Arxiu d'etiquetes: Barcelona (emp)

Laia, Editorial

3 Respostes

(Barcelona, 1972 – 1989)

Empresa editorial. Inicià les seves activitats com a continuadora d’Editorial Estela, tancada per la dictadura franquista. Malgrat això, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d’Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Carles Comín i Josep Verdura.

Destacada editorial de la resistència antifranquista, s’arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic. Publicà en català i en castellà al 50%.

Sense haver abandonat la seva línia política, ha incorporat també al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries. Cal destacar la col·lecció “Textos filosòfics”, en català, que recull el pensament universal de totes les èpoques i tendències.

Les dificultats econòmiques provocaren la desaparició de l’editorial el 1989. El 1990, la seva important col·lecció “Textos filosòfics” fou incorporada al catàleg d’Edicions 62.

Laboratori, El

3 Respostes

(Barcelona, 15 gener 1872 – 30 novembre 1878)

Societat fundada per cinc estudiants de medicina, per tal d’aplicar el mètode experimental a l’estudi de la medicina. S’hi feien pràctiques de fisiologia i de vivisecció.

Es fusionà amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, i constituïren l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Labor, Editorial

1 Resposta

(Barcelona, 16 abril 1915 – 1986)

Editorial. Fundada per George Willy Pfleger i Josep Fornés i Vila. S’especialitzà en obres científiques, tècniques i de divulgació, especialment mèdiques.

Vers el 1920 s’expandí per Hispanoàmerica. La “Biblioteca de Iniciación Cultural”, de manuals bàsics, és la que li donà més nom.

L’especialització en diccionaris i enciclopèdies va ser diversificada cap a d’altres camps culturals. L’editorial esdevingué un grup d’empreses d’edicions i distribució, en llengua castellana.

L’any 1986 fou comprada per Alianza Editorial.

Junta de Comerç de Barcelona

92 Respostes

(Barcelona, 1758 – 1847)

Institució rectora de l’activitat comercial i industrial catalana.  Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l’economia catalana.

Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI de Borbó. Carles III de Borbó en confirmà la creació (1760) i n’aprovà les ordenances (1763).

El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l’edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l’hi cedí (1767) en canvi d’una quantitat destinada a obres públiques.

La Junta tenia jurisdicció damunt tot el Principat de Catalunya i s’esmerçà principalment en la millora de la indústria tèxtil; reclamà de l’estat una política proteccionista per a les manufactures catalanes, donà reglaments de fabricació i de premis i encoratjà la investigació de mètodes de manufactura, conreu, etc, amb premis i borses d’estudi. Assolí l’abolició de l’impost de la bolla (1769) i l’obertura dels Països Catalans al comerç americà (1778).

També féu una obra cultural important, com el patrocini de la tasca històrica d’Antoni de Capmany i, sobretot, la creació d’una sèrie d’escoles tècniques que supliren la manca d’universitat a Barcelona: de nàutica (1769), de taquigrafia (1775), de dibuix i belles arts (1775), de química (1805), de mecànica (1808), de física (1814), d’economia (1814), etc.

A partir del 1815, el paper de la Junta com a portaveu de la burgesia catalana començà a ésser substituït per altres institucions, però conservà una importància oficial considerable, fins a la seva desaparició.

Joventut, Editorial

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 octubre 1923 – )

Editorial fundada per Josep Zendrera i Fecha.

S’ha distingit per la publicació de les sèries de l’oest nord-americà de Zane Grey i J.O. Curwood i de novel·la rosa (Pérez i Pérez, Maria Mercedes Ortoll, Luisa María Linares) i unes col·leccions infantils en català amb grans traductors i il·lustradors.

Des del 1939 ha donat més impuls a l’edició de biografies (Zweig, Ludwig), de llibres sobre muntanyisme i de viatges, a més d’una important producció infantil (sèries Enid Blyton, Tintín, etc), de la qual només una part és en català.

Enllaç web: Editorial Joventut

Inter Grundig SA

1 Resposta

(Barcelona, 1978 – segle XX)

Empresa electrònica. El seu origen data del 1948 amb la creació d’Everest Ràdio pels germans Gómez Aparicio.

Fou una de les primeres empreses de l’estat que produí televisors (de la marca Inter) i altres productes electrònics a la seva factoria del barri de les Corts de Barcelona.

El 1978 fou adquirida per la multinacional alemanya Grundig i prengué el nom actual.

Primera empresa de l’estat espanyol en electrònica de consum, el 1980 ocupava 1.184 empleats.

Institut Universitari Dexeus

3 Respostes

(Barcelona, 1973 – )

(o Hospital Universitari Dexeus)  Institució mèdica. Fundada pels germans Josep Maria i Santiago Dexeus i Trias de Bes.

Concebuda inicialment com una clínica obstetricoginecològica, amb el temps anà incorporant altres especialitats (traumatologia, pediatria, medicina interna, cirurgia general, cirurgia pediàtrica, neurologia i anestesiologia).

El 1998 disposava de 110 llits, 9 sales d’operacions i 3 sales de parts. Des del 1991 és un hospital docent adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Centre pioner reconegut internacionalment en els camps de l’obstetrícia, la ginecologia i la reproducció assistida. L’any 1984 hom hi realitzà amb èxit la primera fecundació in vitro de l’estat espanyol.

El 1997 el control majoritari de l’Institut passà a l’empresa nord-americana Columbia Healhtcare Corporation.

Enllaç web:  Hospital Universitari Dexeus

Institut d’Orientació Professional

1 Resposta

(Barcelona, 1919 – 1939)

Institució creada per la diputació i l’ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu d’orientar, mitjançant un examen mèdic i psicològic, les especialitzacions i els treballs de cada individu.

El 1922 col·laborà en l’organització del II Congrés Internacional de Psicotècnia, celebrat a Barcelona.

De la fusió d’aquest Institut amb l’Oficina Laboratori d’Orientació i Selecció Professional, en sorgí, el 1931, l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, dirigit per Emili Mira fins al final de la guerra civil.

Aquestes institucions publicaren diverses monografies i publicacions periòdiques.

Institut d’Investigacions Econòmiques

1 Resposta

(Barcelona, 1931 – 1939)

Organisme. Destinat a l’estudi dels problemes econòmics.

Participaren en la seva creació la diputació, la Cambra de Comerç, la Cambra de la Indústria i la Societat Econòmica d’Amics del País.

Fou dirigit per J.A. Vandellòs i publicà el “Butlletí de l’Institut d’Investigacions Econòmiques” (1931-37).

Institut de Ciències Econòmiques

Deixa un comentari

(Barcelona, 1932 – 1939)

(ICE)  Organisme. Creat dins la secció d’estudis polítics i socials de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

Organitzà conferències i cursos d’economia, alguns dels quals foren publicats: Assaig d’economia política (1932-34), per Joan P. Fàbregas.

Edità el “Butlletí de l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya” (1937), en el qual col·laboraren, entre altres, Joan Porqueras i Fàbregas -que el dirigia-, Lluc Beltran, Rafael Bori, etc.