Arxiu d'etiquetes: Barcelona (emp)

Institut Universitari Dexeus

3 Respostes

(Barcelona, 1973 – )

(o Hospital Universitari Dexeus)  Institució mèdica. Fundada pels germans Josep Maria i Santiago Dexeus i Trias de Bes.

Concebuda inicialment com una clínica obstetricoginecològica, amb el temps anà incorporant altres especialitats (traumatologia, pediatria, medicina interna, cirurgia general, cirurgia pediàtrica, neurologia i anestesiologia).

El 1998 disposava de 110 llits, 9 sales d’operacions i 3 sales de parts. Des del 1991 és un hospital docent adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Centre pioner reconegut internacionalment en els camps de l’obstetrícia, la ginecologia i la reproducció assistida. L’any 1984 hom hi realitzà amb èxit la primera fecundació in vitro de l’estat espanyol.

El 1997 el control majoritari de l’Institut passà a l’empresa nord-americana Columbia Healhtcare Corporation.

Enllaç web:  Hospital Universitari Dexeus

Institut d’Orientació Professional

Deixa un comentari

(Barcelona, 1919 – 1939)

Institució creada per la diputació i l’ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu d’orientar, mitjançant un examen mèdic i psicològic, les especialitzacions i els treballs de cada individu.

El 1922 col·laborà en l’organització del II Congrés Internacional de Psicotècnia, celebrat a Barcelona.

De la fusió d’aquest Institut amb l’Oficina Laboratori d’Orientació i Selecció Professional, en sorgí, el 1931, l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, dirigit per Emili Mira fins al final de la guerra civil.

Aquestes institucions publicaren diverses monografies i publicacions periòdiques.

Institut d’Investigacions Econòmiques

1 Resposta

(Barcelona, 1931 – 1939)

Organisme. Destinat a l’estudi dels problemes econòmics.

Participaren en la seva creació la diputació, la Cambra de Comerç, la Cambra de la Indústria i la Societat Econòmica d’Amics del País.

Fou dirigit per J.A. Vandellòs i publicà el “Butlletí de l’Institut d’Investigacions Econòmiques” (1931-37).

Institut de Ciències Econòmiques

Deixa un comentari

(Barcelona, 1932 – 1939)

(ICE)  Organisme. Creat dins la secció d’estudis polítics i socials de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

Organitzà conferències i cursos d’economia, alguns dels quals foren publicats: Assaig d’economia política (1932-34), per Joan P. Fàbregas.

Edità el “Butlletí de l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya” (1937), en el qual col·laboraren, entre altres, Joan Porqueras i Fàbregas -que el dirigia-, Lluc Beltran, Rafael Bori, etc.

Institut Català de les Arts del Llibre

19 Respostes

(Barcelona, 1898 – 1939)

Corporació. Aglutinava els diferents sectors de les arts gràfiques.

Els seus objectius foren la creació d’una escola professional (1905), intervenir en les disposicions administratives i facilitar les relacions professionals i entre industrials, operaris i clients.

Entre les seves publicacions (monografies, memòries, etc) cal esmentar la “Revista Gráfica” (1900-28).

Tingué part activa en la creació de la Cambra Oficial del Llibre (1918), avui INLE.

Institut Barraquer

3 Respostes

(Barcelona, 1947 – )

Institució d’oftalmologia. Fundada pel metge Ignasi Barraquer i Barraquer, amb l’objectiu de promoure i aprofundir en l’estudi oftalmològic i el seu ensenyament.

Ha assolit un gran prestigi mundial en la seva especialitat.

Enllaç web: Institut Barraquer

Institut Agrícola Català de Sant Isidre

31 Respostes

(Barcelona, 22 maig 1851 – )

Institució. Fundada pels propietaris rurals de Catalunya -sobretot els grans propietaris del camp català-, en defensa de llurs interessos i per al foment i el desenvolupament de l’agricultura. El 1860 organitzà les primeres càtedres d’agronomia, química aplicada i zootècnia.

Si bé en un principi s’oposà al caciquisme, després seguí una línia clarament dretana i s’oposà a les reivindicacions de la pagesia i dels rabassaires (llei de contractes de conreu del 1934), bo i mantenint una visió pairalista sobre els problemes del camp català.

Poc després de la seva constitució publicà la “Revista d’Agricultura Pràctica, Economía Rural, Horticultura y Jardinería”, que més tard fou substituïda per la “Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro” i “La Pagesia”.

L’any 1856 creà el “Calendari del Pagès”. El 1993 s’afegí a la nòmina de les seves revistes “La Drecera”, d’actualitat en el sector.

Aquest mateix any es fusionà amb el Sindicat de Pagesia i Joves Agricultors.

Enllaç web: Institut Agrícola

Ilustració Catalana -editorial-

2 Respostes

(Barcelona, 1884 – 1935)

Editorial. Fundada com a plataforma de la revista “La Ilustració Catalana”, de Francesc Matheu. Interrompuda el 1894, el 1903 es constituí com a societat anònima, de la qual Matheu era gerent. Hi col·laborà sempre Josep Alemany i Borràs.

Publicà més de cinc-cents cinquanta títols, més de la meitat dels quals formen la “Lectura Popular”.

Fou una aportació molt notable de divulgació d’autors, sobretot vuitcentistes, d’alguns dels quals –Joan Alcover, Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver, etc- publicà les obres completes. Les obres més populars i venudes foren les de Jacint Verdaguer, en trenta volums.

Hotels Units SA

1 Resposta

(Barcelona, 1930 – )

(HUSA)  Cadena hotelera. Els seus orígens es remunten al 1930 quan l’empresari Joan Gaspart prengué el control dels hotels Orient i España, de Barcelona, i l’Europa, de Tarragona. El 1935 ja controlava 15 hotels.

El grup, sota el nom d’Hotels Lihsa, gaudí d’una forta expansió durant els anys 1960 i 1970 que culminà el 1978 en associar-se amb Hoteles Grupo i constituir l’empresa actual, amb la presidència de Joan Gaspart i Solves, nét del fundador.

El 1985 el grup Husa era present en 500 establiments, propis o en règim de gerència: hotels, restaurants, discoteques, proveïments a comunitats, etc.

Té activitats a l’estranger i constitueix un dels grans grups hotelers de l’estat espanyol.

Hogarotel

5 Respostes

(Barcelona, 1960 – 1980)

Saló de productes per a la llar, la decoració i la gastronomia, i certamen internacional de l’equip hoteler. Se celebrà anualment en el recinte de la Fira de Mostres.

Ha estat l’impulsor i promotor al país de les darreres novetats.

El FAD, com a soci organitzador, hi ha tingut un paper decisiu com a introductor del disseny en la casa i el parament de cuina; així com en la concessió anual dels premis FAD d’arquitectura, interiorisme i grafisme.