Arxiu d'etiquetes: Barcelona (emp)

Gili, Editorial Gustavo

4 Respostes

(Barcelona, 1902 – )

Editorial. Creada per Gustau Gili i Roig. A la seva mort, el 1945, el succeïren el seu fill, Gustau Gili i Esteve, i el seu nét, Gustau Gili i Torra.

Entre les seves publicacions destaquen La historia de los papas, de Pastor (39 volums, 1911), el Diccionario ideológico de la lengua española, de J. Casares (1942), i l’Enciclopedia de Química Industrial, d’Ullman (14 volums, 1928).

Féu la primera edició de les obres completes de Joan Maragall (1913) i Narcís Oller (1928). Des 1902 al 1934 edità els llibres escolars d’Eduard Fontserè.

També són importants les seves edicions de llibres d’art, de gravats, etc, entre les quals han sobresortit les col·leccions dedicades a l’arquitectura.

Gas Natural SA

1 Resposta

(Barcelona, 1965 – 1976)

Empresa introductora del gas natural a l’estat espanyol.

Fou constituïda a iniciativa de Pere Duran i Farell, i era formada per Catalana de Gas i Electricitat, Exxon Corporation i bancs espanyols. Importava gas natural, primer de Líbia i posteriorment d’Algèria.

El 1975 l’empresa cedí a l’Empresa Nacional del Gas (ENAGAS), de l’INI, tota la planta gasificadora i a Catalana de Gas i Electricitat la xarxa de distribució industrial.

El 1976 canvià la seva denominació social per la de Corporació Industrial Catalana SA.

Gallach, Institut

Deixa un comentari

(Barcelona, 1924 – 1979)

Llibreria i editorial. Fundada per Josep Gallach i Torras.

Publica obres monumentals, en diversos volums, sovint il·lustrades, i en llengua castellana, sobre història, art, geografia, història natural, etc.

El 1979 fou adquirida pel grup Océano.

Galera, Edicions la

3 Respostes

(Barcelona, 1963 – )

Editorial dedicada exclusivament a llibres infantils i pedagògics. Fundada per Andreu Dòria i Dexeus.

Fins el 1986 havia publicat uns 550 títols en català que han tingut un gran èxit. Ha fet també edicions simultànies en castellà i de vegades en gallec, aranès i èuscar.

Té al seu càrrec, des del 1967, el premi Folch i Torres de literatura infantil.

El 1992 va ser adquirit pel grup Enciclopèdia Catalana, però aquest fet no afectà la seva línia editorial.

Enllaç: La Galera

Frigo SA

1 Resposta

(Barcelona, 1927 – )

Empresa alimentària. Fabrica gelats i productes congelats.

Fou adquirida el 1973 per la multinacional anglo-holandesa Unilever.

El 1984 tenia una plantilla de 510 persones a les plantes industrials de Barcelona i Alcobendas (Madrid).

Foret SA

Deixa un comentari

(Barcelona, 1927 – )

Empresa química. Fundada per una família francesa, amb una fàbrica al Poblenou. Es dedicava preferentment a la fabricació d’aigua oxigenada i perborat sòdic.

El 1966, la multinacional nord-americana FMC Corporation s’emparà d’una part del capital (92% el 1986).

Té plantes industrials a la Zona Franca barcelonina, a Huelva, a Zaida (els Monegres), Vinaròs (Baix Maestrat) i Zamudio (País Basc).

El 1984 tenia un miler d’empleats.

Foment d’Obres i Construccions SA

Deixa un comentari

(Barcelona, 1900 – 1992)

(FOCSA)  Societat. Constituïda sobre l’antiga societat col·lectiva Piera, Cortinas i Companyia dedicada a la construcció de ports, d’edificis urbans i industrials, d’obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, etc.

Construí els ports de Palamós (1902), de Sant Feliu de Guíxols (1904) i de Castelló de la Plana (1909), clavegueres de Barcelona (1906), l’estació de França de Barcelona (1924), etc. El 1937 fou col·lectivitzada.

Després es dedicà a la realització d’obres públiques i privades, tant a l’estat espanyol com a l’estranger, especialment el Perú i Veneçuela. Tenien molta importància les seves activitats en el sector de sanejament urbà.

Disposà a més d’un sector industrial, amb participacions en el sector alimentari. Actuà al capdavant d’un grup d’empreses filials. El 1985 tenia 11.800 empleats en el grup.

El 1992 es fusionà per crear la nova empresa de Fomento de Construcciones y Contratas SA.

Foment de la Producció Nacional

12 Respostes

(Barcelona, desembre 1868 – 1879)

Organisme proteccionista. Creat per combatre la política lliurecanvista de Laureà Figuerola.

Fundat per Pere Bosch i Labrús, Domènec Sert i J. Puig i Llagostera, entre d’altres, i presidit per J. Güell i Ferrer; aconseguí la participació obrera en la seva campanya proteccionista.

Intentà, sense gaire èxit, l’extensió organitzadora a la resta d’Espanya i aconseguí la formació d’entitats semblants a Madrid, Santander, València i Castelló de la Plana, que pretengueren la constitució d’una Lliga Proteccionista Espanyola. El seu òrgan de premsa fou “El Protector del Pueblo”.

El 1876 una part del seus membres s’escindí i creà el Foment de la Producció Espanyola.

El 1879 es fusionà amb l’Institut Industrial de Catalunya i constituí l’Institut de Foment del Treball Nacional.

Foment de la Producció Espanyola

8 Respostes

(Barcelona, 11 juny 1876 – 1889)

Organisme proteccionista. Constituït per Bosch i Labrús, que s’havia separat del Foment de la Producció Nacional. En fou el primer president el doctor Letamendi.

L’objectiu bàsic era estendre la producció catalana a la resta d’Espanya. Organitzà les conferències sobre arts i oficis (1880-81) i la manifestació proteccionista del 1881.

El 1889 es fusionà amb l’Institut de Foment del Treball Nacional i formà el Foment del Treball Nacional (1889).

Filatures de Fabra i Coats, Companyia Anònima

2 Respostes

(Barcelona, 1903 – novembre 2005)

Indústria tèxtil. Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir instal·lada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig, capdavantera de la indústria de fil de cotó. El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills.

La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella. El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J. And P. Coats Ltd., amb una participació en el capital del 68%.

Té fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà (Osona), i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa.

Produeix fil per a cosir i labors i comercialitza cremalleres, agulles, botons, tisores i llanes.

El 1984 les vendes foren de 5.614 milions de pessetes, amb una plantilla de 1.275 persones.