(Barcelona, 1927 – )
Empresa química. Fundada per una família francesa, amb una fàbrica al Poblenou. Es dedicava preferentment a la fabricació d’aigua oxigenada i perborat sòdic.
El 1966, la multinacional nord-americana FMC Corporation s’emparà d’una part del capital (92% el 1986).
Té plantes industrials a la Zona Franca barcelonina, a Huelva, a Zaida (els Monegres), Vinaròs (Baix Maestrat) i Zamudio (País Basc).
El 1984 tenia un miler d’empleats.
(Barcelona, 1900 – 1992)
(FOCSA) Societat. Constituïda sobre l’antiga societat col·lectiva Piera, Cortinas i Companyia dedicada a la construcció de ports, d’edificis urbans i industrials, d’obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, etc.
Construí els ports de Palamós (1902), de Sant Feliu de Guíxols (1904) i de Castelló de la Plana (1909), clavegueres de Barcelona (1906), l’estació de França de Barcelona (1924), etc. El 1937 fou col·lectivitzada.
Després es dedicà a la realització d’obres públiques i privades, tant a l’estat espanyol com a l’estranger, especialment el Perú i Veneçuela. Tenien molta importància les seves activitats en el sector de sanejament urbà.
Disposà a més d’un sector industrial, amb participacions en el sector alimentari. Actuà al capdavant d’un grup d’empreses filials. El 1985 tenia 11.800 empleats en el grup.
El 1992 es fusionà per crear la nova empresa de Fomento de Construcciones y Contratas SA.
(Barcelona, desembre 1868 – 1879)
Organisme proteccionista. Creat per combatre la política lliurecanvista de Laureà Figuerola.
Fundat per Pere Bosch i Labrús, Domènec Sert i J. Puig i Llagostera, entre d’altres, i presidit per J. Güell i Ferrer; aconseguí la participació obrera en la seva campanya proteccionista.
Intentà, sense gaire èxit, l’extensió organitzadora a la resta d’Espanya i aconseguí la formació d’entitats semblants a Madrid, Santander, València i Castelló de la Plana, que pretengueren la constitució d’una Lliga Proteccionista Espanyola. El seu òrgan de premsa fou “El Protector del Pueblo”.
El 1876 una part del seus membres s’escindí i creà el Foment de la Producció Espanyola.
El 1879 es fusionà amb l’Institut Industrial de Catalunya i constituí l’Institut de Foment del Treball Nacional.
(Barcelona, 11 juny 1876 – 1889)
Organisme proteccionista. Constituït per Bosch i Labrús, que s’havia separat del Foment de la Producció Nacional. En fou el primer president el doctor Letamendi.
L’objectiu bàsic era estendre la producció catalana a la resta d’Espanya. Organitzà les conferències sobre arts i oficis (1880-81) i la manifestació proteccionista del 1881.
El 1889 es fusionà amb l’Institut de Foment del Treball Nacional i formà el Foment del Treball Nacional (1889).
(Barcelona, 1903 – novembre 2005)
Indústria tèxtil. Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir instal·lada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig, capdavantera de la indústria de fil de cotó. El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills.
La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella. El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J. And P. Coats Ltd., amb una participació en el capital del 68%.
Té fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà (Osona), i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa.
Produeix fil per a cosir i labors i comercialitza cremalleres, agulles, botons, tisores i llanes.
El 1984 les vendes foren de 5.614 milions de pessetes, amb una plantilla de 1.275 persones.
(Barcelona, 31 desembre 1881 – 1985)
(FMGP) Companyia. Fundada per tal de construir i explotar les línies de cremallera de Monistrol al monestir de Montserrat, obtinguda el 1881 per Josep M. González (hi intervingué la Unió de Banques Suïsses). Fou inaugurat entre el 1892 i el 1905.
Construí també els funiculars de Sant Joan (1918) i de la Santa Cova (1929), a la muntanya de Montserrat i, el ferrocarril de cremallera de Ribes de Freser al santuari de Núria, el 1931. El 1957 va clausurar el ferrocarril de Montserrat.
