antoni Abat (1455-57), el de Sant Miquel (1455-60), el de Sant Abdó i Sant Senén de Terrassa (1460), el de Sant Bernardí i l’Àngel Custodi de la catedral de Barcelona (1462-70), el del convent barceloní de Sant Agustí (1463-86) i el retaule del Conestable de la capella del Palau Reial Major de Barcelona (1464-65).
El seu estil va ésser seguit per nombrosos pintors catalans de finals del segle XV.
(Barcelona, 1928 – 21 maig 2024)
Grafista, il·lustrador i cartellista. Fou deixeble de Francesc Labarta i treballà primerament en el camp de la vidrieria artística.
Després, des del 1955, s’introduí totalment en el món el disseny gràfic.
Les seves obres, algunes reproduïdes en revistes estrangeres, són molt comunicatives, gràcies a la simplificació i la puresa de línies.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1547 – Barcelona, després 1606)
Pintor. Treballà a l’obrador de Pere Serafí.
El 1571 pintava el retaule de Creixà i més tard fou cònsol del gremi (1600-06) a Barcelona.
Una altra obra coneguda és el retaule de Sant Jaume dels Bastons.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Cap de voluntaris durant la guerra de Successió. Al setge de Barcelona (1713-14) fou nomenat tinent coronel del petit regiment de fusellers de la Ribera d’Ebre.
Destacà sobretot protegint la retirada del convent de Santa Madrona (10 de novembre de 1713), i a les sortides simultànies del 27 de gener de 1714.
Morí a la batalla final combatent pel sector del Carnalatge.
Dades dels Països Catalans 