(Barcelona, novembre 1847 – març 1848)
Setmanari cabetià fundat i dirigit per Narcís Monturiol.
Edità fragments de Viaje por Icaria, traduïts per Orellana i Monturiol, obra que fou publicada el 1848. També publicà els fullets De qué manera soy comunista i Mi credo comunista.
Fou substituït per “El Padre de Familia” (Barcelona, octubre 1849 – març 1850).
(Barcelona, 1949 – )
Institució cultural cristiana. Creada pels caputxins catalans.
En foren precedents les reunions de literats, poetes i artistes convocades pel pare Basili de Rubí, al convent de Sarrià, l’any 1946.
Fou reglamentada el 1951 pel provincial dels caputxins de Catalunya i les Balears, el pare Pacífic de Vilanova, i, el 1952, el doctor Modrego, llavor bisbe de Barcelona, l’erigí canònicament.
El pare Basili de Rubí, consiliari diocesà i delegat provincial, comptà amb la col·laboració del pare Sever de Montsonís i del pare Jordi Llimona.
Ha organitzat cercles periòdics d’estudis de formació social i cívica i conferències de Critèrion.
(Barcelona, 15 novembre 1946 – )
Publicació cinematogràfica en castellà.
Dedicada a la crítica i al comentari dels fets cinematogràfics. Primerament fou quinzenal, i després setmanal. Des del 1973 ha pres el nom de “Nuevo Fotogramas”.
Ha tingut èxit popular i, sobretot a la segona època, ha adquirit una certa intenció crítica.
Antiga fossa comuna, en que foren enterrats els patriotes catalans que moriren defensant Barcelona durant el setge filipista que culminà l’Onze de Setembre de 1714.
Situat prop de l’església de Santa Maria del Mar. A la darreria del segle XVIII la seva superfície fou empedrada i, en part, edificada.
D’ençà de la Renaixença es convertí en símbol de les llibertats catalanes perdudes, i s’hi celebren actes de caire patriòtic.
(Barcelona, 1959 – 1980)
Organització adscrita a la Congregació Mariana de la Companyia de Jesús.
Creada després de la mort del pare Manuel Maria Vergés S.I., durant molt anys consiliari de la Congregació. Es proposà de constituir una plataforma de diàleg entre religió i cultura.
El 1960 va constituir una gran sala d’actes a l’edifici dels jesuïtes al carrer Balmes cantonada Rosselló, on va organitzar conferències, concerts, representacions teatrals i sessions de cine-club, entre altres activitats, i que va esdevenir un important punt de trobada de la resistència cultural contra el franquisme.
El seu esperit i iniciatives es recuperaren posteriorment en el Fòrum Obert Casal Loiola.
(Barcelona, 1971 – 1985)
Entitat promotora d’activitats musicals. Sorgida per tal d’alliberar l’Orfeó Català de les servituds purament administratives i empresarials.
S’ha destacat en la promoció de les temporades de concerts al Palau de la Música Catalana (1958-84) i en l’organització del Festival Internacional de Música de Barcelona (1976-82).
L’any 1980 el Consell Executiu de la Generalitat acceptà el lliurament del 70% de les accions de l’entitat en favor de la Generalitat de Catalunya.
Des de l’any 1985 han cessat virtualment les seves activitats.
(Barcelona, febrer 1904 – desembre 1907)
Revista mensual d’art. Dirigida per Miquel Utrillo, publicà un total de 25 números. La seva aparició omplí el buit que havia deixat la revista modernista “Pèl & Ploma”.
Tingué una qualitat i presentació notables. Inseria articles en català i en francès, feia també una edició castellana.
(Barcelona, 2 març 1921 – )
Entitat. Fundada com a unió dels foments de la sardana dels districtes II i III. L’activitat a la via pública fou intensa durant la Dictadura i fins el 1936.
Publicà alguns llibres sota l’epígraf Biblioteca La sardana i un butlletí mensual.
Amb la paralització de les seves activitats durant la guerra civil i la postguerra, a partir del 1946 tornà a funcionar amb altres noms i de forma semi-clandestina, fins al novembre de 1982 en que recuperà el seu històric nom.
(Barcelona, 1974 – )
Revista mensual, al servei dels cristians de Catalunya. És la continuació de la “Circular informativa de pastoral litúrgica” que, des del 1964, publicava el Centre de Pastoral Litúrgica.
Des del 1976 es publicada per Publicisa amb la col·laboració d’Editorial Claret.
Pretén d’ésser un instrument de reflexió, des d’una òptica cristiana i catalana, sobre els fets principals que afecten l’Església, la cultura i la política, amb una orientació oberta i progressista.
Enllaç: Foc Nou
Dades dels Països Catalans 