Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Associació Catalana de la Premsa

Deixa un comentari

(Barcelona, 1920 – 1928)

Entitat. Fundada per tal d’agrupar tots els periodistes del Principat que per raons ideològiques, no pertanguessin a les entitats professionals d’aleshores.

Tingué com a president Sebastià J. Carner, redactor un temps d’“El Correo Catalán” i director de la revista “La Hormiga de Oro”. Bé que hi pertanyien les figures més prestigioses del periodisme català de l’època, la seva vida corporativa resultà molt precària.

El 1928 arribà a un acord amb l’Associació de Periodistes de Barcelona, de la qual ja molts dels seus membres eren socis, i es dissolgué.

Associació Catalana de la Dona

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 juliol 1976 – )

(ACD)  Organització feminista. Creada per tal d’aconseguir la plena igualtat jurídica i social de la dona respecte a l’home, la planificació familiar, el dret de l’avortament i el del divorci.

El 1977 formà part de la coalició electoral Esquerra de Catalunya.

Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria

1 Resposta

(Barcelona, 1923 – 1926)

(ACAEP)  Entitat científica. Creada a la Universitat de Barcelona, per tal d’agrupar les activitats del laboratori d’antropologia, l’arxiu d’etnografia i folklore i el seminari de prehistòria.

Publicà un “Butlletí”, amb col·laboracions dels més eminents especialistes, així com notícies d’interès científic i recensions bibliogràfiques.

Arxius de l’Institut de Ciències

1 Resposta

(Barcelona, 1911 – )

Òrgan de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans. Iniciat por temps després de la creació de la dita secció.

Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres.

Durant l’època de la Dictadura de Primo de Rivera foren substituïts per les “Memòries” de la Secció de Ciències.

Després del parèntesi del 1936-39, els “Arxius” han estat represos, sota el nom d'”Arxius de la Secció de Ciències“, com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els “Treballs de la Societat Catalana de Biologia”.

Arxiu Municipal de Barcelona

4 Respostes

(Barcelona, 1990 – )

Arxiu. Aglutina tota la documentació conservada a l’Arxiu Municipal Administratiu (amb un ric fons urbanístic dels segles XIX i XX), a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (amb una biblioteca especialitzada en història de la ciutat -125.000 volums-, una hemeroteca -63.000 volums-.

Per la qualitat i la diversitat dels seus fons és el primer centre de recerca a Catalunya i a la xarxa d’arxius municipals de districte (dels set municipis annexionats a Barcelona, juntament amb Ciutat Vella, l’Eixample i Nou Barris).

Enllaç web:  Arxiu Municipal de Barcelona

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1994 – )

(AHPB)  Arxiu constituït pels manuals, els llibres notarials i els protocols de més de vint-i-cinc anys del districte notarial de Barcelona i que forma part de l’Arxiu General de Protocols del Col·legi de Notaris de Barcelona.

Es el principal arxiu notarial de l’estat per l’antiguitat i la qualitat dels seus fons i es pot comparar al de Gènova, el més important d’Europa.

El fons està constituït per registres notarials centenaris de Barcelona (4 volums del segle XIII, 1.181 del XIV, 3.948 del XV, 7.360 del XVI, 8.888 del XVII, 5.668 del XVIII i 11.549 del XIX).

Disposa d’una biblioteca auxiliar especialitzada en història de Catalunya i de Barcelona.

Enllaç web:  Arxiu Històric de Protocols de Barcelona

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

24 Respostes

(Barcelona, 1917 – )

(AHCB)  Dipòsit documental. Format el primer quart del segle XX amb la documentació de l’antic arxiu municipal i amb diversos fons sobre la història de la ciutat.

Radicat a la Casa de l’Ardiaca, forma part de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona i té diverses seccions: el fons de documentació municipal, que conté registres datats a partir del segle XIV i privilegis reials; el notarial; el judicial, que comprèn les escriptures del veguer; el corporatiu, referent als gremis i a les confraries de la ciutat, etc.

Enllaç web:  Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Arxiu de la Corona d’Aragó

37 Respostes

(Barcelona, 1318 – )

(ACA)  Dipòsit documentat de l’antiga cancelleria reial de Catalunya-Aragó, al qual s’han incorporat altres fons històrics.

El document més antic és del 844; el més antic escrit en paper, del 1178 i el més antic escrit en català, del 1211.

Instal·lat antigament al Palau del Lloctinent de Barcelona, els 15.000 m lineals de documents que té actualment han fet que es dissenyés un nou edifici per albergar-lo. L’Arxiu ha tingut arxivers molt destacats.

Darrerament s’ha organitzat en nou seccions: Reial Cancelleria, Consell d’Aragó, Reial Audiència, Reial Patrimoni, Generalitat de Catalunya, Ordes Religiosos, Protocols Notarials, Hisenda i Diversos.

Enllaç web:  Arxiu de la Corona d’Aragó

Arxiu del Consolat de Mar de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1401 – 1868)

Conjunt de documents produïts pel Consolat de Mar de Barcelona, que es troben dipositats entre la Biblioteca de Catalunya (79 volums), l’Institut Municipal d’Història de Barcelona (17 volums) i l’Ateneu Barcelonès (24 volums).

La documentació del consolat de comerç, dels anys 1715-1868, es troba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Arts i els Artistes, Les

20 Respostes

(Barcelona, 1910 – 1936)

Associació d’artistes noucentistes. Animada per Francesc Pujols, que en va ser el primer secretari, agrupà un nombre variat de pintors i dibuixants.

El seu ideari, oposat a la imprecisió i al simbolisme modernista, era essencialment noucentista: exaltació de l’esperit mediterrani i valoració de la mesura, de l’esforç i de la continuïtat.

Va organitzar exposicions col·lectives i conferències, i va publicar una col·lecció de monografies titulada també “Les Arts i els Artistes”.