El 1982 la Generalitat de Catalunya n’adquirí la majoria de les accions i inicià la renovació del material i la compra de nous actius: el funicular aeri de Sant Jeroni a Montserrat i l’estació d’esquí de la Molina.
El 1985 es va integrar en l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
(Barcelona, 1920 – 1961)
Societat. Creada per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.
Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsan i l’ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la.
El 1958 l’ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona SA, i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.
Té quatre grans línies: Avinguda del Carrilet-Santa Coloma; Zona Universitària-Montbau; Pep Ventura-Roquetes i Cornellà–Horta. L’allargament de les línies l’han fet estendre fins a municipis veïns del de Barcelona: Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat.
El 1984 transportà 236 milions de passatgers, amb uns ingressos de 6.000 milions de pessetes i una plantilla de 2.831 persones.
(Barcelona, 1874 – 1979)
Companyia. Successora d’una anterior Societat del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià el 1863 que havia inaugurat la línia de ferrocarril de doble via de la plaça de Catalunya, de Barcelona, a la vila de Sarrià.
Fou absorbida per la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited; la línia fou electrificada (1905), i l’ample de via (1.668 mm) fou canviat per l’internacional (1.435 mm). A partir del 1912, la línia fou explotada conjuntament amb els Ferrocarrils de Catalunya.
El 1929 fou inaugurat el pas subterrani des de la plaça de Catalunya fins a Sant Gervasi, i el 1953, el tram final, fins a Sarrià. Explota també, des del 1954, la branca que va de Gràcia a l’avinguda del Tibidabo.
Des del 1979 depèn de l’entitat de dret públic Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
(Barcelona, 8 abril 1888 – 9 desembre 1888)
Exposició internacional de mercaderies.
Animada per Rius i Taulet, i malgrat que va acabar amb un fort dèficit en coincidir amb la crisi iniciada el 1882, va contribuir a donar un gran impuls a la urbanització de la ciutat (acabament de la rambla de Catalunya, del passeig de Gràcia i de gran part del passeig de Sant Joan).
Fou instal·lada als terrenys de l’antiga Ciutadella, que fou transformada en parc (parc de la Ciutadella). La seva urbanització, traçada per Josep Fontserè l’any 1872, fou modificada per Josep Amargós amb motiu de l’Exposició.
La part arquitectònica fou dirigida per Elies Rogent, i alguns dels edificis construïts són mostres incipients de l’art modernista. Cal fer esment del restaurant (Castell dels Tres Dragons) i l’Hotel Internacional, avui desaparegut, obres de Domènech i Montaner.
Com a accés al recinte de l’Exposició, l’arquitecte Josep Vilaseca projectà l’Arc de Triomf.
(Barcelona, 20 maig 1929 – 15 gener 1930)
Segona exposició de mercaderies. Celebrada per iniciativa de l’ajuntament, amb l’objectiu de solucionar els greus problemes d’atur laboral que patia la població barcelonina i d’iniciar una certa expansió per tal de sortir de la recessió econòmica dels anys 1920.
El certamen va suposar un greu endeutament per a la ciutat, però, d’altra banda, va determinar la urbanització de la zona de Montjuïc, on s’edificaren els palaus i pavellons per allotjar-hi la mostra.
Artísticament, l’Exposició significà l’exaltació de l’arquitectura monumentalista, com el Palau Nacional, els d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia, obra de Puig i Cadafalch, les fonts lluminoses projectades per Carles Buïgas, el Poble Espanyol de Miquel Utrillo i Xavier Nogués, el pavelló d’Alemanya, de Mies van der Rohe, l’Estadi, projectat per Pere Domènech i Roura, etc, que juntament amb la construcció del ferrocarril metropolità van atreure una important massa de mà d’obra immigrant d’arreu de l’estat.
Dades dels Països Catalans 